Simbologia clàssica en el futbol

Avete, omnes!

Avui és la meva primera entrada, i per no variar, us parlaré de futbol.

I ho faré per mostrar-vos com el futbol del Calcio, o el que és el mateix el futbol de la lliga italiana, està ple de símbols procedents de la cultura de l'antiga Roma. 

Per començar parlaré de l'equip que dóna nom a la capital de l'antic Imperi Romà, actualment també capital del país. Estic parlant de Roma, i de l'equip AS Roma, que en l'escut té com a insígnia la imatge de la Lloba Luperca, amb Ròmul i Rem. Aquesta imatge fa referència al mite de la fundació de Roma en el qual es diu que una lloba, anomenada Luperca, va alletar Ròmul i Rem, els que serien els futurs fundadors de Roma. En l'actualitat la lloba és un dels símbols de la ciutat i, com no podia ser d'una altra manera, també de l'equip.  

L'altre equip de la ciutat de Roma és la Società Sportiva Lazio, coneguda popularment com a SS Lazio, o simplement com a Lazio. Aquest nom és agafat de la província del Laci, on vivien els primers "llatins". Aquest era un poble proper a Romà, que finalment es va acabar unint. 
Altres coses que podem destacar de la Lazio és el seu escut, principalment per l'àguila que té, que va ser utilitzat com a reconeixement i honor a l'antic imperi romà i al seu exèrcit. 
També els colors de l'escut tenen simbologia, ja que són el blanc i el blau, que fan referència als colors de Grècia, pel fet que tradició esportiva a Europa és deguda al fet que es van celebrar allà els antics jocs olímpics.

Un altre àmbit en què també s'utilitza molta simbologia clàssica és el dels ultres dels equips italians. Vegem.ne alguns exemples:

En primer lloc cal destacar que la majoria de grups ultres utilitzen el llorer, símbol del triomf. Aquesta simbologia ve per el mite d'Apol·lo i Dafne, ja que, com podeu llegir en l'entrada anterior, quan Apol·lo corria bojament enamorat perseguint-la, aquesta, per salvar-se es va convertir en un arbre de llorer, i des de llavors Apol·lo es va posar una corona de llorer en honor a ella i va utilitzar aquest fet per simbolitzar el triomf.

Un exemple són els ultres de la Lazio anomenats "Irriducibili" o "Curva Nord", que en diversos "tifos" (nom que denomina als banderons i mosaics que fan les aficions dels equips a l'hora de la sortida de jugadors, per tal d'acolorir l'estadi i animar els seus), han emulat déus, soldats romans, escultures clàssiques o la simbologia del SPQR (Senatus Populusque Romanus). Dita simbologia també ha estat utilitzada en samarretes del grup amb la seva habitual àguila.

Altres que utilitzen simbologia clàssica són els de la Roma, un dels grups més nombrosos del país, anomenats "Curva Sud" (per la seva ubicació). Porten com a un dels logotips la mencionada lloba Luperca, però amb una imatge violenta i agressiva. Els ultres de la Roma  en diversos "tifos" també han utilitzat simbologia de l'antiga Roma, i fins i tot en un derbi van arribar a vestir a un emperador romà amb els colors del seu equip amb el polze cap avall (com es solia fer en els amfiteatres romans) cap al seu rival, la Lazio.

I per últim destacar també els ultres del Inter de Milà, també anomenats Curva Nord, que també han dedicat "Tifos" a fets de la cultura clàssica llatina.

Així doncs, "Panem, circenses et pedifolium".

Jose López Font

1r Batxillerat B

Gestos a la romana

Avete!

Moltes vegades estem tan concentrats en totes les obligacions i tasques que hem de fer que gairebé ni ens fixem en petites coses que estan presents dia a dia a la nostra vida. Una d'aquestes petites coses són els gestos. Acompanyem la nostra parla amb tot tipus de gestos que ens ajuden a expressar-nos millor. I molts d'aquests gestos que fem sense adonar-nos, els utilitzem des de fa tant de temps que gairebé ni ens hi fixem. 
Però estaria ben enumerar alguns d'aquests gestos i més tenint en compte que molts d’ells tenen el seu origen en la nostra estimada Roma.

Signe harpocràtic
Té el seu origen en el déu egipci Harpajered a qui els grecs van anomenar Harpòcrates. A l’antiga Roma s’utilitzava aquest gest com a símbol de silenci, de reflexió i secretisme i consistia en posar el dit índex sobre la boca tal i com el va descriure Apuleu en la seva Metamorfosi:

At ille digitum a pollice proximum ori suo admouens et in stuporem attonitus “Tace, tace” inquit (Però ell, portant l’índex als llavis, atònit per la por, va dir: Calla, calla”).

