Apuleu

Avete!

El meu nom és Luci Apuleu, però per als amics sóc Apuleu i prou. Els meus inicis es troben a Madaura al voltant de l’any 125. Durant la meva infantessa vaig arribar a tenir una gran quantitat de diners, malauradament a causa de la mort del meu pare Theseus.

Com que era un noi inquiet, vaig acabar la meva educació a Cartago, i com volia aprendre més i més, vaig decidir anar cap a Atenes, aquell lloc que està ple de filòsofs. Per aquest motiu, em vaig dedicar després als estudis filosòfics. 

Degut a la meva curiositat, quan ja era gran, vaig fer extractes de les principals obres dels naturalistas peripatètics.

Vaig arribar a fer escrits de filosofia com De Deo Socrates (Sobre el déu Sòcrates), De Platone et Eius Dogmate (sobre Plató i la seva doctrina) i De Mundo (Sobre el món)

No obstant també vaig fer escrits de divulgació filosòfica com: De Platone et Rius dogmote libri II, que era un resum dels cursos seguits a Atenes.

Durant tot el temps que vaig estar a Atenes, no vaig fer res més que instruir-me en la majoria de cultes d’origen oriental, encara que em trobava en plena expansió del món grecoromà.

Però després d’un temps en voler fer un viatge per aprendre encara més, vaig mirar cap a Roma, una bellíssima ciutat. 

A Roma em vaig establir una temporada i que per sort meva finalment vaig exercir com a advocat.

Encara que vaig tenir l’ofici d’advocat, vaig poder escriure un peça satírica, que vaig anomenar Les Metamorfosis, més coneguda com L'Ase d'or,  que tracta sobre les aventures d’un jove que, transformat en ase per equivocació, després de moltes peripècies recobra la seva forma humana inspirat per la divinitat, i, a través del culte d’Isis i Osiris, ateny la perfecció.

Després de deixar Roma, vaig emprendre un altre viatge cap a Ea, on em van inspirar totes les muses, i vaig a escriure uns quants discursos, com per exemple l’Apologia. El meu discurs va ser tan bo, que el vaig pronunciar davant del precònsol Claudi Màxim.

Per acabar amb la meva apassionant història, després d’aprendre tot el que la meva curiositat volia, vaig tornar a Cartago, la meva terra natal, on vaig donar la major part de les meves conferències: tantes vaig fer que vaig arribar a ser l’orador oficial de la ciutat i fins i tot em van dedicar una estàtua (tot i que crec que no s’assembla gaire a mi).

Doncs bé, això és tot sobre mi. Espero que ara sapigeu més sobre la meva vida i les meves obres literàries.

Valete!