Guárdate de los idus

Avete, companys!

Pensant sobre allò que he sé de les clàssiques i tot allò que alguns de nosaltres hem fet o compartit durant aquests tres anys m’ha vingut al cap la imatge d’una novel·la històrica que em va encantar: Guárdate de los idus, de Lola González. I aprofitant que s'aproxima la data que dóna nom al llibre he decidit parlar-vos-en.

En aquest llibre es narra la història de Drus (narrador i protagonista) que vivia a l’antiga Roma i que era el nebot d’un senador molt important anomenat Mario Dimitio.

El tiet ha participat en la conspiració de mort d’alguns senadors contra Juli Cèsar per tal de defensar la República, i el llibre comença precisament amb la mort de Cèsar als idus de març (d’aquí el títol del llibre). Els idus són el dia 15 aproximadament, i en aquest cas ens trobem a l’any 44 aC.

A partir d’aquest succés les vides de Drus i la seva germana Pòrcia canvien perquè es veuen involucrats en les conseqüències d’aquesta mort amb tant de ressò i de la qual es busquen els culpables.

El tiet se suïcida però abans de fer-ho dóna al seu nebot el document que l’incrimina a ell i a molts altres homes.

Drus i la seva germana fugen: ella primer s’amaga a un pou i després entra com a sacerdotessa al temple de les Vestals. Drus, per la seva part, acompanyat pel seu esclau Membo, es refugiarà a casa del senador Flavi, fins que aquest és assassinat per Cinna, qüestor que persegueix el protagonista per apoderar-se del document.

Sigui com sigui, al morir Flavi, Drus i Membo es refugien en una insula del barri de Subura i troben recolzament en Demetri, Brigandix, Viteli i Luco, que els ajudaran a fugir i a trobar la germana.

Valèria, la néta de Flavi, està promesa amb Cinna, però quan sap de la mort del seu avi torna a Roma. Allà és quan Drus i ella es creuen i s’enamoren.

Després de trobar la seva germana, Drus decideix destruir el document per evitar futurs problemes. Valèria, per la seva part, enamorada, sabent el que pretén el seu promès i el que ha fet se separa d’ell.

El camí dels protagonistes no és gens fàcil però després del molts patiments Drus aconsegueix emprendre un viatge amb la seva mare i Valèria cap a Hispània.

Volia dir-vos que la trama em va atrapar des de la primera pàgina, i que va arribar un punt que estava tan concentrada que podia imaginar totes les explicacions: el pou on estava la germana, els passadissos del final del llibre, el bany que feia Drus a les termes, la casa del senador Flavi...

Jo vaig gaudir moltíssim, sobretot amb els amics que ajuden Drus, amb Cinna, i també amb Mambo ajudant el seu amo a amagar-se.

El vaig llegir quan érem a quart i la veritat és que des de llavors m’agrada més la història. Tot té el seu punt interessant i molt més si saps el que hi ha darrere. Imagino la gent darrera de tots els fets històrics que aprenc i llavors em poso al seu lloc i comprenc les reaccions i els successos de les persones en qualsevol temps o circumstància. Aquest llibre em va fer imaginar i veure profundament això precisament.

Bé, espero que us hagi agradat la meva entrada. Si més no tenia ganes de compartir l'experiència d'aquesta lectura amb vosaltres.

P.S. : I vosaltres? Teniu alguna novel·la històrica o mitològica que us agradi? Trobeu que quedeu més impregnats de la història quan les llegiu?

Salvete!
Adriana Hernández Planillas
2n BTX