Gestos a la romana

Avete!

Moltes vegades estem tan concentrats en totes les obligacions i tasques que hem de fer que gairebé ni ens fixem en petites coses que estan presents dia a dia a la nostra vida. Una d'aquestes petites coses són els gestos. Acompanyem la nostra parla amb tot tipus de gestos que ens ajuden a expressar-nos millor. I molts d'aquests gestos que fem sense adonar-nos, els utilitzem des de fa tant de temps que gairebé ni ens hi fixem. 
Però estaria ben enumerar alguns d'aquests gestos i més tenint en compte que molts d’ells tenen el seu origen en la nostra estimada Roma.

Signe harpocràtic
Té el seu origen en el déu egipci Harpajered a qui els grecs van anomenar Harpòcrates. A l’antiga Roma s’utilitzava aquest gest com a símbol de silenci, de reflexió i secretisme i consistia en posar el dit índex sobre la boca tal i com el va descriure Apuleu en la seva Metamorfosi:

At ille digitum a pollice proximum ori suo admouens et in stuporem attonitus “Tace, tace” inquit (Però ell, portant l’índex als llavis, atònit per la por, va dir: Calla, calla”).

Creuar les cames i els dits 
A l’antiga Roma els gestos de creuar les cames i els dits estaven considerats de mal auguri, sobretot si es realitzaven davant de dones embarassades o de malalts ja que es creia que dificultaven el seu procés. També estava prohibit realitzar-los en rituals religiosos o reunions de magistrats per causa del mateix significat d’obstrucció. Ovidi va descriure molt bé aquest gest en un fragment de les seves Metamorfosis referint-se al gest que realitza la deessa dels parts Lucina per impedir el naixement d’Hèrcules:

“I quan va sentir els meus gemecs, es va asseure davant la porta i, oprimint el genoll esquerre amb el seu genoll dret i amb els dits units entre si com una pinta, va detenir el part”

Fer espetegar els dits
Els antics romans l’utilitzaven per senyalar algú amb l’ordre que fes alguna cosa que ja sabia (digitus crepans).

Alçar la barbeta
Els romans l’utilitzaven per expressar orgull i seguretat en un mateix; era una forma de mostrar que s’havien superat una sèrie de dificultats i que per això es tenia més confiança en un mateix. 

Gestos realitzats amb la mà (fascinium)
Servien com a protecció contra “el mal d’ull”. Com per exemple el gest de creuar els dits índex i cor que representa una variant de l’antic gest romà que consistia en tancar el puny amb el dit polze entre l’índex i el cor (higa o figa). 
Un altre gest seria el digitus impudicus que consistia en alçar el dit cor que representaria el membre viril i s’utilitzaria com a burla, tal i com es mostra en un text de Marcial:

Rideto multum qui te, Sextille, cinaedum / Dixerit et digitum porrigito medium (Riu molt, Sextil, de qui t’ha anomenat efeminat i aixeca el dit del mig).

Comptar amb els dits
També té el seu origen en l’antiga Roma, on els romans podien expressar amb els dits qualsevol nombre entre l’u i un milió. El sistema consistia a representar les unitats amb divuit gestos realitzats amb els dits de la mà esquerra (el cor, l'anular i el menovell expressaven les xifres de l'un al nou, i amb el polze i l'índex s'expressaven les desenes); les centenes i els milers s'expressaven mitjançant divuit gestos més, idèntics als anteriors, però realitzats amb la mà dreta; i la posició de les mans respecte al pit, el melic o el fèmur expressaven les desenes i les centenes de mil. Per al milió s'entrellaçaven les mans.

Petó a distancia
Té el seu origen en l'adoratio, que consistia en ajuntar els dits índex i el polze, portar-los als llavis, besar-los i llançar el petó a les estàtues dels déus i als objectes sagrats. També s'executava en accedir a un lloc sagrat. Aquest gest va arribar a nosaltres modificat i ara el fem servir per expressar la nostra satisfacció sobre alguna cosa, per exemple quan volem expressar que el menjar ens va agradar molt, o quan volem enviar a algú un petó.

Tocar-se la barbeta
Ovidi en els Fastos va retratar al déu Janus tocant-se la barba en un gest pensatiu mentre es disposava a narrar un breu relat. A aquesta mateixa obra trobem un altre exemple: quan Asclepi es toca la barba mentre parla pausadament. Així, relacionem aquest gest amb l’oratòria i una actitud pensativa i tranquil·la.

Tocar el lòbul de l’orella

Existia també el gest de tocar-se un mateix el lòbul de l'orella per recordar alguna cosa que es tenia oblidada, perquè per als romans la seu de la memòria es trobava en aquell lloc. Probablement la costum que ha sorgit d’aquest gest és la d’estirar de les orelles a una persona quan és el seu aniversari i que servia per recordar-li el pas del temps.

Mirar de costat
Els romans ja ho feien això de mirar de costat i per a ells representava el mateix que per a nosaltres, servia per demostrar que no es refiaven d’alguna cosa, que sentien enveja o odi.

Ciconia pinsit
És el gest de fer amb el dits el moviment del bec de la cigonya per burlar-se d’algú que parla molt. 

Orelles d’ase
És el gest que es fa recolzant els polzes al cap i movent els dits amb els palmells oberts. S’utilitzava quan et volies burlar d’alguna persona.

Estirar de la barba
Aquest no és un gest que s’acostumi a fer ara, però m’ha semblat molt curiós. Consistia en estirar algú altre de la barba en un gest de burla ja que la barba era un símbol de virilitat i per això era una greu humiliació que algú t’estirés de la barba.

M’ha sortit una entrada una mica llarga, però espero que us hagi agradat i us hagi servit per saber més coses sobre l’herència romana. 

I vosaltres quin gest utilitzeu més? Sabíeu l’origen d’algun d’ells? No trobeu que els romans eren gent molt expressiva?

Grace Chávez Vela

1r BTX B