Hodie est

diumenge, 2 de desembre de 2012

El jurament romà

Avete!

Avui us explicaré la forma particular que tenien els romans de jurar, que és bastant diferent de la nostra. Començaré per l’etimologia d’algunes paraules que són clau per explicar-vos el jurament romà.

Testificar: ve del llatí testificare, paraula composta per testis (testimoni) i facere (fer).
Testicles: també provinent del llatí, testiculus, composta per testis i el diminutiu culus. Traduït literalment “petit testimoni”.

Antigament podia jurar tothom perquè davant de Júpiter tothom era només un ésser humà. Les úniques persones que no podien jurar eren el sacerdot suprem i el Flamen Dial, perquè les seves paraules eren sagrades; tampoc no podien jurar els infidels, perquè els seus juraments eren considerats eo ipso perjurios (automàticament perjuri). 
Els romans juraven per diferents coses: per déus, per altres persones, per les lleis, pels animals, per objectes... I després havien de confirmar el jurament: per fer-ho els homes juraven per Júpiter i Hèrcules, les dones pels Càstors, preferiblement, i els esclaus per Patró.

Per confirmar el jurament, a més de jurar per un déu, havien de fer un gest determinat:

Les dones

Les dones juraven pel seu propi cabell. Poca gent confiava en aquest jurament perquè la majoria de romanes duien perruques.

Els homes

Actualment davant de la justícia has de jurar sobre La Bíblia, però antigament els romans quan declaraven davant del dret romà, segons el qual només podien declarar com a testimonis els homes, havien de jurar pels seus testicles. Per fer això, havien de palpar-se'ls amb la mà dreta per testificar que deien tot la veritat.

Aquesta acció s'utilitzarà també en la religió cristiana quan ja s'havia triat un cardenal perquè substituís el Papa. El cardenal era sotmès a una prova realitzada per un altre cardenal, que consistia en què aquest últim havia de tocar-li els genitals al futur Papa amb la mà per assegurar-se i atestar davant dels altres que era un home, evitant així el frau d'haver triat una dona que es fes  passar per un home.

El jurament romà era molt respectat, a diferència del nostre que, a causa de la manca de fe que hi ha actualment, és un jurament que no transmet confiança.

Ara que coneixeu una nova forma de jurar, per quina us decanteu?
En coneixeu cap més?

Valete!
Claudia Lorente
1r BTX

4 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Clàudia,
ja n'havíem parlat a classe sobre la qüestió i realment no queda clar allà on comença la veritat i la llegenda.
És, realment, el que se'n diu una etimologia incerta, però interessant!!!
Bona feina.

Ari ha dit...

Molts homes es passen tota l'estona jurant, encara que no se si els hi serveix d'alguna cosa. Crec que jo durant l'època dels romans en prou feines podria jurar pel meu cabell... En tinc quatre pèls!!!

Una entrada molt interessant Claudia, m'agradat molt!

Bona feina!

Gretins ha dit...

És una entrada molt original,
Em fa gràcia el jurament de les dones!! Jo personalment no ho faria ja que ara no utilitzem perruques !!! Em decanto millor per la dels homes :D!

Anna ha dit...

Bona entrada! Sincerament, em decanto pel jurament dels homes, el meu cabell és sagrat! Molt interessant sempre és bo aprendre coses noves!