Naveguem en una nova Odissea

Avete, discipuli!

Per quart any consecutiu els alumnes de l'institut Gallecs es preparen per a una nova Odissea, i aquest cop, quina por, hauran de navegar per les aigües de l'amor, ja que l'amor és el tema del Concurs Odissea 2015.

Molts de vosaltres ja coneixeu el funcionament, que és bàsicament, com els dels anys anteriors. Però, per als que s'incorporen de nou, faré una breu síntesi de les normes.

La nova Odissea comença el dia 26 de gener a les 9 del matí, i durarà quatre dies. El tema de les preguntes serà: 

• 1r dia 26 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la mitologia grega i romana.
• 2n dia 27 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
• 3r dia 28 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la historia i institucions grecollatines.
• 4t dia 29 de gener: una super-pregunta i diverses preguntes-pista sobre l'amor en la literatura grecollatina. La resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de les preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. 

Cal accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), ja que en fer-ho s'anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. 

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, sense afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Si es demana la resposta en llatí, s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari.

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català. 

Si voleu saber alguna cosa més sobre normes, calendari del concurs, premis o preguntes d'anys anteriors, aneu aquí.

En cas d'empat en la primera posició es farà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 4 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. Pel que fa a la resta de classificats, es concedirà un màxim de dos premis por centre.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 11 de febrer.

S’estableixen els següents premis:

• Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
• Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
• Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

Els premis en metàl·lic són aportats per la Secció Catalana de la SEEC, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Societat Catalana de Teatre Grecollatí, Iberia Graeca (Museu d’Arqueologia de Catalunya). També hi haurà altres premis aportats per Fòrum Traiani i la revista Auriga.

S’estableix el premi següent en la fase estatal, aportat a parts iguals entre les seccions participants:

• Primer equip classificat: 525 euros.
• Segon equip classificat: 225 euros.
• Tercer equip classificat: 150 euros.

Podeu accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

BONA SORT A TOTS!

BONA FORTUNA OMNIBUS

ΚΑΛΉ ΤΥΧΉ ΠΑΣΙ ΜΑΘΗΤΑΙΣ

Cinquè aniversari de L'ombra d'un somni

Χαῖρετε μαθηταί!

Comença un nou any i com cada inici estem d'aniversari, ja que avui 7 de gener el nostre bloc ja fa cinc anys anys que existeix!

El curs passat fou molt intens i ple de feina i bones notícies i possiblement per això hem començat el nou curs més fluixos, amb menys empenta i temps per a dedicar al bloc. Tanmateix, ara amb el nou trimestre estic segura que reprendrem el vol i continuarem endavant.

Fem un any més recompte.

• Ja hem arribat als 100 autors
• Tenim 117 seguidors
• Ens han fet 148.000 visites
• Hem publicat 625 entrades
• Han fet 2802 comentaris
• Hem produït 52 vídeos i 47 presentacions

Com ens han vist?

• Hem estat reconeguts com a Buena PracTICa 2.0 per l'Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado. 
• També com a experiència eduCAT 2.0 en la XTEC del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
• I figurem com a recurs en xarxa de l'àrea de cultura clàssica en la XTEC del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
• Hem estat els Guanyadors de la BALDUFA D'OR en la VI edició del premi Espiral Edublogs 2012 
• I finalment també hem estat Guanyadors dels PREMIS BLOC CATALUNYA 2012, en la categoria d'educació corporatiu.

A més, aquest curs  

• dos alumnes de 4t, l'Álex i la Marta, l'equip Aresto momentum, ha guanyat la fase catalana del 2n Concurs Odissea
• hem participat en la II Jornada Yo conozco mi herencia ¿y tú?, el 14 del 2 del 14, tot i que no hem arribat a gravar vídeo per falta de temps.
• hem anat d'excursió a Tarraco i Barcino.
• hem viatjat de nou a Grècia
• dues alumnes, l'Anna i la Grace, han guanyat el primer i el segon premi Hèracles al millor treball de recerca de batxillerat
• cinc alumnes de 2n han participat amb molt bons resultats en la Prueba anual de Griego
• hem treballat molt i molt i hem gaudit del llatí i el grec tant com el temps ens ha deixat
• i hem viscut intensament cada dia que ha passat, tot fent nostre el carpe diem.