Creuar les cames i els dits 
A l’antiga Roma els gestos de creuar les cames i els dits estaven considerats de mal auguri, sobretot si es realitzaven davant de dones embarassades o de malalts ja que es creia que dificultaven el seu procés. També estava prohibit realitzar-los en rituals religiosos o reunions de magistrats per causa del mateix significat d’obstrucció. Ovidi va descriure molt bé aquest gest en un fragment de les seves Metamorfosis referint-se al gest que realitza la deessa dels parts Lucina per impedir el naixement d’Hèrcules:

“I quan va sentir els meus gemecs, es va asseure davant la porta i, oprimint el genoll esquerre amb el seu genoll dret i amb els dits units entre si com una pinta, va detenir el part”

Fer espetegar els dits
Els antics romans l’utilitzaven per senyalar algú amb l’ordre que fes alguna cosa que ja sabia (digitus crepans).

Alçar la barbeta
Els romans l’utilitzaven per expressar orgull i seguretat en un mateix; era una forma de mostrar que s’havien superat una sèrie de dificultats i que per això es tenia més confiança en un mateix. 

Gestos realitzats amb la mà (fascinium)
Servien com a protecció contra “el mal d’ull”. Com per exemple el gest de creuar els dits índex i cor que representa una variant de l’antic gest romà que consistia en tancar el puny amb el dit polze entre l’índex i el cor (higa o figa). 
Un altre gest seria el digitus impudicus que consistia en alçar el dit cor que representaria el membre viril i s’utilitzaria com a burla, tal i com es mostra en un text de Marcial:

Rideto multum qui te, Sextille, cinaedum / Dixerit et digitum porrigito medium (Riu molt, Sextil, de qui t’ha anomenat efeminat i aixeca el dit del mig).

Comptar amb els dits
També té el seu origen en l’antiga Roma, on els romans podien expressar amb els dits qualsevol nombre entre l’u i un milió. El sistema consistia a representar les unitats amb divuit gestos realitzats amb els dits de la mà esquerra (el cor, l'anular i el menovell expressaven les xifres de l'un al nou, i amb el polze i l'índex s'expressaven les desenes); les centenes i els milers s'expressaven mitjançant divuit gestos més, idèntics als anteriors, però realitzats amb la mà dreta; i la posició de les mans respecte al pit, el melic o el fèmur expressaven les desenes i les centenes de mil. Per al milió s'entrellaçaven les mans.

Petó a distancia
Té el seu origen en l'adoratio, que consistia en ajuntar els dits índex i el polze, portar-los als llavis, besar-los i llançar el petó a les estàtues dels déus i als objectes sagrats. També s'executava en accedir a un lloc sagrat. Aquest gest va arribar a nosaltres modificat i ara el fem servir per expressar la nostra satisfacció sobre alguna cosa, per exemple quan volem expressar que el menjar ens va agradar molt, o quan volem enviar a algú un petó.

Tocar-se la barbeta
Ovidi en els Fastos va retratar al déu Janus tocant-se la barba en un gest pensatiu mentre es disposava a narrar un breu relat. A aquesta mateixa obra trobem un altre exemple: quan Asclepi es toca la barba mentre parla pausadament. Així, relacionem aquest gest amb l’oratòria i una actitud pensativa i tranquil·la.

Tocar el lòbul de l’orella

Existia també el gest de tocar-se un mateix el lòbul de l'orella per recordar alguna cosa que es tenia oblidada, perquè per als romans la seu de la memòria es trobava en aquell lloc. Probablement la costum que ha sorgit d’aquest gest és la d’estirar de les orelles a una persona quan és el seu aniversari i que servia per recordar-li el pas del temps.

Mirar de costat
Els romans ja ho feien això de mirar de costat i per a ells representava el mateix que per a nosaltres, servia per demostrar que no es refiaven d’alguna cosa, que sentien enveja o odi.

Ciconia pinsit
És el gest de fer amb el dits el moviment del bec de la cigonya per burlar-se d’algú que parla molt. 

Orelles d’ase
És el gest que es fa recolzant els polzes al cap i movent els dits amb els palmells oberts. S’utilitzava quan et volies burlar d’alguna persona.

Estirar de la barba
Aquest no és un gest que s’acostumi a fer ara, però m’ha semblat molt curiós. Consistia en estirar algú altre de la barba en un gest de burla ja que la barba era un símbol de virilitat i per això era una greu humiliació que algú t’estirés de la barba.

M’ha sortit una entrada una mica llarga, però espero que us hagi agradat i us hagi servit per saber més coses sobre l’herència romana. 

I vosaltres quin gest utilitzeu més? Sabíeu l’origen d’algun d’ells? No trobeu que els romans eren gent molt expressiva?

Grace Chávez Vela

1r BTX B