Faetont

Avete!

En aquesta entrada us parlaré del mite de Faetont, ja que a classe estem llegint el llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi i m’ha semblat interessant.

Faetont era fill d’Hèlios, el déu Sol i de Clímene. Faetont presumia davant dels seus amics que era fill del Sol però ells no el creien i fins i tot se'n burlaven.

Faetont va acudir al seu pare Hèlios, perquè volia demostrar als seus amics que era fill seu. I Hèlios li va dir que li demanés el que volgués que ell li concediria.

Faetont va demanar conduir el carro del Sol. Hèlios va intentar fer-lo canviar d’idea perquè no el conduís, ja que era molt perillós, i ni Júpiter, ni Vulcà, el seu creador, podien dominar-lo. Faetont no va canviar d’idea i va voler conduir-lo.

Al pujar al carro es va adonar de la bestiesa que havia fet. Els cavalls gràcies a la seva indecisió i el seu temor, s’adonaren que no era el mateix conductor i els cavalls van sortir desbocats i ho van arrasar tot, creant deserts i glaceres. 

Diuen que hi va haver gent que es va exposar tant al carro que la pell se’ls hi va tornar negra. El desert i la gent amb el to de pell negre és l’origen d’Àfrica.

Júpiter va haver d’intervenir perquè el carro no causés més mal. I va tirar un llamp per aturar-lo. Faetont amb el llamp va caure al riu Erídan i es va ofegar.

Clímene desconsolada va buscar la tomba del seu fill on les nimfes el van enterrar i plora juntament amb les altres filles.

Les filles estan tants dies allà que quan volen aixecar-se no poden ja que les seves cames es converteixen en arrels i les seves mans en branques. S’han convertit en arbres que ploren, en desmais.

Espero que us hagi agradat aquesta història!

Sandra Doncel

1r BTX