Benvinguts al llarg viatge!

Avete omnes!

Χαίρετε παιδιά!

Un nou setembre ja és aquí. I comencem un nou curs. El cinquè per a aquest blog, el darrer a l’institut per a uns quants, el primer a batxillerat per a molts de vosaltres i l’últim a l’ESO per a altres.

I aquest any he de reconèixer que no sé molt bé com donar-vos la benvinguda. Després d’un curs esgotador i un estiu reparador, em mentalitzo poc a poc que cal tornar a les aules, amb la mateixa il·lusió de sempre, amb ganes i amb energia.

Sabem que serà dur, però també que serà bonic. Poc o molt, ja hem començat tots a enyorar les vacances i els dies de sol, però alhora també necessitàvem tornar a la rutina de l’esforç i la constància. Sabem que ve la tardor i la feina, el cansament i l’estrès, però també l’aprenentatge i el creixement, el fer-nos, dia a dia i sense gairebé adonar-nos, més grans i més savis... fins arribar a la nostra meta.

Aquest curs es tracta d’això... de fer el camí, el viatge, conscients que a cada passa podem aprendre alguna cosa, que no cal que sigui útil, perquè tot serveix per a viure, l’útil i l’inútil. Conscients que tot allò que ens sorprengui i ens emocioni ens farà per força més savis i que la saviesa és, juntament amb la curiositat, una de les millors adquisicions que es pot fer a la vida.

I acompanyant-vos en el viatge ja sabem que jo hi sóc, així com el nostre blog, un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu il·lusió i ganes de participar.

Benvinguts al llarg viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!

Benvinguts al bell viatge 

2014-2015!

Bones vacances a tothom!

Χαῖρετε!

Avui s’acaba oficialment el curs 2013-2014, i això bé mereix un comiat. Ha estat un any molt intens en el qual hem treballat molt dur, però també hem recollit uns fruits de primeríssima qualitat. 

El primer –o millor hauria de dir el darrer- ha estat uns resultats sense precedent en els exàmens de selectivitat. Per primera vegada alumnes de l’institut Gallecs aconsegueixen un 10 en l’examen de grec de les PAU, però, el que és millor, tres són els que ho han aconseguit, l’Anna, el Joan i la Marina, seguits per dos més que han obtingut un 9,5 dos 9… De fet, els resultats de grec del nostre centre estan 2.05 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. Diuen que l'examen era fàcil, però a la vista dels resultats a Catalunya, queda clar que per a vosaltres va ser fàcil perquè havíeu treballat molt i molt! 

Us he de dir que m’heu fet molt feliç, però no tant pel resultat com pel fet que hi heu arribat gràcies al vostre amor pel grec, i aquest, per a mi, és el premi més gran. 

D’altra banda, els resultats de llatí, tot i que una mica més discrets, també són molt molt bons: un cop més ens posem 1.54 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, ja que de 15 persones, 10 han obtingut un resultat superior a 7. I això que els exteriors de la muralla de Tarraco no eren el vostre fort. 

Crec recordar que ja us ho havia dit: SOU ELS MILLORS‼‼

Però tot i que la collita acaba aquí, durant el curs hem anat recollint altres fruits, potser menys importants per al futur, però no menys satisfactoris. 

Així, el mes de febrer, el grup ARESTO MOMENTUM, format per dos alumnes de 4t d’ESO, acabats d’incorporar al món clàssic, van aconseguir el primer premi de Catalunya en el concurs Odissea 2014. Els seguien de prop un parell de grups de 1r de batxillerat, que ja han avisat que l’any vinent ho tornaran a intentar. 

A l’abril, cinc alumnes de 2n de batxillerat es van presentar a la “Prueba nacional de griego”, en la qual van fer un molt bon paper. 

Després va arribar Sant Jordi, i el certamen literari, en el qual tres de les quatre obres premiades tenien regust clàssic.

