Hodie est

diumenge, 4 de novembre de 2012

Entre Ciclops

Avete!
Avui em toca a mi fer l’entrada al bloc i he decidit parlar-vos dels diferents tipus de ciclops que hi ha, ja que un d’ells surt a l’Odissea.

En la mitologia grega, els ciclops eren uns gegants molt grans, tenien molta força i eren molt hàbils, tot i que nomes tenien un ull al mig del front; d’aquí precisament ve el seu nom, que vol dir κύκλος ὄψ: ull circular. Eren fills d’Urà i de Gea.

Al principi dels temps hi havia tres Ciclops: Brontes, el del tro, Estèropes, el del llampec, i Arges, el del llamp. Urà els va fer fora del cel i els va encadenar al Tàrtar. Cronos els va alliberar, però més tard, ell mateix els va tornar a encadenar. Finalment van ser alliberats per Zeus, ja que un oracle li havia dit que només aconseguiria guanyar Cronos i els Titans si alliberava a tots els presoners del Tàrtar, entre ells els Ciclops. 
Com a senyal de gratitud, els Ciclops van donar el llamp i el tro a Zeus, el trident a Posidó i el casc que feia invisible a Hades. Com a divinitats que eren, els Ciclops eren immortal, però igualment Apol·lo els va matar en venjança perquè Zeus havia matat Asclepi.

Després estaven els que s’anomenaven Quirogàsters, que significa “els que viuen dels treballs de les seves mans” (de χεῖρ + γάστηρ). Aquests éssers considerats ciclops, vivien a Sicília i es dedicaven a forjar tota classe d’objectes com a ajudants dels déus, sobretot d’Hefest. Entre les seves obres més destacades hi figuren el vel de ferro que no deixava veure la llum del Sol als Titans ο les muralles de Tirint.

Finalment hi havia uns altres ciclops, com els que surten a l’Odissea, que representen els pobles bàrbars primitius sense cultura ni civilització: no tenien lleis, no plantaven ni llauraven res, ja que Zeus feia que els fruits nasquessin sense haver de fer res, vivien en els cims de les muntanyes en coves. Allà cadascú administrava les lleis per als seus fills i per a les esposes, i no es preocupaven els uns dels altres. Es creien més forts que els déus immortals.

Segons l’Odissea, Odisseu, en el viatge de tornada a la seva pàtria, va arribar amb els seus companys  a un illot, davant del país dels ciclops, allà van penetrar a la cova del ciclop Polifem, que tenia aparença de monstre i era fill de Posidó. Odisseu va demanar-li hospitalitat, però Polifem es va menjar dos dels seus companys. 

Quan Polifem va anar a pasturar les ovelles, Odisseu i els seus complanys van aprofitar per tallar un tros de tronc, llimar-lo i fer-li punxa, i el van amagar fins que Polifem va tornar a la cova. Llavors, després que Polifem es mengés uns quants companys més, Odisseu va oferir-li vi, i el monstre en va beure tant que va arribar a caure a terra. Aprofitant-se d’aquesta situació, van clavar-li la punxa, que estava cremant i van deixar cec el ciclop.

Odisseu astutament li va dir que es deia Ningú, i quan els ciclops del voltant, en escoltar tant d’enrenou, van anar a veure què passava, Polifem només va saber contestar: “Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat!”. 
Aquesta astúcia va deixar lliures Odisseu i els seus companys, que van sortir de la cova penjant-se sota les ovelles.

És evident que Odisseu va escapolir-se del Polifem perquè era molt més llest. No sabem què hauria passat si s'haguessin trobat amb algun altre tipus de ciclop.

Però deixant Odisseu i tornant als éssers monstruosos, sabríeu dir si s’ha arribat a trobar una explicació lògica sobre l'existència dels ciclops en la mitologia? Què en penseu vosaltres?

Núria Ruíz
2n BTX


2 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

La veritat, Núria, no havia pensat mai que existien tres tipus de ciclops diferents, tot i que coneixia l'origen o l'activitat de tots tres, però se'm confonien en un de sol.

Per tant, has fet una aportació molt aclaridora i escaient a la lectura de l'Odissea que estem fent.

Bona feina!

Adriana. ha dit...

Jo no imaginava que hi havia tipus diferents. M'ha sorprés.
Gràcies per l'aclaració, Núria.
Bona feina!