Nit i dia de difunts

Avete!

A Catalunya, el dia 31 d’octubre i el dia 1 de novembre celebrem la Castanyada i el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. 

Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què es relacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

També els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII, de quan, la nit de difunts, els sacerdots tocaven les campanes durant tota la nit per no oblidar els morts. A mitjanit veïns del poble compartien amb el campaner dolços (panellets i castanyes cuites) i vi dolç.

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

També els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. De la mateixa manera els romans celebraven altres festes de difunts per honorar els seus morts en diferents dates: al gener, al febrer, al maig i al desembre.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

Per una banda, al febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem.

Els parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en que els homes havien de complir els seus deures amb els difunts i constituïa una renovació anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat, cara cognatio, i demanar-los bona sort. Acabaven amb les Feralia.

De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, ja que nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són. Així com la Cara cognatio, que també ha passat als nostres dies; ara ens reunim tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.

Bona Castanyada a tothom!

PS: Però... i Halloween, què?