Hodie est

dimecres, 21 de novembre de 2012

El llatí a l'espai

Avete!

Moltes vegades ens preguntem qui ha donat nom a les coses i en què s'han basat per donar-los-en. El cert és que en les coses relacionades amb l'espai podem trobar una connexió entre els mites grecs i romans i els noms posats tant a planetes com a satèl·lits.
El planeta que he escollit per mostrar-vos la relació de la mitologia amb l'espai és Júpiter.
El primer que s'ha de saber és que el nom que se li ha donat al també anomenat "5è planeta del Sistema Solar" és el del déu suprem del cel, del llamp i cap del panteó, ja que és el planeta més gran del sistema solar. Els seus satèl·lits també tenen noms relacionats amb la mitologia, però, tot i que Júpiter té 63 satèl·lits, jo us parlaré només dels que va descobrir Galileu Galilei al 1610, que van rebre els seus noms segons les parelles sexuals que conten els mites que Júpiter va tenir.

El primer dels satèl·lits del qual parlaré serà Cal·listo, una nimfa associada amb la deessa de la caça Àrtemis.





El segon satèl·lit és Ganímedes, jove que va ser vist per Zeus, el qual va quedar enamorat quasi instantàniament. Així doncs, se'l va emportar cap al mont Olimp transformat en àguila. Seguidament el va convertir en el seu amant suplantant a Hebe.



El tercer satèl·lit és Europa. Zeus es va enamorar d'ella quan la va veure collint flors. Aleshores es transformà en un brau blanc i s'hi acostà per encuriosir la princesa i cridar la seva atenció. La noia, confiada, va muntar-hi a sobre i el brau va fugir amb ella per sobre del mar. Quan sortiren de l'aigua en comptes d'aparèixer a les costes fenícies aparegueren a les de Creta, on Zeus li revelà la seva identitat i feren l'amor.



El quart satèl·lit rep el nom d'Io, que segons la mitologia grega fou una nimfa. Segons Les Metamorfosis d'Ovidi, Zeus al sentir-se atret per aquesta nimfa la convertí en vaca per així poder enganyar la seva esposa Hera, però aquesta, que no es refiava, va demanar que l'hi regalés, i va posar a vigilar-la el gegant de cent ulls, Argos.

Io va intentar fugir de diverses maneres però la còlera d'Hera la perseguí fins que finalment fugí a Egipte.

I fins aquí els principals satèl·lits de Júpiter. I vosaltres, que sabeu alguna altra curiositat sobre el llatí a l'espai?

Miriam Arco
1r BTX

2 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Míriam,
una entrada molt interessant que a més pots continuar en properes intervencions, ja que la mitologia que podem trobar a l'espai és molt àmplia.
per començar et recomano la lectura de "Catasterismes" d'Eratòstenes, un reduït llibre que ens explica l'origen mitològic d'un munt de constel·lacions!

Adriana. ha dit...

Jo em quedo amb Europa i Cal·listo :) Sí, jo també penso que en l'espai hi ha moltes historietes...

Bona feina!