Herència clàssica en Els Jocs de la Fam

Avete!

La majoria de nosaltres coneix la trilogia dels Jocs de la Fam, de Suzanne Collins. Fent una primera ullada als seus llibres podríem afirmar que aquesta autora té una gran capacitat imaginativa, i no ens faltaria raó, però molts dels fets i esdeveniments d’aquesta fantàstica trama estan basats en alguns dels mites de la mitologia grecoromana, igual que passa en moltes altres sagues famoses com El Senyor dels Anells, Harry Potter (ref. Harry Potter i el món clàssic / Harry Potter i el món clàssic II), que també s’hi van fixar per raons òbvies.

Si ens hem llegit els llibres, o hem vist la pel·lícula, podrem veure que tota la trama gira al voltant dels famosos Jocs de la Fam. En aquests jocs, 24 tributs (12 nois i 12 noies, un noi i una noia per a cadascun dels districtes de Panem) lluiten a mort fins que només en queda un, el guanyador. 

La setanta-quatrena edició dels Jocs de la Fam és la que es narra en el primer llibre de la trilogia, on Katniss Everdeen i Peeta Mellark surten victoriosos incomplint les normes proposades pels dirigents del Capitoli. Aquest fet irrita els dirigents del Capitoli, però sobretot el president Snow, que reclama només un guanyador per cada edició dels jocs. Això obliga als dos guanyadors a escapar del president Snow i dels seus socis del govern, fet que desemboca en una guerra narrada al segon i tercer llibre de l’obra.

Aplicant els nostres coneixements de mitologia, podríem relacionar aquests jocs amb el famós mite de Teseu i el Minotaure, en el qual cada set anys 14 verges (7 nois i 7 noies), incloent-hi Teseu, són enviats a morir a mans del Minotaure. Però aquest es troba amb Teseu que, ajudat per Ariadna, aconsegueix vèncer-lo i escapar de Creta. Aquest fet provoca la ira del Rei Minos, pare d’Ariadna i del Minotaure (fill bastard), que els persegueix amb les seves naus mar enllà.

Aquestes coincidències no són debades i la mateixa autora, Suzanne Collins, afirma en una entrevista televisada que li deu molt a aquest mite, ja que s’ha basat en ell per escriure la seva obra, tot i que hi introdueix algunes diferències i un cert to personal per a crear una obra tant atractiva com aquesta.

En aquesta mateixa entrevista, afirma que el lema emprat tant en el mite com en la seva obra, és el següent: “Fica’t amb nosaltres i farem una cosa pitjor que matar. Assassinarem els teus fills”.

Altres exemples de la influència grecoromana es troben en el nom amb el qual l’autora anomena als Estats Units en la seva producció: Panem, així com el de la ciutat principal on és el govern, Capitoli. 

Com observarem, si ens llegim la novel·la, els habitants del Capitoli són habitants completament controlats pel Govern Central, el qual els proveeix d’aliments i espectacles amb abundància. Aquesta manera de governar, encara vigent en alguns països desenvolupats, va ser citada pel poeta llatí Juvenal (Sàtira 10, 81), que en una de les seves obres fa referència al següent proverbi: “Panem et circenses”, fent referència al costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades pels jocs de circ perquè la població es distragués de la política.

De fet, en el tercer llibre, cap. 16, diu Plutarc (nom d'historiador grec): 

"al Capitoli, tot el que han conegut és Panem et circenses, una expressió de fa milers d'anys, escrita en un llenguatge anomenat llatí sobre un lloc anomenat roma, es tradueix com Pa i jocs de circ."  

Aquests i molts altres exemples de mitologia i cultura clàssica són trobats a la trilogia de Suzanne Collins, Els Jocs de la Fam, que no només deu la seva fama a la seva increïble capacitat narrativa, sinó també a escriptors de fa més de dos mil anys d’antiguitat, els quals van escriure diversos contes per educar una societat descontrolada, entre altres motius. D’aquests contes arcaics, anomenats mites, encara continuem aprenent.

Què en dieu? N'heu trobat altres elements d'influència clàssica en els llibres del Jocs de la Fam? Quins?

Joan López Farrés

1r BTX A