I finalment, aquest darrer mes de maig, dues alumnes de llatí i grec, la Grace i l’Anna, van aconseguir el primer i segon Premi Hèracles al millor treball de Recerca de la SEEC, amb dos fantàstics treballs relacionats amb el món clàssic.

I en un curs tan ple de feina i emocions, cal dir que el gran oblidat ha estat el nostre blog, la nostra Ombra d’un somni. Tot i així, hem anat fent i hem arribat a les 610 entrades publicades, 139.703 visites i 113 seguidors registrats. A més, a última hora, els alumnes de primer s’hi han volgut enganxar. El curs vinent tornarem amb renovades energies i estic segura que aconseguirem tirar endavant aquest projecte un curs més . 

Definitivament, podem afirmar que aquest ha estat un bon curs, i per això vull felicitar tots els meus alumnes i desitjar-vos a tots unes bones i merescudes vacances!

VACARE NECESSE EST!

La roda segueix girant

La roda segueix girant i arriba un nou final de curs. Ja serà el cinquè en el còmput de comiats en el blog.

Tot i que sé que és el que toca, se’m fa molt molt difícil dir-vos adéu. Jas é que us moriu de ganes de desaparèixer de l’institut, d’haver passat ja la selectivitat, d’encarrilar la nova vida. I com a persones valentes i treballadores que sou ho feu sense pena, sense por, amb molta il·lusió per encetar aquesta nova etapa. Nova etapa que segur que serà profitosa, perquè confieu en les vostres possibilitats i no teniu por al futur. El treball dur de dos anys avalen totes les vostres expectatives. 

I tot i la feina dura que heu fet, m’atreviria a dir que heu estat feliços i que aquesta serà una etapa que recordareu amb molt d’afecte i un xic d’enyorança.

A la major part de vosaltres us vaig conèixer a 4t d’ESO i això sumen moltes hores junts i molts records: els que rondinaven, els que dubtaven, els que feien el dropo, els que treballaven i sempre escoltaven, els que reien, les excursions, els exàmens, les disfresses, els vídeos, els textos, els poemes, les festes sorpresa...

No sé, suposo que de vegades els astres es posen en línia perquè succeeixi alguna cosa especial. I crec que fa tres anys ho van fer. Per això em considero molt afortunada d’haver pogut compartir amb vosaltres tantes hores en les quals tots hem après.

I com que és l’any Machado i Machado vam llegir el dia de Sant Jordi, permeteu-me citar els seus versos: 

“Caminante no hay camino,

se hace camino al andar

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.”

Paraules precioses i alhora molt tristes. Allò que ja has viscut mai no pot retornar? Quan la vivència és bonica i s’acaba, aquest és un pensament dolorós. Ja, ja ho sé, ja ho deia Heràclit, oi? No passem dos cops pel mateix riu.

I llavors què queda? El seguir avançant, l’anar més lluny, sempre molt més lluny… i mantenir el record un temps que ens ha fet part del que som.

Recordeu Horaci, i feu les seves ensenyances vostres: aprofiteu el moment, però manteniu-vos en l’aurea mediocritas, i recordeu mantenir l’ànim impertorbable en les circumstàncies adverses. 

Bonam fortunam omnes habeatis!

Laura

Les Híades

Avete!

En aquesta entrada us explicaré el mite de les Híades. En la mitologia grega, les Híades (Ὑάδες en grec) són les nimfes que fan la pluja.

Per als antics grecs, eren les filles de Pleione i Atlas, el gegant que carregava el món sobre les seves espatlles. Les Híades tenien diverses germanes i un germà, les Plèiades, les Hespèrides i Hías.

El mite explica que un dia mentre Hías caçava, va ser mort per un lleó. Les Híades, tristes per la mort del seu germà, van morir també de pena.

Abans, però, havien sigut les encarregades de criar el fill de Zeus, Dionís, deu del vi. Per això, Zeus davant la tragèdia i com a signe d'agraïment, va transformar les Híades en un grup d'estrelles i les va posar en la constel·lació de Taure. 

