In Memoriam Publii Vergilli Maronis, el tímid poeta nacional

“Tempus fugit, carus Plotius” 

Aquestes van ser les últimes paraules del meu gran amic Publi Virgili Maró abans de tancar els ulls per sempre més. No em fa falta pregar a les muses per la desitjada inspiració perquè en aquest moment seria capaç d’omplir pàgines i més pàgines sobre la vida d’aquest gran home que va viure per glorificar la seva nació. 

Publi Virgili Maró va néixer el 15 d’Octubre de l’any 70 aC, prop de Mantua, a la Gal·lia Cisalpina. Venia d’una família modesta; el seu pare, però, era un pagès que tenia terres pròpies i que es podia permetre enviar el fill a estudiar fora. Primer va anar a Milà i després a Cremona i a vint anys va partir cap a Roma per aprendre retòrica. 
Però el meu amic Virgili no tenia les aptituds necessàries per a la retòrica. I és que no he conegut cap persona que fos més tímida que ell: parlava molt lentament i li feia por el públic. Quina mena d’orador seria Virgili si li feia por parlar davant d’un públic extens? No, la retòrica no estava feta per a ell. 

Així que el meu amic va buscar una matèria d’estudi que li permetés contemplar el món i participar el menys possible en ell. La matèria d’estudi que va escollir va ser la filosofia i va començar a escriure poemes. La primera obra que va escriure va ser les Bucòliques inspirades en el poeta hel·lenístic Teòcrit. 
Gràcies a aquesta obra la seva fama va créixer i va ser acollit dins el cercle de Mecenes. El nostre amic Vari Ruf i jo mateix vam entrar dins aquest cercle i gràcies a la protecció de Mecenes vam poder centrar-nos en la creació poètica. 

Virgili al costat de la musa de la història Clio
 i de la musa de la tragèdia Melpòmene

Dins d'aquella etapa daurada, Virgili va escriure les Geòrgiques a petició de Mecenes. Aquesta obra va estar dedicada al seu protector per la gran ajuda que Virgili va rebre d’ell i la confiança que tots dos es tenien. 
L’obra tracta temes sobre el treball del camp, ja que Virgili era un home a qui agradava molt la tranquil·litat de la natura i viure sense gaire comoditats. 
De fet, el meu amic la major part de les vegades vestia com un pagès i deia que d’aquesta manera se sentia més còmode. 

Virgili es va rodejar de persones molt importants en aquella època, poetes de gran fama com Horaci o Corneli Gal. Però la persona més important que va arribar a apreciar Virgili va ser August. Virgili es va impregnar de les idees reformistes que defensava Agust i aviat es va convertir en una de les persones que més defensava aquest programa de millora per a la ciutat. I és que Virgili va arribar a estimar Roma tant ... 

Va ser un home patriòtic que va dedicar dotze anys de la seva vida  a escriure la gran epopeia nacional romana: l'Eneida. Hi va dedicar molt temps i molt esforç per tal que l’obra fos perfecta perquè havia sigut una petició del mateix August. 
Virgili havia de reflectir a la seva obra l’exaltació de tota la història de Roma i la glòria que el govern d’August havia comportat per a aquesta. 
Va ser molt exigent amb aquesta obra i quan tenia cinquanta anys va emprendre un viatge cap a Grècia  per tal de visitar aquells llocs que havien sigut l’escenari del viatge del seu heroi Eneas per així poder millorar l'obra. 
Però la sort no va afavorir el meu estimat amic i a causa d’un cop de calor va emmalaltir i morí deixant inacabada la seva millor obra. August, però, es va encarregar que l’obra fos publicada.

Tanmateix també va ser un home molt astut que va aconseguir que les seves terres no fossin expropiades. 
Suposo que tots recordareu el famós funeral de l’estimada mosca de Virgili, no és així? 
Al principi tots vam pensar que el nostre amic s’havia tornat boig perquè era absurd tenir com a mascota una mosca i estimar-la tant com Virgili deia que l’estimava. 
Es va celebrar un funeral molt costós i va assistir-hi molta gent. Recordeu la grandària del mausoleu que es va construir per a un insecte tan petit? 
Però aviat vam saber que tot havia estat un pla de Virgili per salvar les seves terres. Els seus contactes l’havien informat que serien expropiades totes aquelles terres que no tinguessin tombes familiars i les de Virgili no en tenien.

Recordarem Virgili per la seva astúcia però també pel seu gran talent poètic. Ens ha deixat com a herència la demostració de la seva gran capacitat per escriure. Les seves obres perviuran perquè Virgili va ser un d’aquells homes que deixa empremta dins la història. 
Pot ser no era un gran orador i fugia dels seus admiradors quan se li acostaven pel carrer perquè era molt tímid, però tenia una sensibilitat per escriure que pocs poetes tenen i l’estima que sentia cap a la nostra Roma fa que sigui per sempre més el nostre tímid poeta nacional. 

M'adreço pel nom a l’amic de Virgili, però... algú sabria dir el nom complet d’aquest amic i  el que va fer després de la mort de Virgili?