L'educació a l'antiga Grècia

Χαίρετε!

Avui em toca estrenar el bloc i començarem fent vista enrere per parlar de l’educació a l’Antiga Grècia. Ens situem al segle V aC.

A Grècia com a la majoria del món antic, l’educació estava reservada únicament per als nens, i no per a les nenes, i només per a aquells que la seva riquesa els ho permetés. 

Els primers mestres no corresponen a la imatge actual degut al fet que els professors grecs eren anomenats pedagogs, del mot "παιδαγώγος", que està compost per παιδίον (pais - nen) i ἄγω (ago – conduir). Per tant, el concepte feia referència a l’esclau domèstic que acompanyava el nen durant el dia.

Així doncs, un nen d'una família adinerada que assistia a una escola privada era cuidat per un pedagog. 

Les classes que rebien els nens grecs incloïen aritmètica, lectura, escriptura, cant i execució d'instruments musicals com la lira i la flauta. 

Aquesta educació començava els set anys i les classes s'impartien en les cases privades dels mestres. Allà s'asseien en tamborets i escrivien en tauletes de fusta amb una mena de llapis amb un extrem acabat en punta i un altre aixafat, per poder esborrar l'escrit.

Quan el jove complia els dotze anys d'edat, l’educació física tenia prioritat sobre totes les altres. Les classes passaven a impartir-se en la palestra (un camp d'esports a l'aire lliure envoltada d'una columnata). Els exercicis es realitzaven totalment nus, amb el cos ungit amb oli i sorra fina (per protegir-se de la intempèrie). Els esports es realitzaven amb música de flauta, i entre ells destacaven els llançaments de disc i javelina, les carreres, el salt de longitud i la lluita (tots ells també es realitzaven en les Olimpíades). En acabar, es donaven un bany, i amb un rascador es treien les restes d'oli i sorra.

A Atenes, alguns joves majors assistien a una acadèmia per a les disciplines més fines com la literatura, les ciències, la música i les arts.

Un noi acabava els seus estudis en complir 18 anys. Després començava el seu entrenament militar a l'exèrcit per un o dos anys.

Les nenes de bona família rebien, en canvi, una educació molt diferent; tot just passaven d'aprendre a llegir i escriure i una mica de música. La seva educació es centrava en les tasques que després exerciria quan estigués casada: el treball domèstic, la cura dels nens, la manufactura dels teixits... Les noies pobres, per la seva part, igual que els nens pobres, no tenien accés a cap tipus d'educació.

Què us sembla? Sort que han canviat molt les coses, oi?

Raquel Vives

1r BTX

L'educació a Roma

[Parla en Marcus Valerius Maximus]

Ja sóc aquí una altra vegada, com cada setmana. El nostre fill mitjà ha de preparar-se per anar a l’escola. És una sort que en aquests temps, la cultura grega marqui l’educació i la cultura romanes. Antigament, només es limitava a l’educació que podía impartir el pater familias. Es tractava d’una educació de camperols basada en el respecte a les costums dels avantpassats (mos maiorum). Des de que som petits, se'ns ensenyava que la família a la qual es pertanyia era una autèntica unitat social i religiosa on els poders estaven concentrats en el pater familias. Ell és el propietari de tot i té el dret de vida o mort, sobre tots els membres de la família. Jo mateix, fins als 7 anys, vaig ser educat per la meva mare, on la seva influència et queda marcada per tota la vida. Després, el meu pater es va fer càrrec de la meva educació. Ell em va ensenyar a llegir, escriure, utilitzar armes i a cultivar la terra. Alhora que impartia els fonaments de religió, moral i coneixement de la llei. Temps més tard, amb 16 anys vaig formar-me a l’exèrcit. Van ser els dies més difícils de la meva vida, perquè si eres covard et fustigaven fins morir, et podien decapitar i només es menjava pa i llegums...

- Ave, pater!

-Salve Antonius! Has agafat el material per anar a l’escola? Va, festina, sed non lente!

[Se’n va Antonius Valerius Maximus i comença a parlar]

- Que pesat que és el pater! Que si Antonius això, que si Antonius l’altre...Per cert, jo sóc Antonius Valerius Maximus, el fill petit de la família Valeria. Doncs clar que he agafat el material de l’escola. Com vol que escrigui si no és al papyrus  o a la tabula cerata, amb el calamus. Penso que ho diu perquè ell no ha tingut la mateixa educació. Jo vaig a l’escola del litterator, on hi ha molts ludi-magister. A l’escola m’acompanya en Davus, el pedagogus. 

Estic a l’ensenyament primari (ludus litterarius), on la jornada és de 6 hores, amb descans al migdia, i un dia festiu cada 9 dies (nundinae)! Començo el curs al mes de març, però des de Juliol fins als idus d’octubre, (el dia 15) hi ha vacances estivals. Les classes es fan en galeries (pergulae), sota els porxos del fòrum o en botigues llogades, separades del carrer per una cortina (velum). De vegades, les fem a l’aire lliure. Dintre les aules ens asseiem en bancs sense respatller o en tamborets (subsellia). Ens agrupem al voltant del mestre (magister), que seu amb una cadira amb respatller (cathedra).

A l’escola, aprenc a llegir (legere), escriure (scribere) i a comptar (calculare), primer amb els dits, i després amb l’abacus, un tauler amb pedretes. Procuro estudiar molt, perquè si no aprenc em castiguen amb severitat. L’any que ve estaré a l’ensenyament secundari (ludus grammatici) on el grammaticus m’ensenyarà sobretot literatura i gramàtica, i també geografia, història, astronomia, mitologia...

[L’Interromp el paedagogus]
- Antonius, estàs preparat?

- Sí, Davus, marxem (se’n va corrents).

- Aaaai... Aquest nen em gasta les poques energies que em queden!... Sóc en Davus, el pedagogus d’aquesta família. Porto el nen a l’escola, que està bastant lluny, perquè la família viu al mont Palatí i he de baixar fins al centre de la ciutat on està l’escola. Jo sóc, com he dit, qui acompanyo l'Antonius a l’escola, i per no haver de fer tants viatges, m’estic en una habitació especial (paedagogeion), on espero que surti. Ja hi som, fins aquí ha arribat el nostre camí a l’escola.

-Ave Dave!

-Salve Antoni!

I fins la intervenció sobre l’educació i l’ensenyament romà. Ara el pedagog Davus us explicarà, en l’estona que ha d’esperar l'Antonius, com es feien servir els estris de l’escola.

Salut!

Eva Francisco

1r BTX B