Jocs de la fam grecoromans?

Avete!

Aprofitant l'estrena de la tercera part dels JOCS DE LA FAM, avui us en parlaré. 

Tots sabem que la influencia de la cultura clàssica arriba a tots els àmbits de la vida diària, des de en l’àmbit publicitari fins a les cançons. Fins i tot la podem trobar en novel·les modernes com “Els Jocs de la fam” i això és del que us parlaré avui.

La primera mostra d’aquesta influencia es la Cornucòpia,  el corn en el qual estan totes les armes i els aliments a l’arena. Aquest objecte té estreta relació amb el corn de l’abundància (cornu copiae, en llatí) pertanyent a la cabra Amaltea.

L’arena, on els tributs lluiten a mort per coronar-se guanyadors, ens recorda sens dubte al lloc de l’amfiteatre on es duien a terme les lluites de gladiadors que tenien lloc a l’antiguitat. L’estètica dels gladiadors també la podem observar durant la desfilada de tributs, en Cato i Clove,  els nois del districte 2, el districte que entrenava els seus habitants per a la guerra.

D’altra banda, el fet de que cada any s’enviïn un noi i una noia a morir en aquests jocs macabres també ens pot portar al cap el mite del minotaure, segons el qual Minos cada nou anys exigia a Atenes un tribut de víctimes joves que serien devorades més tard pel monstre meitat home meitat toro.

I de la mateixa manera que Teseu s’ofereix voluntari a salvar els seus companys, Katniss anirà en el lloc de la seva germana.

Un altra influència la trobem en la part del llibre on surt el llatinisme “panem et circenses” (pa i jocs de circ) per explicar que mentre la gent estigués entretinguda i tingués menjar podrien passar per alts els crims comesos pel govern.

Al segon llibre de la saga, “En flames”, surt en Finnick Odair, un noi del districte quatre, el de la pesca, que utilitza un trident per lluitar. Posidó, deu del mar, tenia com a símbol el trident, que en aquest llibre pertany a un noi del districte marítim.

A més trobem alguns referents en els noms d’alguns dels personatges: Cató, Sèneca, Plutarc, Càstor i Pòl·lux. Recordeu qui eren? Podríeu dir amb qui tenien relació? Podeu trobar alguna influència més? 

Espero que us hagi agradat l’entrada.

Valete!

Cristina Campaña

Les figures literàries

Χαίρετε!

Com ja sabeu, a català i castellà sobretot, quan fem l'anàlisi d'un poema ens fan aprendre les figures literàries per poder-les reconèixer. Bé, doncs potser us resultarà més fàcil aprendre-les  si sabeu la seva etimologia. I d'això us parlaré en aquesta entrada.

Al·legoria: Ve del grec ἁλληγορία (allegoria), formada de αλλος (un altre), ἁγορά (àgora= assemblea, plaça pública, mercat, discurs) i el sufix - ια (-ia = qualitat). En retòrica, es refereix a explicar un concepte abstracte per mitjà de diverses metàfores continuades. 

• Ex.: Ajeia l’amic en llit d’amor. Els llençols eren de plaers , i el cobrellit era de llanguiments , i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit.

Al·literació: Aquesta paraula procedeix del llatí, prefix a- (ad= proximitat), littera (lletra) i del sufix -ció (acció i resultat). Repetició d'uns mateixos sons. 

• Ex.: S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes

Antítesi: Compost del grec ἀντίθεσις, compost del prefix ἀντί (anti= en contra) i θέσις (posició). Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase. 

• Ex.: Riu que riu, me fa un petó que, sent de foc, va gelar-me.

Asíndeton: Del grec ἀσύνδετον, ἀ (sense), σύν (amb), δετον (lligar). És una figura retòrica que consisteix en l'eliminació de nexes o conjuncions que uneixen els elements d'una oració. 

• Ex.: Indecisa, rara, nova /ara comença la rosa

Apòstrofe: Del grec ἀπόστροφη, format per ἀπό (lluny de) i στροφή (voltejar). Figura retòrica que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc. 

• Ex.: Oh, sol, escolta'm!

Epítet: Del grec ἐπίθετον, format per ἐπι- (sobre), τιθέναι (posar). Adjectiu o participi la fi principal del qual no és determinar o especificar el nom, sinó caracteritzar-lo. 

• Ex.: On va aquella vela blanca/ perduda en l’abisme blau?

