Amor...

Avete!

Avui us parlaré de com es representava l’amor en l’antiguitat i quina importància se li donava als símbols amorosos.  Us explicaré quina visió de l'amor tenien diferents mitologies pertanyents a diverses civilitzacions i pobles de la història.

Mitologia egípcia

Hathor era el nom de la deessa egípcia de l'amor, l'alegria i el cant; també és considerada patrona de la música i els embriacs. Representa l'embriaguesa, l'amor, la fertilitat i el plaer. Això es deu al fet que antigament Hathor era una bèstia sanguinària sense control. El déu Ra (déu del sol) tenia un desig, que era tenir-la amb ell, de manera que va enviar uns missatgers a les terres de Núbia per convèncer-la que es mudés a Egipte, país de l'alegria i el bon beure.

Hathor convençuda es va traslladar allà, perdent la seva maldat i convertint-se en pur goig i riure. Era representada per una dona amb llargues banyes de vaca que acullen una gran esfera simbolitzant el sol, Ra.

 

Mitologia grega

La mitologia grega ens explica que en aquell temps existien tres sexes units, el masculí, que era representat pel sol, el femení per la terra, i el que intercedia entre ells dos era la lluna. Junts eren arrogants i forts, i no els importaven les crítiques dels déus. Llavors Zeus es va trobar sota una gran disjuntiva: no podia fer-los desaparèixer, perquè si ho feia, no hi hauria més homes que fessin sacrificis, però tampoc podia permetre que aquests es burlessin dels déus màxims. 

Va ser així com va decidir fer de l'home un ésser més feble: va partir en dos a cada ésser de l'espècie humana, i la va convertir en una raça més fràgil i alhora més útil, ja que en multiplicar aquests, també es multiplicarien els sacrificis.

L'home llavors va quedar tallat en dos, però va succeir que cada part anhelava l'altra, de manera que sentien la gran necessitat d'estar junts. Per tant, les dues parts de cada persona van tendir a abraçar-se, desitjant ser una altra vegada un sol ésser.

El déu que representa l'amor s'encarna en Eros, que és el responsable de l'atracció sexual, la fertilitat, l'amor i el sexe.

Mitologia romana

En la mitologia romana l’amor el representa Cupido, déu de l'amor; el nom llatí significa "desig". Fill de la deessa de l'Amor (Venus) i del déu de la guerra (Mart), Cupido s'encarrega de fer un harmoniós balanç entre l'amor i la tragèdia. És representat per un nen amb ales, que remet a la imatge d'un àngel proveït d'arc i fletxes. Moltes vegades se'ls troba amb els ulls embenats, que representa l'amor cec i allunyat de la raó. 
La seva mare, Venus, era la deessa de l'amor i la fertilitat.

Mitologia hindú

Kamadeva era el déu que representava l’amor, el sexe i la luxúria. El seu nom Kama significa desig sexual, mentre que deva significa déu. Es diu que el conegut llibre Kamasutra va ser inspirat per aquest déu hindú. Sol ser representat per un home esvelt i alat, de gran bellesa i distinció.

Mitologia cèltica

Finalment ens trobem amb la mitologia cèltica, que ens explica que el déu de l'amor es deia Angus Og. D'origen irlandès, aquest déu era anomenat també Mac Oc (que significa jove fill) i tenia el poder d'enamorar les parelles amb el seu cant. Era representat amb quatre ocells sobre el seu cap, símbol dels seus petons.
Angus Og es va enamorar d'una donzella en somnis, i no va parar fins a trobar-la en vida. Quan Angus va trobar-la, la va cridar pel seu nom i ella es va convertir en cigne. La va seguir fins a un llac i junts van cantar belles cançons. Es diu que tots els que van escoltar aquests enamorats cantar van dormir durant tres dies i tres nits.

Espero que us hagi agradat!

Ana Mª Fernández

1r BTX