Així doncs, podem dir que aquest any passat ha estat molt bonic, profitós, ple d'èxits i d'emocions. Només espero que l'any que ara comença ens porti encara més alegries.

Per molts anys més!

Crònia, Saturnals i Sol invictus

Avete!
Per tancar l'any, he pensat que seria interessant saber què feien en aquestes dates els grecs i els romans. Per això, us explicaré el sentit transcendent del canvi de l'any en el món grecoromà. I dic grecoromà perquè tot i que les celebracions tenien lloc en un moment de l'any molt diferent (els grecs al mes de l’Hecatombeon -juliol-), en totes dues es retia culte als mateixos déus primitius, a Cronos entre els grecs, a Saturn entre els romans.

Cronos, Saturn en llatí, fou aquell déu que es menjava els fills a mesura que naixien, fins que la seva dona Rea-Cibele va enganyar-lo per salvar Zeus. Com a conseqüència, anys més tard Zeus-Júpiter arravatà el poder al seu pare.

Aquests eren els fets que celebraven grecs i romans: recordaven els temps en què tot estava capgirat i els dolents governaven sense llei ni mesura, els temps anteriors a l’ordre i la pau que imposarà Zeus i que tant necessaris seran per a la vida humana.

Així els grecs celebraven les Crònia, i els romans les Saturnals, unes festes de disbauxa i capgirament (similar al nostre Carnestoltes). I en les Crònia, que eren festes familiars, amos i esclaus compartien taula i festa. En les Saturnals, que començaven el 17 (de desembre) amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet públic, i també els dies 18 i 19 un bany i el sacrifici familiar d’un porquet, més els regals, que es feien mútuament, un element bàsic era les feriae servorum.

Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important.

L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en aquetes festes. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

Què us sembla? No recorda una mica al nostre Cap d’Any, amenitzat amb unes quantes gotes de Carnestoltes? Però, perquè ho celebraven aquests dies? Doncs perquè coincidia amb la nit més llarga de l’any, amb l’arribada del terrible hivern, temps en el qual tota protecció divina era poca.

I per això mateix el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol Invictus, tradició arribada d'Àsia, en la qual l'estrella eren les carreres de carros emulant la cursa que feia el sol a través del cel.

Finalment, acomiadaven l'any festejant la deessa sabina Strenia, i amb l'arribada del any nou s'encomanaven al déu Janus, tot fent rituals que ens recorden lleugerament les nostres. 

Per això, perquè arriben els durs dies d’hivern, recupereu totes les forces possibles aquests dies i ompliu el cor de bons moments que ens ajudin a passar els dies més durs de l'any. 
Ja sebeu que en un sospir ens haurem plantat de nou en la primavera.

Feliç entrada d'any!
Laura

Un calendari olímpic per al nou any

Avete!

Ja s'ha acabat el trimestre, un trimestre llarg i dur, en el qual per posar la cirereta al pastís ens hem embolicat en un parell de projectes pensats a última hora. Però com que el resultat ha estat força satisfactori volem compartir-ho aquí.

Com cada curs, els alumnes de 2n de batxillerat fem un viatge de final d'estudis a Grècia. Visitem Atenes, Micenes, Epidaure, Súnion i Egina. Ens fa molta il·lusió fer-ho, però som conscients de l'esforç econòmic que suposa a les nostres famílies. 

Per això, amb voluntat d'ajudar-les a pagar el viatge, fa una setmana parlàvem a classe de llatí sobre què podíem fer per guanyar alguns diners extra. I, així com de broma, el nostre Jose va proposar fer un calendari...