Una de les Híades, Aldebaran, és l'estrella més brillant i representa l'ull del bou. Les altres Híades van ser posades una per una en forma de'' V '', formant les banyes i el nas del toro.

Aquesta constel·lació apareixia durant la temporada de pluges, i per això els grecs creien que eren missatgeres de les pluges primaverals i les tempestes de tardor. El seu nom en grec significa “pluja”. Per això en l’antiga Grècia es creia que la pluja representava les llàgrimes de dolor de les germanes davant la mort d'Hías .

Coneixíeu aquest mite?  Espero que us hagi agradat.

Valete!

Adriana Yllanes

1r BTX

Una mirada a la Pompeia turística

Salvete, amics!

Quant de temps sense escriure per aquí... Els bons costums no s'haurien de deixar mai. He tornat per parlar-vos vosaltres de la magnífica ciutat que espero i desitjo poder visitar algun dia. 

Com ja sabreu l'antiga ciutat de Pompeia està situada, juntament amb el poble d'Herculà, a la regió de la Campània, a la badia de Nàpols, prop de la nova ciutat amb mateix nom (Nàpols).

Actualment gaudim de la capacitat d'obtenir grans quantitats d'informació gràcies a Internet i les TIC, i el cas del desastre de Pompeia no és una excepció. 
Sobre el desastre d'aquesta ciutat hi ha milers d'articles i documentals. 
Personalment us recomano un documental realitzat pel National Geographic anomenat Pompeia: el dia del judici final.

En aquest documental se'ns explica com van morir els habitants de la ciutat ja que el magma del Vesubi no va arribar a la ciutat fins a 7 dies passada la gran explosió. El documental ens explica que els habitants, innocents, no varen marxar de la ciutat, tot i que el dia anterior a l'explosió hi va haver un terratrèmol, cosa que  ells van interpretar com que el deu Vulcà estava enfurismat i simplement li varen fer ofrenes. Així doncs, al dia següent el volcà va explotar i amb l'explosió grans quantitats de gasos piroclàstics, -una mescla calenta (de 300ºC a 800°C) de gasos, cendres i fragments de roques que es desplacen per les vessants d'un volcà durant una erupció-, i pedres i roques van colpejar la ciutat de Pompeia. Tot aquest cúmul de brossa va deixar sota terra la ciutat que anys més tard va ser descoberta. 

El fet que quedés enterrada sota les cendres i la brossa va permetre la perfecta conservació d'alguns cossos de persones que no van poder fugir, un d'ells un esclau que en el moment de l'erupció es va trobar lligat de peus i mans. 

Les estructures de les cases també varen quedar força ben conservades i avui en dia encara es poden visitar. Entre aquestes cases es troba la que anomenen Casa del Poeta tràgic, on es troba el mosaic del CAVE CANEM. També es poden veure les pintades que feien els romans a les parets, els primers graffitti de la història. Cliqueu a l'enllaç si voleu saber més del tema.

Com he dit aquestes restes encara es poden visitar la qual cosa deu ser un plaer i, potser, un luxe, ja que a causa dels, aproximadament, sis mil turistes que hi van diàriament i que per una raó o altra decideixen endur-se una pedra o el simple fet que una quantitat tan gran de gent trepitgi la ciutat cada dia de l'any, exceptuant tres dies en els quals el recinte roman tancat, la ciutat s'està degradant. Per a més INRI alguns rumors diuen que els fons que s'obtenen per al manteniment de l'antiga ciutat romana són desviats fraudulosament. Però siguin certs o no, el que sí que és cert és que algunes de les cases estan en tan mal estat que acaben caient a terra i això és un fet. A més a més, alguns frescos estan guixats i esquerdats. 

Dit això, no vull que sembli que no estic a favor que la gent pugui ser coneixedora del que va ser la civilització romana, i possiblement no hi ha lloc millor per fer-ho que visitant Pompeia. El que vull dir és que aquests inicis de la civilització europea són tan importants que cal preservar-los, sigui com sigui. I si cal reduir el nombre de visites...

