Faetont

Quatre testimonis

- Bona nit.

Avui ens em llevat una mica més d'hora perquè ens ha dit el nostre amo, Febos, que voleu parlar amb nosaltres perquè us contem què va succeïr aquell tràgic dia que cap de nosaltres vol recordar.

Perdó, no ens hem presentat, nosaltres som els cavalls voladors del Sol i els nostres noms són: Piroent que vol dir ígni en la vostra llengua, Eos que vol dir alba, Etó que vol dir resplendent i Flegant, l'ardent.

El nostre treball consisteix a anar a través del cel proporcionant llum a déus i mortals. No penseu que aquest és un treball molt fàcil, perquè no és així. A més, com heu pogut comprovar amb la desafortunada mort del fill del Sol, només ens sap conduïr Febos.

Nosaltres teniem raó quan pensavem que el fill del Sol no podia assumir bé aquest càrrec tant important, però no pensaven que fins a aquest punt.

Un dels nostres problemes va ser el primer tram del camí, perquè té una forta pujada i ens va costar molt d'ascendir-hi. Amb això es va afegir la càrrega lleugera que portàvem, ja que Faetont no pesava tant com el seu pare. Així, el carro sense el pes acostumat, saltava per l'aire i anava violentament d'un costat a l'altre i per aquesta raó vam decidir precipitar-nos i és aquí quan va sorgir un altre problema. Flegant, que quasi sempre decideix el ritme al qual hem d'anar es va adonar que anavem massa ràpid, i això va fer que ens desviéssim en el primer revolt, però no va ser només culpa nostra, sinó també del jove, perquè no utilitzava bé les regnes. A causa d'això vam decidir anar cap a amunt, però no va ser la millor idea ja que allà dalt feia molt de fred, mai hi havíem estat i teníem molta por.

Prop d'aquella zona vam veure una Serp que estava tranquil·la, però quam vam passar pel seu costar va començar a perseguir-nos amb una fúria incalculable. Volíem sortir ràpidament d'aquell lloc i ho vam aconseguir. Estavem eufòrics, vam trobar el camí de nou al veure l'Escorpí i ens vam dirigir a corre-cuita per reconduir el Sol.

Desgraciadament aquí no va acabar tot. No sabem com ni perquè Faetont ens va donar amb les regnes, i nosaltres el vam obeir emprenent una cursa més ràpida.

Eos va notar que alguna cosa no anava bé i tenia tota la raó, perquè recorríem llocs on mai havíem estat i totes les regions s'estaven cremant. Feia una calor insuportable, el sòl s'anava clivellant, i fins i tot el que abans era aigua en aquell moment es convertia en un camp ple de sorra. Allà vèiem animals molt estranys, mai havíem vist res semblant, molts i petits, semblava que s'estiguesin barallant.

Just en aquell instant, el pare dels déus va llançar un llamp contra Faetont per fer-lo fora del carro.

Nosaltres espantats vam començar a córrer en direcció contrària i gràcies a això ens vam poder lliurar.

Piroent i Eos, que van ser els primers en alliberar-se, volien anar a salvar Faetont. Però era massa tard, el jove es precipitava mentre cremava entre les flames.

Fet per Noemí Esteves-García

1r BTX