Hipèrbaton: Del grec ὑπερβατόν, format per ὑπερ (per sobre) i βαίνειν (caminar). Figura de construcció que consisteix en una alteració de l'ordre gramatical dels mots. 

• Ex.: L’enramellada Flora,/ per cobrir de les illes la nuesa,/ nova catifa de verdor ha estesa.

Hipèrbole: Del grec ὑπερβολή, format per ὑπερ (per sobre) i βολή (llançament). Figura que consisteix a augmentar o disminuir excessivament allò del que es parla. 

• Ex.: Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes.../ -He deixat al paper tota la sang.

Metàfora: Del grec μεταφορά, format per μετά (fora o més enllà) i φέρειν (traslladar). Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. 

• Ex.: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna

Metonímia: Del grec μετωνυμία, format per μετά (canviar) i ὄνομα (nom). Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra. 
Ex.: Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Paral·lelisme: παρά- (al costat de, al costat de, contra de), ἄλλος (un altre), més el sufix -isme (sistema). El paral·lelisme és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura gramatical. 

• Ex.: té un revolar triomfal la vívida crinera, té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Paronomàsia: Del grec παρονομασία, format per παρά (al costat) i ὄνομα (nom). Figura consistent a col·locar propers en la frase dos vocables semblants en el so però diferents en el significat. 

• Ex.: Privats de sou i son.

Pleonasme: Del grec πλεονασμός, format per πλέων (ple, molt). Figura de construcció, que consisteix a emprar en l'oració una o més paraules innecessàries perquè tingui sentit complet, però amb els quals s'afegeix expressivitat al que s'ha dit. 

• Ex.: Ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

Polisíndeton: Del grec πολυσύνδετον, format per πολύς (molt), σύν (amb), δετον (lligar). Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 

• Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

Sinestèsia: Del grec συναισθησία, format per συν (amb) i αἰσθησία (sensació) i el sufix -ia (utilitzat per crear substantius abstractes). Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. 

• Ex.: Hi havia un silenci verd.

Espero que aquesta entrada us serveixi perquè recordeu una miqueta més les figures literàries. 
Adéu!

Sandra Ruiz

Grec i llatí en història de l’art

Avete! 
Avui us parlaré sobre algunes paraules que ens surten en història de l’art i que són d’origen grec o romà.

Eqüestre:  La paraula eqüestre ve del nom llatí equus que vol dir “cavall” i del sufix –estris que vol dir “propi de” .

Escultura eqüestre

Sedent: Aquesta paraula ve del verb llatí sedeo i significa “estar assegut”.

Escultura de Zeus sedent

Jacent: Aquesta paraula ve del verb llatí iaceo i significa “estar estirat”.

Escultura d'Ariadna adormida

Teatre: La paraula és d’origen grec i ve de la paraula grega θέατρον que significa “lloc on veure un espectacle”.

Teatre d’Epidaure

Amfiteatre: Aquesta paraula ve del grec ἀμφί, que significa “dels dos costats” i θέατρον que havíem dit que significa “lloc d’espectacle”.

El Colosseu de Roma

Peristil: És una paraula d’origen grec formada pel prefix περί, que vol dir “al voltant” i pel substantiu στύλος que vol dir “columna”. La definició: envoltat de columnes, cosa que en una casa romana es trobava en el pati on hi havia el jardí i al centre hi solia haver plantes, flors i alguna font.

Imatge d’un peristil

També pot indicar temple rodejat completament per columnes i amb aquest mateix ús podem trobar altres paraules formades pel substantiu στυλος amb numerals al principi:  δύο (di), τε¡έτρα (tetra), ἕξ (hex), ὀκτώ (octo), δέκα (deca).

(2)Dístil: Té dos columnes construïdes a les façanes.

(4)Tetràstil: Té quatre columnes construïdes a les façanes.

(6)Hexàstil: Té sis columnes construïdes a les façanes.

(8)Octàstil: Té vuit columnes construïdes a les façanes.

(10)Decàstil: Té deu columnes construïdes a les façanes.

Temple perípter: És una paraula composta pel prefix περί que vol dir “al voltant”  i πτέρος que vol dir “ala”. La  seva definició: envoltat completament per columnes.

Partenó

Temple amfipròstil: És una paraula formada pel prefix ἀμφί que significa “dels dos costats”, πρό (davant) i στύλος (columna). La seva definició: pòrtic amb columnes a les dues façanes més estretes.

Temple Atena Niké

Encara en queden unes quantes més. En podeu dir alguna?

Espero que us hagi agradat.

Valete!

Melanie Lara

Halloween a la romana

I Halloween, què?

Ara està de moda celebrar Halloween, que ens sembla una festa estrangera. Ara bé, cal saber que les seves arrels no ens són tan estranyes, ja que aquesta tradició també ens ha arribat, importada dels celtes, a través dels romans.

Quan els romans van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. 

Aquest dia les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes vagaregaven pel món dels vius.

La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És aquest l’origen de la tradició de les carabasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la festa d'All Hallows Eve, forma en antic anglès de Tots Sants. 

Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).

Tanmateix els romans, ja tenien la seva pròpia festa d'espantar morts: les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar els difunts i dimonis que podien perseguir les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi  a les Fasti del que havia de fer el paterfamilias:

"A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia."

Amb aquest ritual consideraven que tots els dimonis i fantasmes havien estat foragitats de casa i la família ja estava protegida i segura.

I per què es celebra a tants pobles aquesta festa en aquestes dates? 

L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres, la natura perd esplendor… sembla que la natura mori. De fet, segons el mite grec de les Estacions, Demèter s'entristeix perquè Persèfone torna a l'Hades, l'interior de la terra). 

Però també és el moment de la sembra i de confiar que a la primavera tot tornarà a la vida. 

També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent!

Així doncs, ja veieu que totes les tradicions són molt semblants i totes són per honorar els difunts i la renovació del cicle de la vida.

Creieu que hem canviat gaire? Penseu, doncs, per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten? 
Ara podríeu dir que hem canviat molt..., i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

Valete!

Nit i dia de difunts

Avete!

A Catalunya, el dia 31 d’octubre i el dia 1 de novembre celebrem la Castanyada i el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. 

Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què es relacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

També els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII, de quan, la nit de difunts, els sacerdots tocaven les campanes durant tota la nit per no oblidar els morts. A mitjanit veïns del poble compartien amb el campaner dolços (panellets i castanyes cuites) i vi dolç.

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

També els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. De la mateixa manera els romans celebraven altres festes de difunts per honorar els seus morts en diferents dates: al gener, al febrer, al maig i al desembre.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

Per una banda, al febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem.

Els parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en que els homes havien de complir els seus deures amb els difunts i constituïa una renovació anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat, cara cognatio, i demanar-los bona sort. Acabaven amb les Feralia.

De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, ja que nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són. Així com la Cara cognatio, que també ha passat als nostres dies; ara ens reunim tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.

Bona Castanyada a tothom!

PS: Però... i Halloween, què?

Els orígens mitològics de Barcelona?

Avete!

El dia 24 a la sèrie Històries de Can Fanga, de La VanguardiaTV  apareixia aquest vídeo que ens parla de la presència dels grecs -dels déus, no dels colons- a Catalunya, quan encara era Ibèria. Ens explica l'origen gens geològic de la serralada dels Pirineus, fets en honor de la nimfa Pirene.

I també ens parla dels orígens de la ciutat de Barcelona. Mireu-vos-el! 

Després del parlar-nos d'Hèrcules i la barca nona, ens fa un advertiment sobre la certesa o no de la història. I una reflexió de com el món clàssic -el de primera classe, el que sempre és vigent- serveix per dignificar els orígens de moltes ciutats antigues.

Pareu atenció i comenteu què us ha semblat.

Valete!

Geografia de la Grècia Antiga

Χαῖρετε!

Tal com hem fet amb la geografia de l'imperi romà, us penjo aquí els enllaços que us ajudaran a treballar la geografia de l'antiga Grècia.

Explicació i exercicis de la pàgina PALLADIUM

(Feu el qüestionari autoavaluatiu)

Un JClic

zonaClic - activitats - La Grecia antigua

Un altre JClic de la pàgina Ludus Litterarius

Exercicis de la web Discendo

Un joc per estudiar les illes gregues

Mapa interactiu per estudiar la geografia grega

Les Polis Gregues a Educaplay

Les regions de Grècia a Educaplay

Καλή μελέτη!

Geografia del món romà

Avete!

Com que sembla que no aconseguim poder treballar amb el moodle, aprofitarem que tenim un blog una mica adormit per compartir materials que us ajudaran a preparar el proper examen de geografia del món romà.

Mapa amb els països del Mediterrani.