I vosaltres què n'opineu?

Isabel Segura

1r del grau de Turisme

L'educació a l'antiga Grècia

Χαίρετε!

Avui em toca estrenar el bloc i començarem fent vista enrere per parlar de l’educació a l’Antiga Grècia. Ens situem al segle V aC.

A Grècia com a la majoria del món antic, l’educació estava reservada únicament per als nens, i no per a les nenes, i només per a aquells que la seva riquesa els ho permetés. 

Els primers mestres no corresponen a la imatge actual degut al fet que els professors grecs eren anomenats pedagogs, del mot "παιδαγώγος", que està compost per παιδίον (pais - nen) i ἄγω (ago – conduir). Per tant, el concepte feia referència a l’esclau domèstic que acompanyava el nen durant el dia.

Així doncs, un nen d'una família adinerada que assistia a una escola privada era cuidat per un pedagog. 

Les classes que rebien els nens grecs incloïen aritmètica, lectura, escriptura, cant i execució d'instruments musicals com la lira i la flauta. 

Aquesta educació començava els set anys i les classes s'impartien en les cases privades dels mestres. Allà s'asseien en tamborets i escrivien en tauletes de fusta amb una mena de llapis amb un extrem acabat en punta i un altre aixafat, per poder esborrar l'escrit.

Quan el jove complia els dotze anys d'edat, l’educació física tenia prioritat sobre totes les altres. Les classes passaven a impartir-se en la palestra (un camp d'esports a l'aire lliure envoltada d'una columnata). Els exercicis es realitzaven totalment nus, amb el cos ungit amb oli i sorra fina (per protegir-se de la intempèrie). Els esports es realitzaven amb música de flauta, i entre ells destacaven els llançaments de disc i javelina, les carreres, el salt de longitud i la lluita (tots ells també es realitzaven en les Olimpíades). En acabar, es donaven un bany, i amb un rascador es treien les restes d'oli i sorra.

A Atenes, alguns joves majors assistien a una acadèmia per a les disciplines més fines com la literatura, les ciències, la música i les arts.

Un noi acabava els seus estudis en complir 18 anys. Després començava el seu entrenament militar a l'exèrcit per un o dos anys.

Les nenes de bona família rebien, en canvi, una educació molt diferent; tot just passaven d'aprendre a llegir i escriure i una mica de música. La seva educació es centrava en les tasques que després exerciria quan estigués casada: el treball domèstic, la cura dels nens, la manufactura dels teixits... Les noies pobres, per la seva part, igual que els nens pobres, no tenien accés a cap tipus d'educació.

Què us sembla? Sort que han canviat molt les coses, oi?

Raquel Vives

1r BTX

De dones raptades II

Avete!

Possiblment coneixeu Persèfone, la filla de Zeus i Demèter, deessa de l’agricultura i de la terra. Sabeu que també va ser raptada?

Doncs, un dia Persèfone, Proserpina per als romans, estava recollint flors amb les seves amigues, les nimfes, quan de sobte va aparèixer el seu oncle Hades que la va raptar i se la va emportar a l'inframón. 

Demèter es va disgustar tant que va començar a descuidar la terra i totes les plantes es van pansir. Zeus, el rei del déus i germà de Demèter i Hades, el va obligar que retornés Persèfone, perquè Demèter tornés a cuidar les terres.

Hades hi va acceptar amb la condició que Persèfone mengés un gra de magrana, l’aliment dels morts. Això faria que la noia estigués obligada a tornar cada any al món dels morts, al costat del seu marit.

I així va ser com van aparèixer les estacions de l’any: quan Persèfone tornava amb la seva mare, la terra floria i s’omplia de vitalitat, és a dir, arribava la primavera i l'estiu. Però quan Persèfone tornava amb Hades, la terra es marcia de nou, i moria la vegetació: arribava l’hivern.

