Les tortures romanes

Avete!

D'aquí pocs dies tots entrarem en fase d'exàmens, tota una tortura per a qualsevol estudiant, tot i que un romà se'n riuria del que a nosaltres ens sembla una tortura.

Els que més sabien de tortures eren els romans, que van tenir gran imaginació a l'hora d'aplicar la violència contra els seus semblants. 
Normalment aquestes tortures les practicaven els emperadors romans en els interrogatoris públics que es practicaven quotidianament a reclusos per atemorir la població. 

Les tortures només es podien aplicar a esclaus; és més, els romans estaven en ple dret de torturar i castigar els seus esclaus si sospitaven que eren culpables de delictes contra la propietat (dret es va abolir al 240 dC). 

De tota manera, els homes lliures van ser també torturats durant l'Imperi. Amb la caiguda de la república, Roma quedà dividida en dues classes socials: "Honestiores i Humiliores". Aquesta segona classe era vulnerable als mètodes d'interrogació i a càstigs, a diferència de la primera, però, malgrat tot, les dues podien rebre tortures i càstigs en el cas de traïció o d'altres crims específics.

Les tortures, càstigs o penes corporals es classificaven en vuit tipus:

1. Cremades, que poden tenir quatre variants:

· Aquelles practicades al llarg de tot el cos amb làmines incandescents de ferro.

· Aquelles provocades en una part del cos per la flama d'un llum.

· Aquelles sofertes com a resultat de l'abrasió del reu en una pira ja fos de forma individual o col·lectiva.

· Aquelles que s'aplicaven sobre el cap del difunt un cop decapitat.

2. Fustigació, que podia ser realitzada sempre sobre el cos nu:

· Amb fustes i corretges.

· A cop d'espasa, amb sarments o amb vares depenent de la nacionalitat del subjecte (o sigui, fos ciutadà romà o estranger) subjectant-se-la el cap amb un jou perquè no es mogués gaire.

3. Decapitació, que també va patir una sèrie de variants:

· Després de decapitar, es posava en venda el cap del reu (no s'admetia la venda als seus familiars), o s'exposava, com a trofeu, en els rostra, per ser brutalment ultratjada.

4. Maltractament físic, que a Roma va conèixer les següents modalitats:

· El despullament forçós.

· El ser lligat de mans i peus.

· L'arrossegament dels cossos tirats per carros.

· Les estrebades de la barba i de les celles.

· La crucifixió, i l'apunyalament.

5. Humiliació del cadàver, que consistia en:

· Llançar-los al mar cosits a una pell de cuir o al Tíber.

· Tirar-los a les clavegueres.

· Arrossegar els cadàvers per la plaça amb un garfi.

· Llançar-los al riu però de forma col·lectiva, com ara encadenats de 10 a 10, o llençats des de la roca Tarpeia.

6. Amputació de membres

· Als trànsfugues i escriptors se'ls tallaven les mans.

· Als desertors se'ls amputaven les cames i els genolls, o tallant els nervis dels dits de la mà.

7. Axfisia

· Per estrangulament, o asfixiats pel fum de les fogueres (de forma individual o col·lectiva).

8. Suplicis més refinats

· Lligar els peus a les copes de dos arbres doblegats perquè al deixar-los anar el reu es quedés badat en dues meitats.

· Lligar persones vives a cadàvers, conegut com el suplici de "Mezenci".

· Arrossegar el cos, primer viu i després mort, lligat a la part interior d'un carro.

· Forçar parents i amics a lluitar com a gladiadors.

I aquests són alguns dels exemples de les tortures romanes més comunes. 

Vosaltres que en penseu? No creieu que els mètodes de tortura que practicaven els romans eren un pèl massa macabres? Havíeu sentit algun cop a parlar de cap d'aquests mètodes?

Maria Martínez

1r BTX A