L'elegància de Petroni

Avete!

Ego sum Caius Petronius Arbitero Gai Petroni Àrbitre, tot i que també se’m coneix com Titus Petronius.

Per començar us parlaré una mica sobre la meva vida. Vaig néixer l’any 27 aC a Massalia (actualment Marsella) i vaig morir l’any 65 dC a Cumas. Tot i que vaig dedicar-me a la vida política, també ho vaig fer a la vida literària. Se’m coneixia com l’àrbitre de l’elegància, ja que el meu sentit de l’elegància i el luxe em van convertir en jutge en molts espectacles que tenien lloc a les corts de l'emperador Neró.

En la meva vida literària vaig escriure grans obres tant en vers com en prosa, i a sobre utilitzava el millor llatí de l’època. Que més voleu? Feia de tot!

L'obra més coneguda i més important de la meva carrera va ser Satiricó, una obra clàssica de picaresca amb una barreja de prosa i poesia. 
Llàstima que només es conserva una part d’aquesta obra. Aquesta part parla sobre les desventures del narrador Encolpius, i el seu amant que era un noi de setze anys. Aquestes aventures parlen sobre Encolpius que té dificultats per mantenir la fidelitat del seu amant, ja que constantment es veu atret per altres.

El Satiricó, com he dit, combina la prosa i el vers. Es diu que el meu estil poètic era manierista, és a dir, que les meves obres eren riques en figures retòriques com ara hipèrbatons, perifrasis o paronomàsia, entre d’altres.

Aquesta obra va agradar tant que es van realitzar moltes edicions, i l’any 1969 se’n va fer una adaptació al cine anomenada també Satiricó i dirigida per l’italià Frederico Fellini. Aquesta pel·lícula va guanyar molts premis, sobretot al guió i als actors. Aquí teniu el tràiler de la pel·lícula de Satiricó.

Dins del Satiricó s’ha pogut trobar un conte bastant famós, La matrona d’Efes, una història que parla sobre una vídua que es deixa seduir per un desconegut, una història misògina de caràcter còmic-satíric que té el seu origen a l’Orient, on abunden els contes de vídues infidels, segons documenta la tradició budista. Aquí us deixo un fragment en vers del conte.

Confia el teu vaixell als vents

però mai el teu cor a una dona
perquè les ones són més fermes
que la fidelitat de la dona.

No hi ha cap dona bona

o si alguna vegada ho ha estat

No comprenc com alguna cosa dolenta

va poder ser bé alguna vegada.

Per acabar amb la meva història, vull dir-vos que he sigut personatge de diverses novel·les, de les quals destaca Quo Vadis?, que també va ser adaptada al cine.

Doncs bé, això és tot sobre mi. Espero que ara coneixeu una mica més sobre la meva vida i les meves obres literàries.

Valete!