Ovidi, sort que escrivia bé...

Avete!

Primer de tot, em presento. El meu nom és Gai Juli Cèsar Octavià, Cèsar August o Octavi August, com volgueu dir-me. Tothom, però, em coneix com August. I suposo que vosaltres també em coneixeu, per tant no cal que us digui més de mi. 

Aniré al tema important de tot això: de qui us vinc a parlar és d'Ovidi. He sentit que l'heu d'estudiar per a aquest curs i, com vaig influir d'una manera una mica negativa en la seva vida, m'agradaria explicar-vos el seu pas per aquest món jo mateix.

Ovidi va néixer a Sulmona, a l'Itàlia central, l'any 43 aC. Va estudiar retòrica a Roma, i va completar la seva formació a un viatge pel món hel·lènic. Al tornar a Roma, i després d'abandonar la seva carrera judicial, es va dedicar plenament a la poesia. Va freqüentar el cercle de Messala Corví. 

Les seves obres són un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell n'era una figura destacada, gràcies a mi.

Tot anava genial a la vida d'Ovidi fins que va protagonizar un escandalós adulteri amb la meva néta Júlia, del qual me'n vaig assabentar. 

Com va ser capaç aquest brètol de fer una cosa així? Sense cap dubte, el vaig exiliar l'any 8 dC, quan ell tenia 51 anys, a Tomis, una ciutat de l'actual Romania. 

Després d'allò, no el volia tornar a veure! A més, vaig fer-ho perquè jo sabia que aquell era el càstig més cruel que podia aplicar-li: apartar Ovidi de tot allò que era el més important per a ell: la vida de societat i cultura, els llibres, i la llengua llatina. 

Ara, us parlaré de les obres d'Ovidi. Jo mateix n'era un gran amant, però... després del que va fer... allò era imperdonable!

Va tocar tots els gèneres. De poesia elegíaca d'amor tenim dos llibres:

- Amors, gairebé 51 elegies on traspua el gust per les aventures i conquestes amoroses, i retrata una Roma plena d'intrigues amoroses i una societat abocada al pur plaer.

- Heroides són dues sèries de poemes en forma de cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus marits o amants absents. En tots els poemes el poeta demostra un profund coneixement de la psicologia de les dones. La segona sèrie són tres parells de cartes, Cada parell consisteix en la carta d'un home i la resposta d'una dona.

Pel que fa a la poesia didàctica amorosa, trobem:

- Ars Amatoria:  el vostre famós Art d'Estimar, amb el qual vol ensenyar la pràctica de la seducció. Conté tres llibres, dos per als homes, i un tercer llibre per a les dones, amb consells per embellir-se, la instrucció que han de tenir, les armes psicològiques i la conducta envers l'amant.

- Remedia Amoris: En aquesta obra, i per tal d'eliminar la mala impressió causada per l'Art d'Estimar, explica com no deixar-se seduir i com alliberar-se de l'amor. 

- Medicamina faciei feminae: És un receptari de cosmètics.

De poesia épica només té una obra, possiblment la més famosa d'Ovidi:

- Les Metamorfosis, un poema que recull 250 mites i llegendes gregues i romanes, amb la característica comuna de la transformació.

De poesia didàctica patriòtica, com a la poesia èpica, también trobem una sola obra:

-Fasti, un poema on es descriuen dia a dia les festivitats i els diversos ritus del calendari romà i s'expliquen els origens. Per desgràcia, només va arribar a completar la part corresponent a mig any, ja que l'exili va interrompre la seva realització. Em sap molt de greu, perquè aquesta era una de les seves obres que més m'agradava però... el que va fer era una cosa que jo no podia passar per alt!

I, per acabar, tot i estar exiliat no va deixar d'escriure:

Encara crearà dos reculls d'elegies, Tristia i Epistulae ex Ponto, formats per 5 llibres (50 elegies) i 4 llibres (46 elegies), respectivament. Aquestes elegies adopten la forma de cartes enviades a diversos destinaris, com la seva esposa, amics, i jo mateix. Els temes recurrents en aquestes elegíes són: la queixa desesperada per la seva situació, la súplica del perdó fins a rebaixar-se a l'adulació i l'enyorança de la vida feliç passada i de les persones estimades que va deixar a Roma. Amb aquestes cartes, Ovidi pretén no ser oblidat a Roma i remoure l'opinió pública, i aconseguir així que jo li aixequi el càstig. 

Però com podeu vosaltres mateixos entendre, no puc fer això! El que va fer va ser massa greu!

I, nois, fins aquí tot el que tinc a dir sobre Ovidi. 

Espero que us serveixi, jo era una de les persones que més n'en sabia, d'Ovidi!

Valete!