Éssers prodigiosos

Hola a tots i totes!

Avui us parlaré d’alguns éssers prodigiosos de la mitologia grega. Són aquests éssers els que apareixen a les llegendes mitològiques adoptant la forma d’animal i persona o de barreja de dos o més animals d’espècies diferents amb unes característiques poc comunes.

Esfinx

És una figura de la mitologia grega i egípcia. Tenia cara de dona, cos de lleó i ales d’àguila. Algunes versions diuen que era filla d’Orte i de Quimera; altres diuen que era filla de Tifó i d’Equidna.

Vivia en una muntanya propera a Tebes, on havia estat enviada per Hades com a càstig per una ofensa al matrimoni que havia fet. Proposava un enigma als viatgers, i devorava els qui eren incapaços de resoldre’l.

 L’enigma era:

<< Quin és l’ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però què, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar? >>

Ningú aconseguia trobar la resposta, fins que va arribar Èdip a Tebes, i va respondre, en ser preguntat per l’Èsfinx:

<< És l’home, que va de quatre grapes quan és petit, fa servir les dues cames d’adult i el bastó quan és vell >>

La resposta era correcta, i l’Esfinx es va suicidar precipitant-se des de l’alta roca on solia seure.

Gorgona

Les gorgones eren tres monstres marins: Esteno Euríale i Medusa. Eren filles de les divinitats marines, Forcis i Ceto, i germanes de les Grees, horribles divinitats preolímpiques, i de les Hespèrides, precioses nimfes que vivien a la fi del món.

Segons Hesíode, habitaven a l’Occident, l’altre costat de l’oceà. Tenien una mirada tant penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.

Eren éssers amb urpes, cabellera de serps verinoses, llengua llarga i dents punxegudes. Tenien tot el cos recobert d'escates de drac, ullals de senglar en les seves boques, mans de bronze i ales d'or, que pesaven tant que amb elles no podien volar.

Medusa, diferent a les seves germanes en néixer i la més jove d'elles, va acabar convertint-se també en una criatura monstruosa, però no va adquirir la immortalitat, tal com les seves germanes ho van fer. Va ser Perseu, fill de Zeus i Dànae, qui la va matar i va lliurar el cap de Medusa a Atenea, la qual va incorporar-lo al seu escut de batalla.

De les altres germanes, Esteno era considerada la més agressiva de les tres. Posseïa una extraordinària força psíquica i física amb la qual manipulava aquells que s'hi acostaven.

Per la seva banda, Euríale, la major de les tres, tenia el do de la sanació en la seva sang, però només sanava si la sang brollava del costat dret.

Quimera

És un esser  monstruós amb tres caps diferents, un de lleó, un de cabra i un altre de serp. Treia foc per la boca i devorava gent i bestiar. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó.

Vivia a la regió de Líbia, on el rei, va ordenar a Bel·lerofontes que la matés.

Ho va aconseguir acostant-s’hi per l’aire muntat Pegàs i enfonsant en la seva gola una llança amb una punta de plom, que es va fondre amb el foc que exhalava i la va ofegar.

I fins aquí la primera entrega de criatures monstruoses!

Eva Francisco

1BTX B