Hola a tothom!!!
Com sé que us encanten les tafaneries del món antic, en la meva primera entrada al blog m’estrenaré parlant d’un emperador anomenat Calígula (encara que jo prefereixo dir-li Gai Juli Cèsar August Germànic).
Aquest famós emperador va néixer l’any 12 dC a la ciutat de Roma on va regnar durant 4 anys (37dC – 41dC). Va ser el tercer membre de la dinastia julio-clàudia. Calígula era el fill més petit de Germànic i d’Agripina la Gran, besnét d’August i renebot de Tiberi. El seu nom vol dir "sandàlia petita" i li ve dels soldats de les legions, els quals, quan era petit, el disfressaven de legionari i el calçaven amb petites càligues, una mena de sandàlies romanes. Anys més tard, Calígula serà uns dels emperadors associats a la depravació juntament amb el caprici i les crueltats.
DURANT LA SEVA INFÀNCIA
Una cosa que va agafar per costum des de la seva infància (com qualsevol de nosaltres) era el plaer de presenciar tortures. Podríem dir que era com un dels seus hobbies, una inclinació cap al masoquisme absolut. I no us ho perdeu, que aquest senyor era envejable actualment dins el nostre jovent, perquè ja de ben petit sortia de festa fins a altes hores de la nit, però el nostre futur emperador era molt llest: agafava un mantell i una perruca per passar desapercebut.
DINS EL REGNAT
Com ja he esmentat abans, aquest home era conegut per multitud de crueltats i com molts altres emperadors també es creia déu, el pobre home. Durant el seu mandat com emperador va arribar a decapitar milers de persones; així que podríem dir que el seu verdader hobby era decapitar al personal que corretejava per allà.
Calígula morí finalment assassinat per alguns dels seus guardaespatlles, a l’edat de 29 anys.
Calígula morí finalment assassinat per alguns dels seus guardaespatlles, a l’edat de 29 anys.
ANÈCDOTES
He pogut trobar alguna que altra anècdota relacionada amb els seus/seves amants i seguidament les exposaré.
- Calígula era molt morbós i disfrutava moltíssim amb el sexe, principalment el sàdic. Un dels casos més extrems és el d'un dels seus amants (i no precisament una dona...) a qui va arribar a trencar els ronyons a causa de la força amb la qual l’apretava.
- Júlia Lívia, Drusil·la i Agripina van ser les tres amants seves més famoses, però Drusil·la destaca ja que Calígula va deixar-la embarassada i quan aquesta es trobava en el vuitè mes de gestació, Calígula prengué una decisió molt coherent per a ell; suposo que a l'esperar tants mesos i a l'estar tocat de l’ala decideix tallar el ventre d’ella aconseguint que finalment morissin la mare i el nen. Doncs sí, desagrable però cert.
- Marc Emili Lèpid va ser un altre dels seus amants a més de cunyat. Realment no tenia manies i es relacionava amb la seva pròpia família que tampoc estava malament.
- El seu problema amb el sexe no acaba aquí (per sort vostra), com a bon sexòpata li encantaven les orgíes i encara més si eren salvatges, i hi participava un convidat molt especial, el seu cavall Incitato.
I no acabaríem amb aquest home sembla ser! Però per avui això és tot.
Espero que disfruteu i que us agradi.
Espero que disfruteu i que us agradi.
Arianna Luján
1r BTX
6 comentaris:
masoquista i zoofilíc! Calígula te una pel.lícula i tot, aqui us deixo un tros:
http://www.youtube.com/watch?v=LAN72sMKouw
Molt bona entrada Ari!
Bona entrada, Ari, i molt oportuna ara que parlem dels emperadors.
Per sort aquest ho va ser durant poc temps...
Estic segura que ara com ara aquest tipus de personatges tindrien diagnosticada alguna malaltia mental.
Ja és trist, però, que amb tot el que van fer d'assenyat els romans, en alguns casos només ens quedin les anècdotes d'uns quants depravats, oi?
Bé, a veure qui ens parla ara d'algun altre emperador més seriós!!!!
Quanta raó tens Ari, com ens agraden aquestes coses! Encara que podriem parlar d'emperadors més seriosos són molt més divertits els que són com Calígula!
Molt divertida l'entrada Ari.
Esta molt bé l'entrada Ari! Et felicito!
mare mevaa com estaven en aquella época!! ha sigut molt divertit lo del cavall, pobre!!!!!!!! com es nota que en aquella época no existia greenpeace...
Publica un comentari a l'entrada