"Des dels ulls rancuniosos de l'amor"

Avete,

Tal com us vaig anunciar, amb aquest relat de la Judith iniciem la sèrie de publicacions dedicades a les vostres creacions escrites a partir de la lectura de les Metamorfosis d'Ovidi.

Espero que gaudiu de la lectura.

"Des dels ulls rancuniosos de l'amor"

Digues-me per què, estimat. Amb el que jo t'estimo ... Per què te'n vas amb aquelles? És què amb mi no en tens prou? Jo, deessa d’entre deesses, la més honorable i respectada dea. Veus, amor? Som la parella perfecta, ho has d'acceptar. T'he cuidat sempre, com a bona germana. T'he estimat sempre, com a bona esposa. I així m'ho agraeixes? Amb mi mai res et serà refusat. Aleshores, digues-me, què és el que et falta? Què necessites que jo no et pugui donar? Si ja tenia suficient amb tots aquells fills bastards que vas escampant per tot arreu, a més vas acabar enamorant-te de la filla d'Agènor. Què tenia ella que no tingués jo? Si és una simple mortal! Amb mi no cal que siguis un bell brau per a enamorar-me, m'agrades amb la teva forma original. De fet, m'encantes. Ai las! No en tenies prou amb la filla d'Agènor, sinó també te'n vas encapritxar de la seva néta, Sèmele. Perquè és això, estimat meu, sols et fan gràcia, però jo sé que tu, a mi, m'estimes amb tot el teu cor.

Saps què et dic? N'estic farta! Ho confesso: em vaig prometre a mi mateixa fer de tots els membres d'aquesta família uns desafortunats, uns desgraciats. Vaig ser jo qui va arruïnar-los la vida. Ja, ja, ja. La venjança es serveix ben freda! Primer vaig començar per Cadme, car havia perdut el rastre d'Europa.

" Tu, Cadme, encara segueixes pensat que podies ser feliç? Et ben asseguro que els teus dies d’humà estan contats. Però, abans de ser un rèptil, havies de conèixer els de la teva futura espècie. Qui, sinó, va enviar-te aquell gros serpent, sagrat al meu fill? Ja, ja, ja. Em vaig divertir molt de veure el teu rostre després d’haver vist els cossos inerts dels teus companys.

Allò no fou suficient. Ara era el torn del teu nét, Acteó. Digues, Cadme, creus en el destí? De veritat penses, que va ser cosa d'un "destí imaginari" el fet que el fill de la teva filla Autònoe anés a parar, justament, a la riba del riu on s’estava banyant Artemis? Tot i això, penso que vaig ser massa tova amb ell. Vaig premiar-lo veient nua la deessa virginal, i això és quelcom del que ningú, sigui déu o mortal, pot presumir.

De tan bona que sóc bleda, que mentre el premiava, la teva filla, d’intel•ligents atributs, tractava de seduir eI meu estimat Zeus. D’aquesta truja sí que vaig jurar venjar-m’hi! Ja t’ho puc ben assegurar que això vaig fer! Maleïda Sèmele ... A sobre de ser de llit fàcil, res una ingènua. És què no recordaves que la teva vella dida, va morir quan tu vas aprendre a teixir? Ximple ... Va ser molt més fàcil del que pensava. Sols vaig haver de persuadir-la. Només van caler quatre paraules per a convèncer-la. La molt estúpida pretenia comparar-se amb mi. No veus que no estàs ni a l’altura dels peus del magnànim déu dels déus? Sols jo, la gran deessa Hera, puc tenir-lo entre els meus braços de veritat, en la seva forma original, i no una còpia barata d'un mortal. Això et va passar per ambiciosa!

També varen ser només quatre, les paraules que vaig necessitar per a convèncer a Penteu, el teu altre net, Cadme, fill d’Agave. Vaig fer-li veure que era impossible que Dionís, el fill engendrat per un insult al meu llit, fos un déu per venerar. Si més no, que fos un simple impostor. Només vaig necessitar l'ajut de les teves filles, Cadme. Totes elles van col•laborar, després d'haver-se begut algun glop de vi en honor de Dionís ... "

Oh, Zeus! Has vist el que sóc capaç de fer pel teu amor? Potser he sigut massa cruel, espero que em perdonis, estimat meu. Saps que tot el que he fet ha sigut per amor, m'has de comprendre.

La família d'Agènor ja és aigua passada. Oblida't d'Europa! Oblida't de Sèmele! I vine amb mi. Vine als meus braços. Jo et faré feliç. Abraça'm. Així. Ja puc notar el calor dels llamps al voltant de mi. Ja puc sentir tot el teu poder que em besa. Estem fets l'un per l'altre. T'estimo, déu dels déus, germà i marit meu. T'estimo ...

Sempre teva.

Hera

realitzat per Judith Gallardo, 1r BTX,

a partir dels mites de la família de Cadme i Harmonia.