Mapa per situar els països d'Europa

Mapa per situar els rius d'Europa

Mapa per a repassar la geografia d'Europa (trieu Repàs general)

Recordeu que heu de saber localitzar on era la frontera en el moment de màxima extensió de l'imperi romà, i que la pista la teniu situant els rius Rin i Danubi. 

Espero que us siguin útils.

Benvinguts al llarg viatge!

Avete omnes!

Χαίρετε παιδιά!

Un nou setembre ja és aquí. I comencem un nou curs. El cinquè per a aquest blog, el darrer a l’institut per a uns quants, el primer a batxillerat per a molts de vosaltres i l’últim a l’ESO per a altres.

I aquest any he de reconèixer que no sé molt bé com donar-vos la benvinguda. Després d’un curs esgotador i un estiu reparador, em mentalitzo poc a poc que cal tornar a les aules, amb la mateixa il·lusió de sempre, amb ganes i amb energia.

Sabem que serà dur, però també que serà bonic. Poc o molt, ja hem començat tots a enyorar les vacances i els dies de sol, però alhora també necessitàvem tornar a la rutina de l’esforç i la constància. Sabem que ve la tardor i la feina, el cansament i l’estrès, però també l’aprenentatge i el creixement, el fer-nos, dia a dia i sense gairebé adonar-nos, més grans i més savis... fins arribar a la nostra meta.

Aquest curs es tracta d’això... de fer el camí, el viatge, conscients que a cada passa podem aprendre alguna cosa, que no cal que sigui útil, perquè tot serveix per a viure, l’útil i l’inútil. Conscients que tot allò que ens sorprengui i ens emocioni ens farà per força més savis i que la saviesa és, juntament amb la curiositat, una de les millors adquisicions que es pot fer a la vida.

I acompanyant-vos en el viatge ja sabem que jo hi sóc, així com el nostre blog, un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu il·lusió i ganes de participar.

Benvinguts al llarg viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!

Benvinguts al bell viatge 

2014-2015!

Bones vacances a tothom!

Χαῖρετε!

Avui s’acaba oficialment el curs 2013-2014, i això bé mereix un comiat. Ha estat un any molt intens en el qual hem treballat molt dur, però també hem recollit uns fruits de primeríssima qualitat. 

El primer –o millor hauria de dir el darrer- ha estat uns resultats sense precedent en els exàmens de selectivitat. Per primera vegada alumnes de l’institut Gallecs aconsegueixen un 10 en l’examen de grec de les PAU, però, el que és millor, tres són els que ho han aconseguit, l’Anna, el Joan i la Marina, seguits per dos més que han obtingut un 9,5 dos 9… De fet, els resultats de grec del nostre centre estan 2.05 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. Diuen que l'examen era fàcil, però a la vista dels resultats a Catalunya, queda clar que per a vosaltres va ser fàcil perquè havíeu treballat molt i molt! 

Us he de dir que m’heu fet molt feliç, però no tant pel resultat com pel fet que hi heu arribat gràcies al vostre amor pel grec, i aquest, per a mi, és el premi més gran. 

D’altra banda, els resultats de llatí, tot i que una mica més discrets, també són molt molt bons: un cop més ens posem 1.54 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, ja que de 15 persones, 10 han obtingut un resultat superior a 7. I això que els exteriors de la muralla de Tarraco no eren el vostre fort. 

Crec recordar que ja us ho havia dit: SOU ELS MILLORS‼‼

Però tot i que la collita acaba aquí, durant el curs hem anat recollint altres fruits, potser menys importants per al futur, però no menys satisfactoris. 

Així, el mes de febrer, el grup ARESTO MOMENTUM, format per dos alumnes de 4t d’ESO, acabats d’incorporar al món clàssic, van aconseguir el primer premi de Catalunya en el concurs Odissea 2014. Els seguien de prop un parell de grups de 1r de batxillerat, que ja han avisat que l’any vinent ho tornaran a intentar. 

A l’abril, cinc alumnes de 2n de batxillerat es van presentar a la “Prueba nacional de griego”, en la qual van fer un molt bon paper. 

Després va arribar Sant Jordi, i el certamen literari, en el qual tres de les quatre obres premiades tenien regust clàssic.

I finalment, aquest darrer mes de maig, dues alumnes de llatí i grec, la Grace i l’Anna, van aconseguir el primer i segon Premi Hèracles al millor treball de Recerca de la SEEC, amb dos fantàstics treballs relacionats amb el món clàssic.

