Plini el jove, l'expert en lletres

Avete!

Avui m'he llevat inspirat i m'he dit a mi mateix: "per què no escric sobre la meva vida i els meves fites?" I aquí estic. Em presento, em dic Caius Plinius Caecilius Secundus, que abreujat és Plini. A més per no confondre'm amb el meu pare-tiet em diuen Plini el jove. 

La meva família va ser una família coneguda per tots i molt influent. En efecte, sóc el nebot i fill adoptiu de Plini el vell, que va tenir càrrecs importants durant els regants de Neró, Vespasià i Titus. Però és més reconegut per la seva tasca com a naturalista: va escriure Historia naturalis, i a més va ser i el meu mestre.

Quina pena em va provocar la seva mort, aquell dia fatídic de l'any 79. El Vesubi va erupcionar i ell des de Stabia va córrer cap a Pompeia per intentar salvar els seus amics. Jo ho vaig veure tot i ho vaig escriure en una de les meves cartes. 

Jo vaig iniciar la meva carrera política en temps dels Flavis i la vaig culminar sota el regnat de Trajà, de qui vaig ser un gran amic. 

En aquella època vaig escriure una col·lecció de epístoles molt interessants que van proporcionar una imatge nítida de la vida pública i privada de l’època. També em va picar la curiositat per estudiar retòrica i lleis en Roma amb Quintilià.

Quan vaig complir la majoria d'edat em vaig centrar en la carrera d'advocat en la qual, per la meva capacitat, vaig ascendir molt ràpidament. Desprès de exercir com a pretor a l'any 100 vaig obtenir el consolat sota Trajà. Vaig rebre molt honors i vaig pensar que alguna forma d'agrair-li tot el que havia fet per mi era escriure una obra Panegiríc, que és una obra de lloança on faig gala de les meves qualitats d’oratòria i que conservo com si fos un tresor. També conservo diversos llibres de Cartes, cartes que escrivia a l'emperador quan estava a Àsia.

Considero la meva vida molt plena, ja que he sigut una mica de tot. recordo quan em van nombrar cònsol després de la caiguda de l'emperador Domicià. Aquesta experiència va ser molt interessant i vaig aprendre coses noves. Però com que sóc una persona que no sap estar-se quieta en un lloc, després d'aquella experiència en van enviar a Bitínia per investigar la corrupció en la administració municipal.

A tothom li agrada viure coses noves en la vida pública, però no us penseu que no vaig tenir vida privada: vaig contraure matrimoni tres vegades però no vaig tenir fills.

Recordo molt bé la meva última muller,  Calpúrnia, a qui vaig escriure un munt de cartes. Aquella dona sempre em deia que seria algú gran, que jo valia per les lletres, que podia escriure el que volgués, que no deixés mai d'escriure cartes perquè tenia uns bons valors increïbles i perquè la defensa com advocat de tota mena d'individus era el meu fort.

I sí, aquella dona tenia raó: vaig escriure obres en vers i també tragèdies en grec. Després vaig seguir amb decasíl·labs i sense ni adonar-me'n vaig fer una col·lecció de 16 llibres de discursos,  encara que només conservo el  Panegiríc que he esmentat abans.

I doncs fins aquí arriba la meva inspiració i la meva trajectòria a la vida.

Espero que vosaltres tingueu una vida plena d'emocions com he agraït tenir jo i aquí us deixo un pensament: Quan més feliços són els temps més aviat passen.

Valete !