Avete!
Sóc la Sílvia i avui us parlaré sobre un poema que em vaig topar al llibre “Jo, Claudi” de l’autor Robert Graves. Aquest poema parla en les seves 6 estrofes dels emperadors de la dinastia julio-clàudia que van governar a Roma durant els primers anys de l’imperi. La novel·la està estructurada en 34 capítols, escrita en primera persona com si fossin les memòries que l'emperador Claudi escriu en els seus últims dies.
A l'inici apareix un poema recitat per la sibil·la com a profecia del que vindrà. La primera estrofa del poema diu així:
Roma será esclava de un hombre velludo,
un hombre velludo de muy poco pelo.
Todos los hombres serán mujeres, y cada mujer un hombre.
El corcel que monte tendrá dedos por cascos.
Morirá a manos de su hijo, que no es su hijo,
y no en el campo de batalla.
En aquesta estrofa parla del primer dels “velluts” l’emperador Juli Cèsar, el qual era un home calb i força conegut per les seves orgies. Va ser assassinat al senat pel seu fill Brutus, que no era tampoc el seu fill biològic.
será hijo, no hijo, del último velludo.
Tendrá de cabellos abundante pelambre.
Dará mármol a Roma en lugar de la arcilla
y la ceñirá con cadenas invisibles.
Morirá a manos de su esposa, que no es su esposa,
para bien de su hijo que no es su hijo.
La tercera estrofa del poema és:
Será barro mezclado con sangre,
un hombre velludo de muy poco pelo. Dará a Roma victorias y derrotas
y morirá para bien de su hijo no hijo…
un cojín será su espada
Com que August morí sense descendència es va designar com a successor seu al seu fillastre Tiberi. Tiberi va reorganitzar l’exercit amb el qual va obtenir varies victòries.
La següent estrofa del poema diu:
será hijo no hijo de este último velludo,
un hombre velludo de muy poco pelo.
Dará a Roma venenos y blasfemias
un hombre velludo de muy poco pelo.
Dará a Roma venenos y blasfemias
y morirá de una coz de su viejo caballo
que lo paseó de niño.
El poema segueix així:
que lo paseó de niño.
Tiberi morí també sense descendència, per tant el seu poder va passar al seu besnebot, Calígula. Calígula va ser un emperador cruel i excèntric que va ser assassinat per la seva guàrdia personal.
El quinto velludo que esclavice al Estado
que esclavice al Estado en contra de su voluntad
será el idiota a quien todos desprecian.
Tendrá de cabellos abundante pelambre,
dará a Roma agua y pan de invierno
y morirá a manos de su esposa que no es su esposa
para bien de su hijo que no es su hijo
que esclavice al Estado en contra de su voluntad
será el idiota a quien todos desprecian.
Tendrá de cabellos abundante pelambre,
dará a Roma agua y pan de invierno
y morirá a manos de su esposa que no es su esposa
para bien de su hijo que no es su hijo
Quan Calígula va ser assassinat el Senat va voler fer-se càrrec del govern, però la guàrdia pretoriana va imposar Claudi com a successor d’aquest. Tothom menyspreava Claudi per culpa dels seus defectes físics, però el govern de Claudi va ser molt eficaç donant així una època tranquil·la a la població romana. Va ser enverinat per la seva esposa Agripina per tal que governés el seu fill Neró.
La penúltima estrofa del poema és així:
El sexto velludo que esclavice al Estado
Será hijo y no hijo de este último velludo.
Dará a Roma violines y miedo y fuego.
Sus manos estarán tintas en sangre paterna.
Será hijo y no hijo de este último velludo.
Dará a Roma violines y miedo y fuego.
Sus manos estarán tintas en sangre paterna.
El sisè i últim emperador de la dinastia julioclàudia fou Neró. Durant el regnat de Neró va haver una època daurada de les arts, ja que n’era un gran amant, però també va ser una època terrorífica a causa d’un gran incendi que cremà gran part de Roma.
El poema es clou amb dos versos:
No habrá un séptimo velludo que lo suceda
y de su tumba brotará la sangre.
Espero que aquest poema us hagi agradat tant com em va agradar a mi fa temps i us hagi semblat interessant o curiós. Una bona manera d'aprendre's els emperadors romans, oi?
Silvia Sánchez Pérez
1r BTX B
3 comentaris:
Tens raó, és una manera de conèixer els emperadors romans que van governar durant aquella època.
Una entrada ben curiosa, bona feina!
Bona entrada Sílvia, i millor lectura, oi?
I tant! És una bona manera de saber-ho ja que recordant el poema et vénen ràpidament a la memòria.
M'ha semblat una entrada curiosa i ben treballada. Bona feina!
Publica un comentari a l'entrada