Hodie est

dijous, 29 de novembre de 2012

Mitologia a les estrelles

Avete!

L’altre dia la Míriam va explicar-vos la relació de la mitologia amb l’espai, en concret amb el planeta Júpiter. Doncs bé, jo avui us parlaré de la relació d’aquesta amb l’Ossa Major i l’Ossa Menor.
Segur que tots coneixeu aquestes constel·lacions, però... coneixeu la seva història mitològica? Si no és així, jo mateixa us l'explicaré a continuació.

Zeus sota la forma d'Àrtemis amb Cal·listo
abans d'adoptar la seva forma real
En tot aquest temps l’Ossa Major ha rebut diferents noms. Els àrabs veien en aquesta constel·lació una caravana, els egipcis un porc senglar, els romans bous, els indis una cullera, i fins i tot  en alguns pobles d’Amèrica central hi veien un home coix.  Tot i això, és l’ossa l’animal que s’associa més amb aquesta constel·lació gràcies a la mitologia grega.

Tot va començar quan Zeus s’enamorà de Cal·listo, una nimfa d’Àrtemis que igual que la seva deessa havia de romandre verge per sempre. Com Zeus estava tant encapritxat, va idear un pla per acostar-se a ella: es transformaria en Àrtemis i així aconseguiria el seu propòsit sense dificultats. Així ho va fer, i després de seduir-la transformant-se de nou en Zeus, la va deixar embarassada. 
Quan Arcas va néixer i Hera, esposa de Zeus, se n’assabentà, estava tant gelosa que va convertir Cal·listo en una ossa.

Arcas, ja de gran, sortí de bon matí a caçar pel bosc i allà es va trobar amb una ossa. Sense saber que aquesta era la seva mare, es disposava a disparar-li una fletxa quan va aparèixer Zeus. 
El déu li va explicar tota la història i, tot i que el seu fill semblava convençut, com que Zeus no volia que allò pogués tornar a passar, perquè no volia que la seva estimada morís,  per impedir-ho va col·locar-la al cel juntament amb el seu fill Arcas. 
Hera continuava estant gelosa i volia evitar que Zeus els tornés a trobar i per això va demanar al seu germà Posidó que intervingués per evitar que Cal·listo i Arcas poguessin acostar-se al mar. 
I per aquest motiu, segons explica la mitologia, aquestes constel·lacions mai toquen l’horitzó.

Així doncs, si mireu el cel estrellat podreu contemplar en l’Ossa Major Cal·listo, i al seu costat el seu fill Arcas, en l’Ossa Menor.

I ara que ja sabeu la història..què opineu del que va fer Zeus? Penseu que va fer bé al col·locar al fill i a la mare en el cel o que no ho hauria d’haver fet? Heu vist l’Ossa Major o l’Ossa Menor al cel alguna vegada? Quin altre nom rep?

Valete!
Clara Granado
1r BTX A

3 comentaris:

Adriana. ha dit...

Oh! Bona entrada, coneixia ja la història a partir de Les Metamorfosis, i va ser una de les que més em van agradar! :)

Ari ha dit...

La veritat es que una vegada llegida les Metaformosis, t'acaben sonant aquests mites! Encara que he de dir que no va ser un dels mites que més em va agradar.

Bona feina!

L'ombra d'un somni ha dit...

Clara,
ens expliques una altra història de com de cruels podien arribar a ser els déus romans.
Dintre de poc començareu a llegir les Metamorfosis d'Ovidi, i en trobareu un munt més.
Mentrestant, aneu mirant el cel, que està ple d'històries amagades.

Bona feina!