Ara us mostaré com han representat aquest mite del rapte de Persèfone les distintes arts:

Escultura

-El rapto de Proserpina de Bernini (1621)

Pintura
-El rapto de Proserpina de dell'Abbate (1509-1512)

-Rapto de Proserpina de Durero (1516)

-Rapto de Proserpina de Rembrandt (1632)

-El rapto de Proserpina de Rubens (1636)

-Proserpina de Lucca Giordano (1683)

El rapto de Proserpina d'Ulpiano Checa (1888)

-Proserpina y las ninfas marinas de Parrish (1910)

Literatura

-Proserpina de Goethe (1777)
-Proserpina de Percy Bysshe y Mary Shelley (1820)

-Himno a Proserpina de Swinburne (1866)

Les coneixíeu aquestes obres? Espero que us hagi agradat.
Laura Sánchez
1r BTX

De dones raptades

Avete omnes!

Aquesta és la meva primera entrada en blog, i vull començar parlant d'un dels mites que més m'agraden. Però no us explicaré el mite tal qual, sinó que us oferiré una versió escrita per mi mateixa. Suposo que podreu endevinar de quin mite es tracta!

"Vaig decidir sortir de casa, anar a fer una passejada amb les meves donzelles. Feia un d'aquells dies que no t'agrada estar a casa: el sol il·luminava plenament tota la ciutat, la gent estava feliç, arribava el bon temps. 

Vam anar a la platja, on havien crescut unes flors precioses a un costat de la platja on hi havia uns quants arbres. Vaig començar agafar-les amb molt de compte, pensant fer-li un detall a la meva mare, regalant-li aquestes flors.

De sobte una de les meves donzelles va fer un crit, em vaig girar i vaig veure que al meu costat hi havia un brau blanc preciós. 

Al principi em feia por tocar-lo, però poc a poc m'hi vaig decidir. L'animal va reaccionar molt bé i posava cara de estar content. Va fer un gest, que el vaig interpretar com que pugés al seu llom i ho vaig fer, encara en aquell moment tenia una mica de por. 

El brau va començar allunyar-se de la platja, de la costa, la ciutat casi no es veia, va arribar un punt que només veia l'aigua del mar i solament l'aigua. Estava espantada, tenia molta por, vaig agafar el brau amb molta força amb por de poder caure. Vam arribar a l'illa de Creta, i quan el brau va trepitjar la platja, es va convertir en el déu Zeus.

Jo no sabia què fer havia sigut raptada pel déu Zeus. Estava a l'illa de Creta sola sense ningú que jo conegués i sense saber com tornar a casa meva. Però vaig decidir al cap d'un temps que el millor seria fer bona cara a aquella nova vida, amb noves persones i noves il·lusions."

Sonia Pulido Granell
1er Batxillerat B

Psique i la lletra Psi

Avete!

El dissabte passat, dia 17 de maig, vaig anar a Barcelona per visitar en el CaixaForum l'exposició anomenada "Mediterrani. Del mite a la raó".

Vaig anar veient la ceràmica, les escultures i alguns dels quadres que s'hi exposaven fins que vaig arribar a una escultura que em va cridar l'atenció i vaig llegir un breu relat que em va agradar molt. Aquí teniu la fotografia.

Era al costat d'aquesta l'escultura, on apareix Afrodita amb dos nens petits davant que són Psique i el seu fill Eros. Si voleu llegir més sobre la seva història, llegiu aquesta entrada.

Una mica més endavant hi havia aquesta altra on vaig veure que sortien els dos enamorats.

El mite en qüestió em va agradar molt i em va recordar que ja abans havia pensat fer una entrada sobre la simbologia de Psique i la lletra Ψ. 

El nom de Psique té relació amb la lletra grega Psi (Ψ) i representa una papallona en comptes d'un trident, com poden pensar moltes persones.

A Psique (Ψυχή) se la representava amb ales de papallona perquè els grecs creien que quan moria una persona i exhalava el seu últim alè, l'ànima abandonava el cos volant en forma de papallona. Posteriorment la paraula Psique va arribar a significar "buf", "alè", ànim" (ànima). Per als grecs era el principi de vida. 

