Avete omnes!
Χαίρετε παιδιά!
Un nou setembre ja és aquí. I comencem un nou curs. El cinquè per a aquest blog, el darrer a l’institut per a uns quants, el primer a batxillerat per a molts de vosaltres i l’últim a l’ESO per a altres.
I aquest any he de reconèixer que no sé molt bé com donar-vos la benvinguda. Després d’un curs esgotador i un estiu reparador, em mentalitzo poc a poc que cal tornar a les aules, amb la mateixa il·lusió de sempre, amb ganes i amb energia.
Sabem que serà dur, però també que serà bonic. Poc o molt, ja hem començat tots a enyorar les vacances i els dies de sol, però alhora també necessitàvem tornar a la rutina de l’esforç i la constància. Sabem que ve la tardor i la feina, el cansament i l’estrès, però també l’aprenentatge i el creixement, el fer-nos, dia a dia i sense gairebé adonar-nos, més grans i més savis... fins arribar a la nostra meta.
Aquest curs es tracta d’això... de fer el camí, el viatge, conscients que a cada passa podem aprendre alguna cosa, que no cal que sigui útil, perquè tot serveix per a viure, l’útil i l’inútil. Conscients que tot allò que ens sorprengui i ens emocioni ens farà per força més savis i que la saviesa és, juntament amb la curiositat, una de les millors adquisicions que es pot fer a la vida.
I acompanyant-vos en el viatge ja sabem que jo hi sóc, així com el nostre blog, un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu il·lusió i ganes de participar.
Benvinguts al llarg viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!
Benvinguts al bell viatge
2014-2015!
2 comentaris:
Ja trobava a faltar la salutació de benvinguda al nou curs de l'ombra... S'ha fet esperar! Perquè he de reconèixer que tot i que jo ja no hi sóc a l'IES [estoy (mal)viviendo mi vida "adulta" a la uni], anyoro el vincle que tenia amb bloc fa tot just un anyet enrere. Per tant animo a tots els que us introduïu aquest any i els que sou més vetarans que mimeu el bloc i que sigueu originals amb les vostres entrades. Deixeu-vos amarar pel món clàssic i gaudiu aprenent.
Pero sobre todo que no falte... Gràcies magistra!
Ai, Laura, com trobaré a faltar participar en el blog, pensar i repensar què podia escriure per fer una bona feina. I espero que el blog encara continuï, animant com diu l'Ari a participar amb il·lusió a les generacions presents i futures, perquè encara que a vegades sigui un pal mirar què pensar per escriure acabes aprenent moltes coses, i el món clàssic no és breu, precisament, i un s'ha d'anar endinsant en ell a poc a poc i sense pressa.
Publica un comentari a l'entrada