Hodie est

dissabte, 26 de novembre del 2011

La màscara d'Agamèmnon

Avete a tothom!!

La meva primera entrada parla sobre el
protagonista del penjoll de la nostra professora. Els que tenim classes amb la nostra estimada Laura de Latín algun cop hem vist que portava com a collaret i últimament com a agulla la cara d’un home molt guapo. El recordeu? Doncs és Agamèmnon i és el protagonista de la meva entrada.

Aquesta és la suposada mascara d'Agamèmnon. Suposada perquè l’arqueòleg Heinrich Schliemann la va trobar a Micenes l’any 1876 col·locada damunt d’un cos situat a la tomba V.  Schliemann es va pensar que havia descobert el cos d’Agamèmnon. Però després uns estudis arqueològics moderns van suggerir que la famosa màscara del rei podria datar entre 1550 i 1550 aC, el que la situa uns 300 anys abans que fos rei de Micenes. Malgrat això, ha conservat el seu nom. Si la voleu veure esta exposada al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.


Agamèmnon (γαμέμνων, en llatí Agamemnon) va ser el rei de Micenes i d'Argos i el capdill més poderós de tots els que van  participar a la guerra de Troia. La seva esposa era Clitemnestra amb la qual va tenir quatre fills: Orestes, Ifigènia, Crisòtemis i Electra, i a més era germà de Menelau, el marit ultratjat per Paris.  Hi ha moltes versions sobre la seva vida. Jo us explicaré una d’elles.

Un dels fets que el va fer tristament famós fou el sacrifici de la seva filla. Recordeu el mosaic d’Empúries? Sí, el causant de tota aquella desgràcia: va sacrificar la seva filla per poder embarcar cap a Troia.
I tot va ser perquè va ser castigat per haver matat un cérvol de la deessa Àrtemis tot dient que “ni ella mateixa ho hauria fet millor.”
La dea, com  no, enfadada li va fer pagar l’ofensa amb la vida de la seva filla Ifigènia. Si no la matava, els grecs no tindrien vent per navegar cap a Troia. A Agamèmnon li va semblar just i la va matar.
Una de les històries que es contaven d’ell és que abans de marxar cap a Troia, va decidir anar a consultar un oracle, que li va dir que per aconseguir vent per marxar hauria de sacrificar la seva filla, i a més també li va dir:
“Agamèmnon no morirà
ni dins ni fora d'un palau        
ni en aigua ni a terra
ni vestit ni despullat
ni menjat ni afamat

Va marxar cap a Troia i van anat passant els anys. I en acabar la guerra  va tornar cap a Micenes on l’esperava la seva esposa que durant tot el temps que el seu marit havia passat lluitant s’avorriria i s’havia embolicat amb un amant, Egist.
Quan Agamèmnon va arribar a casa va decidir prendre un bany al jardí. I en treure un peu per sortit de la banyera la seva dona li va donar una poma i tot seguit li va llançar una xarxa de pescador a sobre. Aleshores va venir Egist per matar-lo i la dolça esposa va rematar el cadàver tallant-li el cap.
S'havia fet realitat la profecia:  ni dins ni fora d'un palau (estava al jardí de palau) ni en aigua ni a terra (tenia un peu fora la banyera); ni vestit ni despullat (la xarxa li cobria el cos, però no era un vestit); ni menjat ni afamat (s'estava acostant una poma a la boca en el moment de la mort).

Què us ha semblat? Per què Clitemnestra el va voler matar? Per què havia de morir?
Totes aquestes respostes són material suficient per a fer una nova entrada... Qui s’anima?
Gaudete!

Greta Gómez
1r BTX

4 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Bona feina Greta!
Com bé apuntes, Agamèmnon és un dels herois més importants de la guerra de Troia i al voltant seu i de la seva família corren mites tan intensos com esfereïdors, crims, sang, odis, traïcions...
Per no deixar indiferent!

Neus ha dit...

Mira que per molt que ho intento no aconsegueixo entendre a aquests homes, com podia estar d'acord en matar la seva propia filla? La mitologia mai deixarà de sorprendre'm!
Bona entrada Greta, ara ja sabem d'on ve el penjoll de la Laura :)

Nausica ha dit...

Bona entrada Greta, com bé tots coneixem aquest home Agamèmnon que per cert no va tindre molta sort a la tornada del viatge de la guerra de Troia. Com bé has dit hi ha molta informació per fer una altre entrada al bloc. I la primera fotografia la trobem molt familiar,oi? Laura sempre recordarem el teu penjoll que tan ens agrada, al menys a mi.

Bon treball! :)

Ζήνων ha dit...

El final es massa obert amb un CONTINUARÁ... que estaria molt bé si el reprenguessis en la teva pròxima entrada...
És molt amè :)