D'aquesta mateixa paraula prové la paraula psicologia (estudi de l'ànima o la ment) o psiquiatre (metge de la ment).

I per acabar, us deixo una imatge de la papallona i la lletra Psi.

Espero que us hagi agradat la meva entrada i que hàgiu aprés alguna cosa més sobre Psique. Adéu!

Sandra Ruíz

1r BTX

El gos de l'Hades

Avete!

Cèrber era fill d'Equidna i Tifó, i germà de Ortro En l'antiga mitologia era un gos amb tres caps i una serp per cua que la seva labor era guardar les portes de l'Hades, perquè cap humà entrés sense permís i al mateix temps, perquè cap espectre aconseguís sortir dels inferns. A la vora del riu Aqueront, frontera entre els vius i els morts, i amb l'única companyia del barquer Caront, el Can Cèrber sempre alerta, va ser el malson per a tots aquells valents herois que es van atrevir a creuar les portes sense el permís d'Hades.

El seu origen es relaciona amb la constel·lació de Cetus, en la qual es pot intuir les formes de les portes de l'inframón tancades i una bèstia de tres caps al centre guardant.

Tot i la ferocitat, van ser diversos els que van aconseguir burlar tan temible bèstia.

L'últim dels dotze treballs d'Hèracles (Hèrcules) va ser capturar Cèrber, i encara que existeixen diverses versions, en totes elles ho aconsegueixen. 
Personalment, la que més m'agrada és la que Hèracles tracta Cèrber amb total amabilitat, i Cèrber, com a mostra d'agraïment, ja que és el primer que no el tracta amb por, surt dòcilment l'Hades. 
Una altra vegada Orfeu, amb la seva dolça música, va aconseguir adormir-lo.

Hermes també ho va fer, però aquesta vegada amb les aigües del riu Lete.

En la mitologia Romana, Enees també el va drogar amb donant-li de menjar coques de mel, igual que Psique, que va usar el mateix mètode.

Potser la referència més famosa de Cèrber sigui la de Dante en la seva Divina Comèdia, en el cant VI de l'infern.

En qualsevol cas, el mite del Ca Cèrber, Can Cerbero en castellà, ha arribat fins als nostres dies amb tal força que s'usa la paraula per denominar els porters de futbol.

Espero que us hagi agradat.
Bouchra Essobahi

1r BTX

Νενικήκασιν: Premis Hèracles 2014

Χαίρετε!

Avui estem, de nou, d’enhorabona. Ahir a la Capella de l’edifici històric de la universitat de Barcelona va tenir lloc l’acte de lliurament dels premis Hèracles als millors treballs de recerca de batxillerat, certamen que organitza cada any la SEEC.CAT, secció catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics.

A més, en el mateix acte es lliuraven els premis i diplomes corresponents a altres dos certàmens organitzats per la mateixa societat: el Certamen Ciceronianum i la “prueba anual de Griego”.

I per tot plegat, ahir va ser un dia perfecte. Perquè, tot i que també ens havíem plantejat fer el certamen Ciceronianum, per problemes d’agenda vam haver de deixar-ho córrer, però no la Prueba de Griego. Així, enguany per primera vegada cinc alumnes de l’institut Gallecs, l’Anna Núñez, l’Anna López, la Grace Chávez, la Maria Martínez i el Joan López, s’hi van presentar.

Traient temps d’on van poder van anar preparant al llarg del curs la traducció del text de Llucià, Històries verdaderes. Al principi, era una tasca difícil però amb el pas dels mesos cada cop més divertida i entenedora.

I el 4 d’abril van anar a Barcelona a la universitat central a fer la prova. Van sortir contents i satisfets, encantats amb l’experiència i enamorats per sempre més de Llucià i el seu grec entenedor. A la prova s’hi van presentar tres alumnes més, el Pau Nualart, el Martí Esquirol i la Núria Preixens. I el vencedor va ser el Pau Nualart amb una excel·lent puntuació. El felicitem un cop més.

