Avete!
Aprofitant la visita a Grècia en l'increïble viatge de fi de curs que fem al Gallecs, m’agradaria profunditzar en un dels monuments que per a tot esportista és un privilegi poder contemplar, o si més no a tots els atletes als quals apassiona el seu esport.
Aprofitant la visita a Grècia en l'increïble viatge de fi de curs que fem al Gallecs, m’agradaria profunditzar en un dels monuments que per a tot esportista és un privilegi poder contemplar, o si més no a tots els atletes als quals apassiona el seu esport.
Com podeu suposar, parlo de l’estadi Panatenaic, o “Παναθηναϊκό στάδιο” en grec, aquest meravellós estadi construït l’any 1869 sobre les restes de l'original que data del 566 aC. Aquest estadi, com bé diu el seu nom, és l’estadi de tots els atenesos i representa l’atletisme en tot el món. És el primer estadi olímpic de l'era moderna, però no només això, ja que a l’antiguitat també ho va ser.
Entorn l'any 566 aC a Atenes es disputaven els jocs Panatenaics cada quatre anys
en honor a la deessa Atenea. Era un esdeveniment esportiu però també
religiós i cultural de gran importància a la ciutat. Aquests jocs Panatenaics no s’han de
confondre pas amb els Jocs Olímpics que es disputaven a Olímpia. Tot i ser menys
importants que aquests, els jocs Panatenaics estaven molt ben documentats.
Se sap que l'estadi tenia
una graderia de fusta i que l’any 329 aC Licurg el va reconstruir amb marbre
del mont Pentèlic; d’aquí ve que també se l’anomeni “Kalimármalo” o "marbre
bell". Va passar el temps i l’any 140 aC Herodes Licurg el va ampliar
augmentant així la seva capacitat fins als 50.000 espectadors.
Arribats al segle
XIX, quan apareixen els nacionalismes i el romanticisme, i, per tant, la recuperació i
exaltació de la pàtria, Evangelis Zappas, un empresari i
multimilionari grec, decideix proposar al Govern de recuperar els Jocs
Panatenaics. Aquest accepta amb la condició que Zappas s’encarregui plenament del finançament. I així va ser, tot i que Zappas va morir abans de veure el seu somni realitzat, que
es va poder acabar gràcies a la seva herència. L’any 1869 i l’any 1875 es
tornen a realitzar els jocs, que no es consideren els primers jocs de l'era moderna
i passen a la història com els jocs de Zappas. Ara bé, sí que potenciaran i
ajudaran a regenerar aquest esport.
Així doncs
l’origen de l’olimpisme modern es marca l’any 1896, quan es van tornar a
celebrar uns Jocs Olímpics i fou Atenes la ciutat encarregada gràcies, ara sí, a l'amor per aquest esport del baró Pierre de Coubertin.
Pel que fa el finançament
l’encarregat va ser George Averof, un altre milionari que es va encarregar de
la remodelació profunda de l’estadi “Panathinaikó” i el va deixar pràcticament
com es pot contemplar avui dia. La capacitat es va ampliar als 80.000
espectadors i es va tornar a utilitzar marbre del Pentèlic: l’obra gairebé va costar un milió de dracmes. Per commemorar aquest fet una estàtua d'Averof se situa a l’entrada de l’estadi.
Al 2004 durant
els jocs olímpics que es van celebrar a Atenas, l’estadi Panathinaikó va formar
part de la inauguració d’aquests jocs a més de ser la seu de la competició de tir amb
arc i la meta de la cursa de la marató. També en va fer ús la selecció grega
de futbol en guanyar l’eurocopa de 2004.
I per acabar, una curiositat: els arquitectes
de Hitler es van inspirar en l’estadi Panathinaikó per idear el “Deutsches
Stadion de Nuremberg”, projecte que volia convertir-se en el major recinte
esportiu de tots els temps de capacitat per a uns 400.000 espectadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada