Hodie est

divendres, 2 de novembre de 2012

Guerra de Troia: mite i pel·lícula

Avete companys!
Avui em toca a mi presentar-vos una entrada i ja que estic fent el treball de recerca sobre la Guerra de Troia, aprofitant que la vam estudiar l'any passat a classe, he decidit mostrar-vos les diferències entre la pel·lícula Troya de Wolfgang Petersen i el mite.

Diferències en l'argument
Hèctor al començament de la pel·lícula acompanya Paris a Esparta a signar la pau amb Menelau; en canvi, en el mite no l'acompanya, sinó que qui l'acompanya és Eneas, espòs de Creüsa (filla de Príam), i, per tant, cunyat de Paris.

Una altra diferència es relaciona amb la mort de Menelau. En la pel·lícula Hèctor, príncep de Troia, mata Menelau, rei d'Esparta, quan aquest intenta matar Paris per recuperar a Helena. En el mite això no passa, sinó que, quan acaba la guerra entre Troia i Grècia, Menelau recupera Helena i se l'emporta a Esparta.

En la pel·lícula Paris mata Aquil·les dins de la ciutadella de Troia, quan la ciutat està sent destruïda, però en el mite el mata molt abans dels fets del cavall i de la destrucció de la ciutat, en el temple de d'Apol·lo quan Aquil·les està parlant amb Polixena, germana de Paris i Hèctor, per casar-se amb ella.

En la pel·lícula surt que quan els grecs estan conquerint Troia, Agamèmnon mata Príam en el temple d'Apol·lo, però en el mite no el mata Agamèmnon, sinó que qui el mata és Neoptolem, fill d'Aquil·les i Deidamia. 
Andròmaca, muller d’Hèctor, no surt d'allà sana i estàlvia, sinó que Neoptolem també mata el seu fill tirant-lo des de dalt d'una de les torres de la cuitat, i a ella se l'enduu com esclava.

En la pel·lícula fan aparèixer Briseïda com la cosina d’Hèctor i Paris i com la sacerdotessa d'Apol·lo, però en el mite és filla de Brises, el gran sacerdot de Cilícia. Aquil·les la rapta quan conquereix aquella ciutat, la fa la seva dona i se l'emporta a la guerra de Troia, on és raptada per Agamèmnon, perquè a ell li han pres la seva esclava Criseïda.

També, si us hi fixeu, al principi de la pel·lícula apareix Hèctor amb el seu fill que és un nen petit, un bebè i al final de la pel·lícula el nen segueix sent un bebè, quan hauria de tenir 10 anys com a mínim, ja que la guerra de Troia va durar 10 anys.

Una altra diferència és que en la pel·lícula Briseïda mata a Agamèmnon amb un punyal; en el mite el rei torna a casa seva i és la seva muller,Clitemnestra, qui el mata.

Diferències en els personatges
També en les característiques dels personatges hi ha divergència: en la pel·lícula, Patrocle surt com un noiet jove, cosí d'Aquil·les. Però en el mite ni és un noiet jove, ni és el seu cosí, sinó que és un home ben fet i fort com Aquil·les i només és el seu amic. El mateix passa amb Eneas, que apareix al final de la pel·lícula quan Paris li entrega l'espasa de Troia. Apareix com un jovenet amb el seu pare a sobre. En el mite, l'Eneas que fuig amb el seu pare també tenia un fill i una muller i era un home gran i fort.

Sabíeu que hi havia tantes diferències? Encara en falten moltes més. Seríeu capaços de dir-ne alguna més? Si no, podríeu dir perquè penseu que el director, malgrat les dades de la Ilíada i l'Odissea, va fer la pel·lícula així?

I fins aquí la meva entrada. Espero que us hagi agradat.
Raquel Molina
2n BTX

4 comentaris:

Ari ha dit...

Boníssima entrada Raquel! La pel·lícula no té cap desperdici, més que res pels actors que encarnen els personatges!! Jo crec haver trobat una altra diferència respecte a la pel·lícula, i es que Hèctor mata a Àjax(el gegant), però això a la Ilíada mai passa.

Ζήνων ha dit...

Jo crec que el director va modificar el mite per a que se li pogués reconèixer una distinció i no fer-se famós per haver copiat el mite.
M'ha agradat molt l'entrada perquè demostra que ens manipulen la informació que ens transmeten i fa una crida indirecta a la reflexió.

Moltes felicitats Raquel :)

L'ombra d'un somni ha dit...

Raquel, una bona manera d'anar fent boca, perquè has assenyalat les diferències principals.
De totes maneres en aquesta pel·lícula també hi ha aspectes molt interessants a l'hora de conèixer el mite.
Sigui com sigui, pel·lícules com aquestes demostren dues coses:
1) que els clàssics grecoromans no passen de moda
2) que cal que se segueixin estudiant perquè hi hagi persones com tu que puguin apreciar les diferències argumentals i compartir-les amb els altres.

Bona feina!

Gretins ha dit...

La pel·lícula està molt bé , però com sempre diuen: és millor el llibre!!
Bona entrada raquel!! :D