Benvinguts al llarg viatge!

Avete omnes!

Χαίρετε παιδιά!

Un nou setembre ja és aquí. I comencem un nou curs. El cinquè per a aquest blog, el darrer a l’institut per a uns quants, el primer a batxillerat per a molts de vosaltres i l’últim a l’ESO per a altres.

I aquest any he de reconèixer que no sé molt bé com donar-vos la benvinguda. Després d’un curs esgotador i un estiu reparador, em mentalitzo poc a poc que cal tornar a les aules, amb la mateixa il·lusió de sempre, amb ganes i amb energia.

Sabem que serà dur, però també que serà bonic. Poc o molt, ja hem començat tots a enyorar les vacances i els dies de sol, però alhora també necessitàvem tornar a la rutina de l’esforç i la constància. Sabem que ve la tardor i la feina, el cansament i l’estrès, però també l’aprenentatge i el creixement, el fer-nos, dia a dia i sense gairebé adonar-nos, més grans i més savis... fins arribar a la nostra meta.

Aquest curs es tracta d’això... de fer el camí, el viatge, conscients que a cada passa podem aprendre alguna cosa, que no cal que sigui útil, perquè tot serveix per a viure, l’útil i l’inútil. Conscients que tot allò que ens sorprengui i ens emocioni ens farà per força més savis i que la saviesa és, juntament amb la curiositat, una de les millors adquisicions que es pot fer a la vida.

I acompanyant-vos en el viatge ja sabem que jo hi sóc, així com el nostre blog, un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu il·lusió i ganes de participar.

Benvinguts al llarg viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!

Benvinguts al bell viatge 

2014-2015!

Fortuna ridentes iuvat

Avete omnes!

Ja ha arribat el setembre i amb ell un nou curs.

Tots sabem que estem vivint temps difícils, temps en què sembla que tot esforç supera amb escreix el resultat, i això, quan el futur es veu tan negre, pesa especialment en les consciències dels estudiants, perquè veieu el final de l'esforç molt lluny, perquè creieu que estudiar és molt dur i estressant, perquè no acabeu de veure la utilitat d'allò que us fan aprendre, perquè penseu que la vida laboral és més fàcil, perquè sou joves acostumats a viure còmodament. De tot això ja en vam parlar força el curs passat, especialment amb els alumnes de primer que ara passeu a segon. I si cal en continuarem parlant! 

Però ara cal ser realistes: els alumnes de 2n esteu a punt de començar -probablement sense ganes- el curs més dur de tots els que heu fet fins ara, i, us ho ben asseguro, calen ganes, esforç i determinació per arribar fins al final amb èxit. No cal, en cap cas, tenir unes habilitats especials ni ser millor del que vosaltres sou, només cal ACTITUD, CONVENCIMENT que ho podeu fer i CONFIANÇA en el futur (encara que no se la mereixi.)

I això m'ha fet pensar en una aquesta escena de Karate Kid (sobretot a partir del minut 1:40)

Perquè totes les coses neixen petites i van fent-se grans a poc a poc, amb constància i perseverança, com ho ha fet aquest bloc, que va néixer ja fa tres cursos i ara enfila cap al quart. No sabíem fins a on ens duria, no sabíem quina seria la seva resistència ni la seva durada, però ens hi van il·lusionar i vam provar: vam tirar els daus i vam començar la partida, com vosaltres també heu fet en començar batxillerat.

Ara un cop més ha arribat el moment de tirar els daus: 

• els de segon perquè jugueu la partida més forta que heu jugat fins ara, 
• els de primer perquè heu triat i ara toca creuar el riu
• i els que ja esteu fora de l'institut, a la universitat la majoria, perquè heu posat un peu en el món adult.

Tots vosaltres ja coneixeu el bloc i sabeu que és un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu tota la il·lusió i ganes perquè segueixi creixent i ensenyant-nos una altra manera de mirar-nos el món clàssic.

De moment, per a inaugurar el curs, en lloc de sacrificar cap animal, us he penjat un parell de vídeos endarrerits de sortides que vam fer el curs passat, i tot aquest mes de setembre aniran apareixent els treballs sobre el Parc del Laberint que van fer a finals del curs passat els vostres companys de llatí de 4t.

Poca cosa més: a tots i cadascú de vosaltres us vull desitjar 

moltíssima sort, bona fortuna i καλή τυχή!

Amb esforç, perseverança i alguna ració de maons de tant en tant ho aconseguirem!

Benvinguts de nou al viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!

Bona travessia 
2012-2013!

PS: Recordeu que encara queden dos dies per poder votar als PREMIS BLOC CATALUNYA 2012