Hodie est

divendres, 24 de setembre del 2010

Història d’una ànima



Oh, tant de bo hagués pogut frenar els meus instints quan encara estava a temps. Però no, ja és massa tard i aquest és el meu merescut càstig. Ara l'únic que puc fer és pregar als déus que escoltin les meves paraules i relatin la meva història perquè ningú més cometi el mateix error.

Tot va començar un dia al bosc, mentre caçava. Allà banyant-se en un llac d'aigües cristal•lines vaig trobar la caçadora Àrtemis. No vaig poder evitar sentir-me atret de tal manera que vaig decidir deixar inconscients a totes les nimfes que l'acompanyaven i intentar violar-la.

Aquesta com a càstig va parlar amb les Moires perquè canviessin el meu destí de manera que la meva luxúria algun dia em portés a acabar amb la pitjor de les dones amb la qual podria acabar i així va ser.

Vaig intentar violar Hera i quan Zeus es va assabentar ... oh, per tots els déus, fins i tot recordo com amb un dels seus llamps em va llençar pels aires fins a caure aquí, al Tàrtar, on ara acompleixo el meu càstig.

Mentre dic aquestes paraules s'acaba el poc aire que encara em queda ja que el meu càstig és el de fugir eternament d'un gos gegant que cada vegada que m'atrapa m'arrenca el pit i es menja tots els meus òrgans. Després d'això em dóna cinc minuts per tornar a fugir mentre els meus òrgans i el meu pit reapareixen.
Aarón Cuadrado
1r BTX

A partir dels relats dels castigats al Tàrtar

1 comentari:

Noemi Esteves-García ha dit...

Personatge d'Aarón,primerament ara ja saps que aquesta luxúria que a tota persona ens surt algun cop de la nostra vida de vegadas hi ha que controlar-la y segon que existeixen dones massa vengadores! sort pel món :)