Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calígula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calígula. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de gener del 2013

La maldat de Calígula. Boig o dolent?

Avete omnes!
Com que estem parlant de l'imperi romà us parlaré d'un emperador que segur que ens ha cridat l'atenció a més d'un, Calígula.


El seu veritable nom fou Gai Juli Cèsar August Germànic, també anomenat Gai Germànic August, i va ser un jove emperador romà que regnà entre l’any 37 i el 41 dC. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma d'ell tot disfressant-lo de legionari i calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.

Durant la seva infantesa va ser molt mimat. La gent pràcticament l’adorava, però el seu pare, Germànic, morí quan ell només tenia 7 anys. Morí enverinat (una pràctica bastant corrent durant aquella època) i Calígula va viure aquell tràgic moment. 
Els dotze anys següents anys visqué aïllat amb la seva àvia. Però l'emperador Tiberi no tardà en cridar-lo i fer-lo portar a l’illa de Capri. Allà, després de la mort de Tiberi, Calígula passa a tenir el poder. Els seus inicis com a emperador van convèncer el poble de la seva bondat, però de cop i volta es convertí en un clon de Tiberi. 
Durant els menys de 4 anys de regnat es comportà violent i cruelment amb tothom. Era un dictador narcisista, incapaç de tenir empatia. Per això el seu final va arribar abans del que es pensava. La Guàrdia Pretoriana, els seus propis protectors, l’acaba assassinant l’any 41 dC. 
Ara bé, de debò era dolent o només estava boig? Analitzem-ho segons textos de l’historiador Suetoni.

Primerament, els ulls de Calígula van observar moments terrorífics i traumatitzants. Va veure morir el seu pare; això li creà una visió nihilista del món. També presencià com Tiberi llençava des d’un precipici criminals, dones i nens. 
Després Calígula s’abandonà a si mateix, i participà en tot tipus de perversions sexuals i actes horribles i execrables. A Capri aprengué que la vida no valia res i que el seu propòsit era el pur plaer, que era millor si era combinat amb violència. Tot això fa que comenci a identificar-se amb Tiberi.
Quan Tiberi mor, segons Suetoni assassinat, se li va donar un nom a l’assassí: Calígula. 

Al principi del seu regnat, va guanyar-se el poble donant diners (més de 2000 milions de monedes de bronze), i va cremar els arxius secrets de Tiberi; però en tenia còpies.
En 8 mesos, però, Calígula canvia. Els romans d’alta societat són torturats i colpejats en públic. Ni Tiberi va ser capaç d’arribar tan lluny! Canvià les normes de les lluites de gladiadors, fent que siguin més sanguinàries. I com afecta al poble? Com ens afectaria a nosaltres si canviessin les normes de futbol? No estaríem contents; els romans tampoc. 
Va abusar de la Guàrdia Pretoriana; es burlà d’un, violà la dona d’un altre, etc., tot i que eren la gent que el protegia.

Però, quina era la causa de la seva personalitat alterada? Una malaltia? És possible que fos provocada per un herpes, una malaltia de transmissió sexual, que pot provocar una encefalitis, i fer-lo canviar de personalitat. Però aquest motiu es descarta ja que amb la malaltia de l’herpes hauria mort de seguida, segons la poca esperança de vida que hi havia en aquella època.

També podria haver estat el vi. Els romans li afegien un edulcorant, el defrutum. Ho feien en una olla de plom, i això feia que el vi tingués molt de plom i causés intoxicació crònica; això podria haver alterat la seva personalitat bruscament. 
Un greu cas de narcisisme seria una altra possibilitat, ja que era incapaç de tractar els altres amb empatia, i era possible que hagués tingut un trastorn narcisista de personalitat.
També es pot donar el cas de bogeria. Però ell tenia capacitat de planificar, dirigir i executar un complicat pla militar, motivat per un objectiu; la bogeria no té cap motivació.

Per tant, en conclusió de tot això, es pot dir que Calígula va ser un psicòpata molt fred, superb, sense empatia i amb gran necessitat de ser adorat. Va ser un home dolent i un malalt mental alhora. Avui en dia se’l compara amb Goëring i Himmler per les seves actituds i forma de pensar. 
Tanmateix encara es té el dubte si l’emperador estava realment boig o simplement era dolent. 
Vosaltres què en penseu?
Ángel Novalbos
1r BTX B

divendres, 18 de novembre del 2011

Calígula, un emperador d'excessos

Hola a tothom!!!

Com sé que us encanten les tafaneries del món antic, en la meva primera entrada al blog m’estrenaré parlant d’un emperador anomenat Calígula (encara que jo prefereixo dir-li Gai Juli Cèsar August Germànic).

Aquest famós emperador va néixer l’any 12 dC a la ciutat de Roma on va regnar durant 4 anys (37dC – 41dC). Va ser el tercer membre de la dinastia julio-clàudia. Calígula era el fill més petit de Germànic i d’Agripina la Gran, besnét d’August i renebot de Tiberi. El seu nom vol dir "sandàlia petita" i li ve dels soldats de les legions, els quals, quan era petit, el disfressaven de legionari i el calçaven amb petites càligues, una mena de sandàlies romanes. Anys més tard, Calígula serà uns dels emperadors associats a la depravació juntament amb el caprici i les crueltats.

DURANT LA SEVA INFÀNCIA

Una cosa que va agafar per costum des de la seva infància (com qualsevol de nosaltres) era el plaer de presenciar tortures. Podríem dir que era com un dels seus hobbies, una inclinació cap al masoquisme absolut. I no us ho perdeu, que aquest senyor era envejable actualment dins el nostre jovent, perquè ja de ben petit sortia de festa fins a altes hores de la nit, però el nostre futur emperador era molt llest: agafava un mantell i una perruca per passar desapercebut.


DINS EL REGNAT
Com ja he esmentat abans, aquest home era conegut per multitud de crueltats i com molts altres emperadors també es creia déu, el pobre home. Durant el seu mandat com emperador va arribar a decapitar milers de persones; així que podríem dir que el seu verdader hobby era decapitar al personal que corretejava per allà.


Calígula morí finalment assassinat per alguns dels seus guardaespatlles, a l’edat de 29 anys.

ANÈCDOTES

He pogut trobar alguna que altra anècdota relacionada amb els seus/seves amants i seguidament  les exposaré.
- Calígula era molt morbós i disfrutava moltíssim amb el sexe, principalment el sàdic. Un dels casos més extrems és el d'un dels seus amants (i no precisament una dona...) a qui va arribar a trencar els ronyons a causa de la força amb la qual l’apretava.
- Júlia Lívia, Drusil·la i Agripina van ser les tres amants seves més famoses, però Drusil·la destaca ja que Calígula va deixar-la embarassada i quan aquesta es trobava en el vuitè mes de gestació, Calígula prengué una decisió molt coherent per a ell; suposo que a l'esperar tants mesos i a l'estar tocat de l’ala decideix tallar el ventre d’ella aconseguint que finalment morissin la mare i el nen. Doncs sí, desagrable però cert.
- Marc Emili Lèpid va ser un altre dels seus amants a més de cunyat. Realment no tenia manies i es relacionava amb la seva pròpia família que tampoc estava malament.
- Va estar casat 4 cops.
- El seu problema amb el sexe no acaba aquí (per sort vostra), com a bon sexòpata li encantaven les orgíes i encara més si eren salvatges, i hi participava un convidat molt especial, el seu cavall Incitato.
I no acabaríem amb aquest home sembla ser! Però per avui això és tot. 


Espero que disfruteu i que us agradi.
Arianna Luján
1r BTX