Súnion i Carles Riba

Salvete!

Avui aporto la meva primera entrada al blog de clàssiques. 

Us parlaré d'un poema (estança) de Carles Riba, un poema que parla sobre el temple grec situat a l'extrem sud de la regió de l'Àtica. El seu nom Súnion.

Tal com ens va explicar la Noemi en una entrada anterior, a Súnion hi ha un dels més bells temples dedicats a Poseidó, que és també el temple grec més admirat per Carles Riba.

El poema fa així:

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,                     7

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943) en un volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Penseu que Carles Riba fins i tot va ser professor de Grec a la Universitat.

El símbol que vol donar Carles Riba és un paral·lelisme amb el seu exili. Creu que pot fer front a totes les adversitats, que és un mariner i el seu far és el temple Súnion, creu que ell algun dia, gràcies a la força que li infon el record del temple, tornarà a la seva pàtria, de la qual ha hagut de fugir i a la qual vol tornar.

A la primera part del poema (fins el vers 7) descriu el temple de Súnion tal com és per a ell, i a la segona (que comença a la meitat del vers 7) ens diu que el temple exerceix la funció de far que guia els mariners. El descriu, però, com si exercís la funció de guia (és a dir ja canvia el punt de vista i inicia el paral·lelisme). 

D'altra banda, en el darrer vers, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur, cal dir que hi ha una profunda reflexió sobre el pas del temps:

El de Súnion fa moltíssims anys era un gran temple, però el temps arruïna fins i tot els temples més poderosos i aquest n'és un exemple. Així, a l'últim vers es dóna a entendre: ric del que ha donat: era un temple gran i poderós, i en sa ruïna tan pur: el que queda fa rememorar com devien ser aquells temps. Ara bé, igualment ens queda l'esquelet d'un temple, que encara, tot i el temps passat, continua sent ben bonic.

La imatge del Súnion ha estat utilitzada de fons en l'anunci del iogurt Grec de Danone i he trobat el primer anunci que es va fer, tot en grec i amb una fantàstica imatge del temple:




I aquí acaba la meva entrada. Espero que us hagi agradat i l'hàgiu disfrutat.
Que acabeu de passar un bon cap de setmana.
Valete!
Adriana Hernández
1r BTX

Άκρον Σούνιον: el cap Súnion

Avete companys!

Avui parla Eunòmia, i vinc a parlar-vos d'un lloc molt apassionant.

Es tracta del cap de Súnion, on es pot veure une de les més maravelloses postes de sol de tot el món. Allà està situat el temple de Posidó "agitador de la Terra", ja què el cap està situat a l'extrem de la Península de l'Àtica a només 68 km de la què serà la nostra casa per uns dies, Atenes.

Aquest emplaçament tant emblemàtic, antigament va ser un punt molt important perquè des del mateix lloc on es venerava al déu Posidó també es divisaven els vaixells que venien o s'aporopaven a Atenes. Però, a més a més, existeix una llegenda què diu que el rei Egeu va llençar-se des d'aquest cap perquè pensava que el seu fill Teseu havia mort en intentar matar el Minotaure. Egeu, pensant que el seu fill havia mort perquè quan el seu vaixell arribava a Atenes duia veles negres en comptes de blanques, es va suïcidar.

En realitat no estava mort, sinó que, com el nostre estimadíssim amic Ulisses, s'havia adormit i no havia canviat les veles tal com havia dit al seu pare, que les canviaria si no moria en la missió.

Ara sabríeu dir-me perquè el mar Egeu es diu d'aquesta manera? Una pregunta molt fàcil, veritat?

Una altra cosa molt interessant és  que el primer temple, de període arcaic constuït en pedra calcària, és a dir, el de Posidó, probablement va ser destruït el 438 aC per les tropes de Xerxes I durant la invasió de Grècia (2n Guerra Mèdica). Després de derrotar Xerxes a la batalla naval de Salamina, els atenesos van col·locar un vaixell trirrem (vaixell de guerra amb tres fileres de rems) a Súnion com trofeu dedicat a Posidó.
Després de la reconstrucció ordenada per Pèricles, al 413 aC va ser fortificat per protegir les importacions de gra a Atenes durant la Guerra del Peloponnès.

Per aquest magnífic temple han passat milions i milions de persones, cercant la posta de sol, tot i que els nostres excompanys no van tenir gaire sort el dia que van anar a Súnion, ja que plovia.

Esperem que a les properes generacions, com nosaltres, no ens passi el mateix i puguem gaudir d'aquesta esplèndida vista de sol i posta inclosa.

Aquí us deixo un avanç del que veurem el mes vinent.

Carles Riba va escriure un bonic poema que hem de llegir quan siguem allà:

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes,
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
va a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba, Elegies de Berville II

Espero que us hagi agradat!