Guárdate de los idus

Avete, companys!

Pensant sobre allò que he sé de les clàssiques i tot allò que alguns de nosaltres hem fet o compartit durant aquests tres anys m’ha vingut al cap la imatge d’una novel·la històrica que em va encantar: Guárdate de los idus, de Lola González. I aprofitant que s'aproxima la data que dóna nom al llibre he decidit parlar-vos-en.

En aquest llibre es narra la història de Drus (narrador i protagonista) que vivia a l’antiga Roma i que era el nebot d’un senador molt important anomenat Mario Dimitio.

El tiet ha participat en la conspiració de mort d’alguns senadors contra Juli Cèsar per tal de defensar la República, i el llibre comença precisament amb la mort de Cèsar als idus de març (d’aquí el títol del llibre). Els idus són el dia 15 aproximadament, i en aquest cas ens trobem a l’any 44 aC.

A partir d’aquest succés les vides de Drus i la seva germana Pòrcia canvien perquè es veuen involucrats en les conseqüències d’aquesta mort amb tant de ressò i de la qual es busquen els culpables.

El tiet se suïcida però abans de fer-ho dóna al seu nebot el document que l’incrimina a ell i a molts altres homes.

Drus i la seva germana fugen: ella primer s’amaga a un pou i després entra com a sacerdotessa al temple de les Vestals. Drus, per la seva part, acompanyat pel seu esclau Membo, es refugiarà a casa del senador Flavi, fins que aquest és assassinat per Cinna, qüestor que persegueix el protagonista per apoderar-se del document.

Sigui com sigui, al morir Flavi, Drus i Membo es refugien en una insula del barri de Subura i troben recolzament en Demetri, Brigandix, Viteli i Luco, que els ajudaran a fugir i a trobar la germana.

Valèria, la néta de Flavi, està promesa amb Cinna, però quan sap de la mort del seu avi torna a Roma. Allà és quan Drus i ella es creuen i s’enamoren.

Després de trobar la seva germana, Drus decideix destruir el document per evitar futurs problemes. Valèria, per la seva part, enamorada, sabent el que pretén el seu promès i el que ha fet se separa d’ell.

El camí dels protagonistes no és gens fàcil però després del molts patiments Drus aconsegueix emprendre un viatge amb la seva mare i Valèria cap a Hispània.

Volia dir-vos que la trama em va atrapar des de la primera pàgina, i que va arribar un punt que estava tan concentrada que podia imaginar totes les explicacions: el pou on estava la germana, els passadissos del final del llibre, el bany que feia Drus a les termes, la casa del senador Flavi...

Jo vaig gaudir moltíssim, sobretot amb els amics que ajuden Drus, amb Cinna, i també amb Mambo ajudant el seu amo a amagar-se.

El vaig llegir quan érem a quart i la veritat és que des de llavors m’agrada més la història. Tot té el seu punt interessant i molt més si saps el que hi ha darrere. Imagino la gent darrera de tots els fets històrics que aprenc i llavors em poso al seu lloc i comprenc les reaccions i els successos de les persones en qualsevol temps o circumstància. Aquest llibre em va fer imaginar i veure profundament això precisament.

Bé, espero que us hagi agradat la meva entrada. Si més no tenia ganes de compartir l'experiència d'aquesta lectura amb vosaltres.

P.S. : I vosaltres? Teniu alguna novel·la històrica o mitològica que us agradi? Trobeu que quedeu més impregnats de la història quan les llegiu?

Salvete!
Adriana Hernández Planillas
2n BTX 

Paral·lelismes d'Antígona i la guerra civil espanyola

Avete omnes,

Després de rumiar-ho molt he decidit explicar-vos com la mitologia pot servir per publicar allò que la censura prohibeix. 

Salvador Espriu (1913-1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. Des que era petit va llegir molta literatura clàssica, sobretot mitologia grega (fins i tot en l’idioma original) i això finalment va ser un referent en la seva literatura, a la qual es va dedicar plenament a causa de la seva malaltia.

Jo vull comentar l’Antígona que va escriure Espriu, prenent de referent l’Antígonade Sófocles i El set contra Tebes, d’Esquil.

Antígona és un mite grec que explica la història de la mateixa Antígona, filla d’Èdip , que mor només per desobeir ordres del tirà que li nega donar sepultura a un dels seus germans, després d'una baralla on tots dos moren. Ella desobeeix les lleis d’aquest i fa cas a les seves pròpies, a les de la sang.

Espriu utilitza la història d’Antígona com una metàfora del que és una guerra civil: vencedors i vençuts. Hi ha tota una sèrie de paral·lelismes, per exemple, sense anar més lluny el tirà de l’obra, Creont, estableix una connexió amb el dictador espanyol Franco.