Així, ahir la SEEC els va agrair l’esforç i dedicació en una acte entranyable en què van lliurar-los els diplomes que acrediten la seva participació més un llibre d’obsequi acompanyat d’un bonic punt de llibre.

Estic segura que aquest serà un dels llibres de l’etapa acadèmica que tot just acaben que els alumnes conservaran amb més afecte.

Finalment, un cop lliurats els diplomes de la “prueba”, es va fer públic el resultat del darrer certamen, resultat que tots esperàvem en candeletes, perquè era l’únic que no s’havia fet públic prèviament: els premis Hèracles als millors treballs de recerca.

Dues alumnes del centre, l’Anna Núñez i la Grace Chávez havien presentat els seus treballs i van tenir l’alegria d’aconseguir veure recompensat el treball dur i les moltes hores invertides en la seva feina. Van aconseguir el primer i segon premi respectivament amb els seus treballs sobre La colònia de Rhode i El món clàssic de Howgarts.

Un cop més les vull felicitar per haver treballat tan a consciència i haver posat tantes ganes i passió en l’elaboració del treball. El seu triomf és la prova que l’esforç té sempre recompensa.

Moltíssimes felicitats Anna, moltíssimes felicitats Grace. M’heu fet molt feliç.

Σοφίαν ζήλου!

Perseu i la Medusa

Avete!
Avui us explicaré un mite que potser reconeixeu en alguna pel·lícula.

Perseu era fill de Zeus i de la mortal Dànae. El pare de Dànae, el rei Acrisi, havia sabut per un oracle que algun dia el seu nét el mataria i, aterrit, va tancar la seva filla en una torre. Però Zeus es va enamorar de Dànae, i va entrar a la presó on era disfressat de pluja d'or: el resultat de la seva unió va ser Perseu. 
Acrisi, en descobrir que tenia un nét, va ficar Dànae i el seu fill en un bagul de fusta i el va llançar al mar.

Però Zeus va enviar vents suaus perquè empenyessin mare i fill a través del mar fins a una riba. El bagul va arribar a terra en una illa on el va trobar un pescador.

El rei que governava a l'illa va rebre Dànae i Perseu i els va oferir refugi. Així Perseu va créixer allà fort i valent, i quan la seva mare es va sentir incòmoda per les insinuacions que no desitjava del rei, el jove va acceptar el desafiament que va llançar aquest molest pretendent. El desafiament consistia a portar-li el cap de la Medusa Gorgona.

Medusa era una dona molt bella. Tanta era la seva bellesa que Posidó quedà enamorat d'ella i no descansà fins a aconseguir satisfer el seu desig, contra voluntat de la noia, al temple d'Atenea. 

Atenea, deessa de la puresa, va sentir-se ofesa i castigà Medusa perquè simbolitzava tot el contrari a ella: desig, carnalitat, etc. 

En el càstig, els cabells de la jove es tornaren serps i els seus ulls d'una intensitat tal que si els miraves, et tornaves de pedra.

Per acomplir aquesta missió, Perseu necessitava l'ajuda dels déus: Zeus, el seu pare, es va assegurar que li oferissin aquesta assistència. Hades, el rei de l'inframón, li va prestar un casc que feia invisible al portador; Hermes, el missatger diví, el va proveir de sandàlies alades, i Atenea li va donar l'espasa i un escut especial polit amb tant brillantor que servia com a mirall. Amb aquest escut, Perseu va poder veure el reflex de Medusa, i d'aquesta manera li va tallar el cap sense mirar directament el seu horrible rostre.

Perseu de Benvenuto Cellini,
Piazza della Signoria, Firenze.

Un cop va aconseguir el cap, va emprendre el camí de tornada cap a casa, però en el trajecte va viure noves aventures. En sabríeu dir alguna? I el títol de la pel·lícula de la qual us parlava al principi?

Espero que us hagi agradat!

Sara Pérez

1r BTX