I en un curs tan ple de feina i emocions, cal dir que el gran oblidat ha estat el nostre blog, la nostra Ombra d’un somni. Tot i així, hem anat fent i hem arribat a les 610 entrades publicades, 139.703 visites i 113 seguidors registrats. A més, a última hora, els alumnes de primer s’hi han volgut enganxar. El curs vinent tornarem amb renovades energies i estic segura que aconseguirem tirar endavant aquest projecte un curs més . 

Definitivament, podem afirmar que aquest ha estat un bon curs, i per això vull felicitar tots els meus alumnes i desitjar-vos a tots unes bones i merescudes vacances!

VACARE NECESSE EST!

La roda segueix girant

La roda segueix girant i arriba un nou final de curs. Ja serà el cinquè en el còmput de comiats en el blog.

Tot i que sé que és el que toca, se’m fa molt molt difícil dir-vos adéu. Jas é que us moriu de ganes de desaparèixer de l’institut, d’haver passat ja la selectivitat, d’encarrilar la nova vida. I com a persones valentes i treballadores que sou ho feu sense pena, sense por, amb molta il·lusió per encetar aquesta nova etapa. Nova etapa que segur que serà profitosa, perquè confieu en les vostres possibilitats i no teniu por al futur. El treball dur de dos anys avalen totes les vostres expectatives. 

I tot i la feina dura que heu fet, m’atreviria a dir que heu estat feliços i que aquesta serà una etapa que recordareu amb molt d’afecte i un xic d’enyorança.

A la major part de vosaltres us vaig conèixer a 4t d’ESO i això sumen moltes hores junts i molts records: els que rondinaven, els que dubtaven, els que feien el dropo, els que treballaven i sempre escoltaven, els que reien, les excursions, els exàmens, les disfresses, els vídeos, els textos, els poemes, les festes sorpresa...

No sé, suposo que de vegades els astres es posen en línia perquè succeeixi alguna cosa especial. I crec que fa tres anys ho van fer. Per això em considero molt afortunada d’haver pogut compartir amb vosaltres tantes hores en les quals tots hem après.

I com que és l’any Machado i Machado vam llegir el dia de Sant Jordi, permeteu-me citar els seus versos: 

“Caminante no hay camino,

se hace camino al andar

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.”

Paraules precioses i alhora molt tristes. Allò que ja has viscut mai no pot retornar? Quan la vivència és bonica i s’acaba, aquest és un pensament dolorós. Ja, ja ho sé, ja ho deia Heràclit, oi? No passem dos cops pel mateix riu.

I llavors què queda? El seguir avançant, l’anar més lluny, sempre molt més lluny… i mantenir el record un temps que ens ha fet part del que som.

Recordeu Horaci, i feu les seves ensenyances vostres: aprofiteu el moment, però manteniu-vos en l’aurea mediocritas, i recordeu mantenir l’ànim impertorbable en les circumstàncies adverses. 

Bonam fortunam omnes habeatis!

Laura

Les Híades

Avete!

En aquesta entrada us explicaré el mite de les Híades. En la mitologia grega, les Híades (Ὑάδες en grec) són les nimfes que fan la pluja.

Per als antics grecs, eren les filles de Pleione i Atlas, el gegant que carregava el món sobre les seves espatlles. Les Híades tenien diverses germanes i un germà, les Plèiades, les Hespèrides i Hías.

El mite explica que un dia mentre Hías caçava, va ser mort per un lleó. Les Híades, tristes per la mort del seu germà, van morir també de pena.

Abans, però, havien sigut les encarregades de criar el fill de Zeus, Dionís, deu del vi. Per això, Zeus davant la tragèdia i com a signe d'agraïment, va transformar les Híades en un grup d'estrelles i les va posar en la constel·lació de Taure. 

Una de les Híades, Aldebaran, és l'estrella més brillant i representa l'ull del bou. Les altres Híades van ser posades una per una en forma de'' V '', formant les banyes i el nas del toro.

Aquesta constel·lació apareixia durant la temporada de pluges, i per això els grecs creien que eren missatgeres de les pluges primaverals i les tempestes de tardor. El seu nom en grec significa “pluja”. Per això en l’antiga Grècia es creia que la pluja representava les llàgrimes de dolor de les germanes davant la mort d'Hías .

Coneixíeu aquest mite?  Espero que us hagi agradat.

Valete!

Adriana Yllanes

1r BTX