Avete omnes!
Ja fa dues setmanes que van celebrar el nostre certamen literari anual per commemorar la diada de Sant Jordi, que, com bé sabeu, està dedicada a les roses, l'amor i els llibres.
La Clara ja ens va explicar les similituds entre el mite del cavaller català que matava dracs i el de l'heroi Perseu, que també va matar el monstre marí per salvar la princesa que havia de morir.
I vam explicar quina relació tenia el dia amb la literatura: el 23 d'abril de 1616 és el dia de la mort de William Shakespeare, a qui se li va avançar per un sol dia Miguel de Cervantes.
Tot plegat fa que el dia 23 d'abril sigui el dia idoni per celebrar les lletres i, per això, cada any l'institut es mobilitza per celebrar el dia. Enguany ja hem celebrat el XXI Certamen Literari de l'Institut Gallecs.
Per fer-ho, setmanes abans els alumnes es lliuren a la creació literària amb l'esperança que els seus esforços siguin coronats amb els llorers de l'èxit. També s'engresquen per oferir algun recital poètic als companys més joves. I aquest any, com no podia ser d'una altra manera, va ser un recital de textos de Salvador d'Espriu, realitzat principalment pels alumnes de literatura catalana i grec de 1r de BTX.
 |
| Moments del recital de Salvador Espriu |
Així, sota un sol una mica excessiu, vam viure la XXI diada de Sant Jordi, en la qual diversos alumnes autors d'aquest bloc van obtenir premis literaris, així com el reconeixement públic per als guanyadors del 2n Concurs de cultura clàssica Odissea.
 |
| Guanyadors del XXI Certamen Literari en el cicle de Batxillerat |
 |
| Grups Gerión i Ridentes Guanyadors del 2n Concurs Odissea |
I perquè veieu que la cultura clàssica és ben viva, us publico el poema del David Santos, guanyador del primer premi de poesia del cicle batxillerat i cicles formatius:
Sonet d’Apol·lo i Dafne
Enemic de l’alat amb
fletxes armat,
déu poeta acompanyat de
la lira,
ferit per fletxa d’or un
llorer albira
on sa estimada havia
reposat.
La visió la seva carrera ha
augmentat,
i desolat als peus de
l’arbre es tira
mentre part de l’ànima
sagnant expira,
mentre el seu cor inicia
la tempestat.
Oh, Eros, tota teva és la
victòria!
mes el llorer dotaré
d’etern verdor,
i així deixar això en la
teva memòria:
Aquí, no seràs tu l’únic
guanyador,
doncs, tot aquell que
aconsegueixi la glòria
rebrà una part del nostre
extens amor.
Ara només ens queda esperar fins a la propera diada.
Valete!
2 comentaris:
I bé que va costar que quedés bé el ritme i la sincronització! Però ara entenc perquè el David va guanyar el premi, el poema és realment bo.
La veritat és que aquest poema recull molt bé la història mitològica. Moltes felicitats!
D'altra banda torno a felicitar als meus companys.
Per descomptat, sempre estaré contenta pel meu premi ex aequo a llatí, a l'últim any d'institut.
Gracias por tu legado clásico, Laura.
Publica un comentari a l'entrada