Súnion i Carles Riba

Salvete!

Avui aporto la meva primera entrada al blog de clàssiques. 

Us parlaré d'un poema (estança) de Carles Riba, un poema que parla sobre el temple grec situat a l'extrem sud de la regió de l'Àtica. El seu nom Súnion.

Tal com ens va explicar la Noemi en una entrada anterior, a Súnion hi ha un dels més bells temples dedicats a Poseidó, que és també el temple grec més admirat per Carles Riba.

El poema fa així:

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,                     7

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943) en un volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Penseu que Carles Riba fins i tot va ser professor de Grec a la Universitat.

El símbol que vol donar Carles Riba és un paral·lelisme amb el seu exili. Creu que pot fer front a totes les adversitats, que és un mariner i el seu far és el temple Súnion, creu que ell algun dia, gràcies a la força que li infon el record del temple, tornarà a la seva pàtria, de la qual ha hagut de fugir i a la qual vol tornar.

A la primera part del poema (fins el vers 7) descriu el temple de Súnion tal com és per a ell, i a la segona (que comença a la meitat del vers 7) ens diu que el temple exerceix la funció de far que guia els mariners. El descriu, però, com si exercís la funció de guia (és a dir ja canvia el punt de vista i inicia el paral·lelisme). 

D'altra banda, en el darrer vers, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur, cal dir que hi ha una profunda reflexió sobre el pas del temps:

El de Súnion fa moltíssims anys era un gran temple, però el temps arruïna fins i tot els temples més poderosos i aquest n'és un exemple. Així, a l'últim vers es dóna a entendre: ric del que ha donat: era un temple gran i poderós, i en sa ruïna tan pur: el que queda fa rememorar com devien ser aquells temps. Ara bé, igualment ens queda l'esquelet d'un temple, que encara, tot i el temps passat, continua sent ben bonic.

La imatge del Súnion ha estat utilitzada de fons en l'anunci del iogurt Grec de Danone i he trobat el primer anunci que es va fer, tot en grec i amb una fantàstica imatge del temple:




I aquí acaba la meva entrada. Espero que us hagi agradat i l'hàgiu disfrutat.
Que acabeu de passar un bon cap de setmana.
Valete!
Adriana Hernández
1r BTX