Les característiques que regeixen l’Antígona d’Espriu són la seva moralitat i noblesa elevada, la seva ambició i a la vegada valentia en sacrificar-se (va ser una mort estèril, però). De tota manera és la redempció d’un llinatge tràgic: el d’Èdip (lectura que treballarem aquest any).

Cal dir que l’obra inclou dos personatges propis d’Espriu, de diferent ordre social però a la vegada agermanats –que són els únics que recolzen Antígona-, però entre ells cal destacar el Lúcid conseller que és veu de saviesa,i que a la vegada apareix fora del temps en què transcorre l’obra. El final de l’obra és un parlament d’aquest personatge, on el text opcional per llegir que presenta Espriu és una reflexió sobre la mort d’Antígona, que mor ofegada sota terra.

La mort estèril d’Antígona es podria comparar amb les morts de la guerra civil espanyola, que ben mirat només van causar dolor al país. Totes dues guerres regides per caps que obeïen les seves pròpies ordres (Creont i Franco).

Per tant, com podeu veure, Espriu en temps de censura va poder publicar una obra amb una forta crítica de la situació que vivia a través d'un simbolisme passat pel cedàs de la mitologia grega, ja que reflectia clarament la seva època i plasmava, a més a més, la seva opinió. Tot això va passar desapercebut gràcies a la mitologia grega i al mite d’Antígona.

Espero que us hagi agradat.

Valete!

Adriana Hernández Planillas

2n BTX B

Tancat per vacances (però no del tot)

Avete omnes!

Si a l'entrada anterior m'acomiadava dels alumnes de 2n de Batxillerat, encara faltava la darrera entrada per tancar definitivament el curs 2011-2012. I per això, ara, abans de penjar el cartell TANCAT PER VACANCES, vull dirigir-me a tots els que formeu part d'aquest bloc: autors, seguidors, visitants habituals i també ocasionals per desitjar-vos unes 

BONES VACANCES

A més, vull felicitar tots els meus alumnes: 

• als de segon, pels seus bons resultats en llatí i grec en les PAU d'enguany
• als de primer, a la majoria, perquè han fet un bon curs i els retrobaré al setembre a segon amb els ànims renovats
• als de quart, perquè han gaudit del primer tast de llatí, i perquè començarem una nova etapa a batxillerat
• a tots, perquè ja tenim 400 entrades publicades i 64160 visites (més del doble que l'any passat) i 84 seguidors registrats.

I a part de les paraules d'agraïment pels vostres esforços i la vostra companyia, us volia proposar un parell de cosetes.

La primera que estigueu atents a partir del dia 12, perquè s'inicia el període de votacions per als PREMIS BLOC DE CATALUNYA 2012, convocats per la STIC.CAT

L'any passat ja en vam ser finalistes, i aquest any ho tornarem a provar. Calen, però, els vostres vots. Els procediment és simple i el teniu detallat a la pàgina. A més està obert a qualsevol persona que vulgui participar-hi, amb l'única condició que cal registrar-se. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter.

 
Així doncs, us animem a participar amb les vostres votacions perquè el nostre bloc sigui ben valorat entre la blogosfera catalana.

Si us agrada i creieu que val la pena fer-ne difusió, voteu-lo i entre tots fem-lo gran. Trobareu el nostre bloc a la categoria d'Educació.

I la segona és una llista de recomanacions de lectura per a l'estiu:

- Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar, un dels meus llibres preferits, que m'ha portar a la memòria la nostra estimada Erato.

- La llengua doble, de William Golding, per als entusiastes del melic del món, l'oracle de Delfos.

- Els ulls d'Aníbal, d'Albert Salvadó, per apropar-nos molt més a la segona guerra Púnica. 

- No digas que fue un sueño, de Terenci Moix: "Té l'amor el poder de moure els fils de la història? La reina Cleòopatra plora desconsolada. El seu amant Marc Antoni l'ha abandonat." Sergius scripsit!
- La història dels grecs, per Indro Montanelli, una aproximació divertida a la història dels grecs clàssics.

I per descomptat els clàssics (que sabeu que "toquen"): La Ilíada i L'Odissea d'Homer, Les Metamorfosis i l'Art d'estimar d'Ovidi, l'Eneida de Virgili i qualsevol tragèdia grega que us caigui a les mans; totes són una meravella!

I dit això, QUE LA MÀGIA DE LA LECTURA US ACOMPANYI EN LES NITS D'ESTIU I US SERVEIXI PER TORNAR PLENS D'ENERGIA I GANES D'APRENDRE!

BONES VACANCES 

I UN GRAT ESTIU A TOTHOM!