Hola a tothom! Avui us parlaré de la dictadura.
Tots sabem que és una forma de govern basat en el totalitarisme i l'autocràcia: el poder absolut. Però ha variat al llarg del temps i us explicaré com.
Tots sabem que és una forma de govern basat en el totalitarisme i l'autocràcia: el poder absolut. Però ha variat al llarg del temps i us explicaré com.
En la Grècia Antiga, la dictadura
era nomenada TIRANIA (τυραννία). El tirà ocupava el poder no per dret, sinó per
la força, fet pel qual s'assembla a la dictadura que coneixem ara.
Els tirans grecs, especialment als segles V i IV aC, arribaven al poder gràcies al suport del poble o per un cop d’estat, és a dir, mitjançant la força.
La tirania també tenia molta relació amb la demagògia i el populisme, i això feia que en aquesta època els tirans fossin estimats i positius. De fet, van ser els introductors dels cultes dedicats a Dionís que tan van agradar al poble.
Però amb el temps la seva política autoritaria en contra el poble va fer que comencessin a a ser odiats i a ser identificats amb el tipus de la tirans que avui coneixem.
Els tirans grecs, especialment als segles V i IV aC, arribaven al poder gràcies al suport del poble o per un cop d’estat, és a dir, mitjançant la força.
La tirania també tenia molta relació amb la demagògia i el populisme, i això feia que en aquesta època els tirans fossin estimats i positius. De fet, van ser els introductors dels cultes dedicats a Dionís que tan van agradar al poble.
Però amb el temps la seva política autoritaria en contra el poble va fer que comencessin a a ser odiats i a ser identificats amb el tipus de la tirans que avui coneixem.
En canvi, la dictadura a l'antiga
Roma era un càrrec de govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una
autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra.
És a dir, era el càrrec que obstentava el magistrat suprem temporalment. En principi no se li atribueix
molta relació amb la dictadura com l'entenem avui dia, ja que era un càrrec
temporal i s'hi arribava sense cap tipus d'ús de la força.
Entre els dictadors romans, es poden trobar Tit Larci, Cincinat, Camil i Papiri, els quals van dimitir del càrrec abans que acabés el termini màxim de sis mesos que assenyalava la llei. Luci Corneli Sila va modificar el termini màxim i es va fer nomenar dictador de forma indefinida, encara que als dos anys va deixar voluntàriament el càrrec. No obstant això, el càrrec de dictador va sofrir molt després dels abusos que Luci Sila va cometre contra els seus adversaris polítics.
Juli Cèsar, el nostre famós “emperador” romà, després de guanyar la guerra civil, es va fer nomenar dictador
vitalici. Però el dur govern, la duresa del seu poder i, sobretot, la
negació per deixar el càrrec de dictador va fer que membres del senat l'assassinessin.
Així doncs, podem dir que Juli Cèsar va ser el dictador
romà més proper a la dictadura actual, de la qualen són exemples els dictadors que tots
coneixem ja, com Mussolini (que va seguir l'exemple de la dictadura de César),
Franco, Hitler o Stalin.
El que van fer aquests dictadors va ser corrompre encara més el càrrec polític, arribant fins al punt d'usar el terror contra la societat.
“Aut Caesar aut nihil”
I fins aquí la meva entrada.
Ho sabíeu que els primers tirans no eren tan terrible com els moderns? Us imagineu què pot passar pel cap d'un home per voler esdevenir tirà?
El que van fer aquests dictadors va ser corrompre encara més el càrrec polític, arribant fins al punt d'usar el terror contra la societat.
“Aut Caesar aut nihil”
I fins aquí la meva entrada.
Ho sabíeu que els primers tirans no eren tan terrible com els moderns? Us imagineu què pot passar pel cap d'un home per voler esdevenir tirà?
Ángel Novalbos
1r BTX B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada