Avete!
En la meva primera entrada al blog us vaig explicar el mite del pont Hel·lespont. En aquesta entrada us explicaré un altre mite que també te relació amb aquest pont però que relata una història d'amor entre Hero i Leandre, dos nois enamorats que va ser impossible que estiguesin junts.
En Sestos es van convocar unes festes en honor a Adonis i Afrodita, a les quals va acudir molta gent. Hero feia la seva tasca de sacerdotessa quan Leandro va veure-la i va quedar captivat per la seva bellesa. Hero també es va deixar enamorar per ell, però el va advertir que els seus pares no la deixarien mai casar-se amb un estranger.
Va ser llavors que Leandre vençut pel seu amor li va dir: “Pel teu amor creuaria, fins i tot, les onades salvatges.”
Aquest profund amor estava destinat a la desgràcia, ja que ella, una sacerdotessa, només podia dedicar la seva vida i el seu amor a les divinitats. Però ells no hi volien renunciar. Així, cada nit, Leandre creuava nedant l’Hel·lespont per estar amb Hero. Ella havia d’encendre una flama en la part més alta de la torre per guiar-lo en la foscor de la nit. Això només va funcionar durant l’estiu, ja que a l’hivern el mar va canviar.
I una nit el cel no va tenir pietat i va convocar una gran tempestat que va apagar el llum d’Hero. Leandre ja no podia arribar fins a ella i, perdut entre les onades, es va ofegar. Al matí següent Hero va trobar el cos mort d’en Leandre en la riba, el va agafar desconsoladament en els seus braços i una onada enorme se'ls va endur tots dos, que es van perdre en l’horitzó infinit.
Una altra versió del mite explica un altre final: quan Hero va trobar a la riba el cos mort de Leandre, va pujar a la part més alta de la torre i es va llençar al mar per reunir-se amb ell.
I així va acabar la història d'amor entre Hero i Leandre.
Espero que us hagi agradat.
Raquel Molina
1 BTX A
6 comentaris:
Molt interessant però no em queda clar si Hero es noi o noia i tinc el dubte de que si té res a veure amb l'empresa alimenticia o el món del aliments...
EUfeina :)
uh que tràgic :( jo tampoc tenia clar si era noi o noia crec que Hero es noia i Leandre noi.
Aquesta història d'amor tràgic m'ha agradat molt, gràcies Raquel.
L'amor... M'ha agradat aquesta história. Va ser bona idea aprofitar que tenies dos coses que explicar sobre l'Hel·lespont, així no t'has menjat el cap per trobar un altre tema sobre el que fer l'entrada.
Bona entrada Raquel.
Deu n'hi do!
Es nota que s'acosta la primavera... quin allau d'històries d'amor!
Realment aquesta història que serveix per explicar un topònim (mite etiològic) té tots els ingredients per a agradar-nos, oi?
Bona entrada!
I sobre els vostres dubte: Hero és la noia; en el món grec són habituals els noms femenins que acaben en -o, com Safo, Hero, Erato, Eco...
I òbviament, Leandre és el noi!
Publica un comentari a l'entrada