Les dones al mon romà

Avete!

A la societat romana com a la majoria d’àmbits, hi trobaven diferents classes de dones, tant socials com a nivell de convivència i estil de vida que hi  duien.

Les matrones: Eren la dona del paterfamilias, tenien el dret d'acompanyar el marit als banquets i podien sortir de casa a fer compres o encàrrecs sempre en companyia d'un vigilant o de servents. 

Hi ha un epitafi que descriu a la perfecció la vida que portaven; ens diu el següent: “casta fuit, domus seruauit, lanam fecit” "va ser castra, va tenir cura de la casa i va filar la llana". 

Principalment les funcions de la dona eren:  ocupar-se de les coses de casa, netejar i fer el menjar; en el cas de dona de família rica només s’encarregava de supervisar les feines realitzades pels eslaus. 

En comparació amb la dona grega les dones romanes havien fet un pas endavant però encara i així tenien poc dret a decidir.

Les nenes: des de ben petites, si havien nascut en una família rica, els pares pagaven un mestre particular perquè ensenyés la nena i sovint se'ls enviava a una  vil·la de camp. Els que no hi tenien tant diners portaven les nenes a partir dels 7 anys a l’escola. Moltes nenes, però, no anaven a l’escola i es quedaven a casa ajudant la mare o filant.

Tenien poc dret a decidir, tant joves i innocents que eren, i en arribar als 12 anys deixaven els estudis i es quedaven a casa teixint. Moltes d’elles als 14 anys eren casades. I amb el permís patern o del marit decidien si era convenient seguir estudiant.

Les esclaves: eren persones raptades de països que els romanes havien conquerit, o filles d'esclaves. No les consideraven  persones sinó objectes i en podien fer ús quan volguessin. Hi havia poca compassió i bons sentiments de cara a la feina que realitzaven a diari les pobres esclaves.   S’ocupaven de les feines de casa, de fer el menjar i de la neteja de la casa. Vivien amb la família on tenien habitatge. 

També hi havia la possibilitat que l'esclava fos alliberada i es convertís en cliens del patrici, però això només passava després de molts anys de servei i fidelitat. Tanmateix aquesta practica era més freqüent en els homes esclaus que en dones esclaves, amb qui es feia amb poca freqüència o gairebé mai.

No tenien dret a votar, a formar part d’un senat o participar en el cens (com tampoc podien les altres dones), ni casar-se i formar una família i ni pensar en tenir propietats o riquesa.

  

Les meuques:  eren dones que, a més d'oferir serveis sexuals, solien amenitzar els banquets amb música i dansa, i sabien llegir i escriure. Eren tractades com a objecte de satisfacció per part dels homes, que les recompensaven diners habitualment. 

Eren també sinònim de diversió en els banquets romans, ja que la  majoria de persones que hi assistien als banquets eren de gènere masculí.

A les jornades de recreació històrica de Badalona 2013 i a Tarraco Viva 2013 s'han fet representacions de converses de meques, sobre textos en llengua grega de Llucià de Samosata. Són representacions de converses íntimes entre elles, amb les mares o els seus clients, representades de cara al públic amb un to humorístic i irònic. En elles poden veure reflectida la vida d'una meuca en el món antic.

Creieu que totes les dones del segle XXI tenen molts més drets i són considerades com els correspon, o penseu que encara hi ha alguns àmbits en els quals els homes són tractats de manera diferent respecte a les dones?  

Les noies, com la portaríeu avui la qüestió de deixar els estudis als 14 anys i fer un pensament de compromís matrimonial?

Valete!

Laia Zúñiga Catarineu

1r BTX A