Amb una petita aportació a la idea de la nostra professora de llatí i grec, la Laura, ja va estar configurada la idea definitiva: fer un calendari de sobretaula amb fotos nostres,  però no qualsevol foto, sinó nosaltres caracteritzats de déus olímpics.

Així, en un parell de dies vam preparar-nos els vestits amb els atributs que permetien identificar els déus, vam fer la sessió de fotos i vam portar el calendari a fer. Ara només ens queda vendre'l a tots aquells que el vulguin comprar. I des d'aquí, oferim la possibilitat de comprar el calendari.

Ara és el moment perfecte, ja que comença el nou any 2015.

Us deixo alguna foto de mostra.

Espero que us agradi!

Valete!

Óscar Rubio

Bones vacances i bones festes!

Χαῖρετε, παιδιά!

Després d'un trimestre molt llarg, per fi arriben les vacances. Alguns de vosaltres les rebeu amb l'alegria de la feina ben feta, d'altres amb un xic més d'insatisfacció. Però tots sabeu que tirar endavant és a les vostres mans. 
Ara toca descansar, que vol dir passar el temps fent allò que més ens agrada. I entre descans i descans, fer la llista de bons desitjos i bons propòsits.

Aquí us deixo els meus, com no, en llatí i en grec:

LAETUM FESTUM NATIVITATIS ET ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR

ΚΑΛΆ ΧΡΙΣΤΟΎΓΕΝNΑ ΚΑΙ ΕΥΤΥΧΙΣΜΕΝΟΣ 

Ο ΚΑΙΝΟΥΡΙΟΣ ΧΡΟΝΟΣ

ΜΕ ἈΓΑΠΗΝ

Laura

Manies

Χαῖρετε!

La paraula mania prové del grec antic μανία 'bogeria, demència, estat de furor', i designa un trastorn mental consistent en una elevació anòmala de l'estat anímic.

Les conductes a les quals anomenem manies solen ser molt freqüents i nombroses i, deixen de ser manifestacions d'extravagància per convertir-se en autèntics dictadors de la voluntat. Poc o molt tothom té alguna mania. I ara veureu com a la vida dels més famosos no només hi ha festes i glamour. Molts d'ells no es lliuren de tenir obsessions.

Woody Allen és el rei de les manies. Ell pateix la tanatomania (de θάνατος, mort), és a dir, l’obsessió anormal per la mort. Es confirma que es controla la temperatura corporal cada dues hores, dorm amb les sabates posades per si hagués un accident i viatja en avions privats per evitar els germens.

Michael Douglas patia la satiromania, (de Σάτυροι. Els Sàtirs eren criatures masculines relacionades amb l’apetit sexual. Aquesta mania és, doncs, l’obsessió i el desig incontrolable pel sexe en els homes. Aquest fet va provocar la ruptura amb la seva parella.

La cantant Amy Winehouse tenia una fascinació intensa pel vi; patia l’oinomania (de οἶνος, vi). Aquesta addicció va ser un dels fets que li va provocar la mort.

Marilyn Monroe sofria la fotomania (de φως, llum). És el desig irresistible per la llum. L’actriu sempre dormia amb la llum encesa. 

Mel Gibson sofreix la tricomania (de τρίχος, pèl). Consisteix en la obsessió intensa pel cabell o els pèls. L’actor afirma que no menja pollastre perquè li creix el pèl corporal.

Victoria Beckham pateix l’oniomania (de ὤνιος, per vendre). És la compulsió incontrolable per comprar. La cantant es declara addicta a les compres, ja que cada cop que li agrada alguna peça de roba es veu obligada a comprar-la en tots els colors. Diu que desitjaria anar de compres cada dia.

Per acabar, us parlo de Cher, una de les cantants que ha buscat per tots els mitjans eliminar les arrugues del seu rostre. Pateix la tomomania (de τόμος, tall). És l’interès extraordinari per la cirurgia. Fa uns anys va confessar que s’havia fet més de 20 operacions.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada.

Raquel Vives
2n BTX

Els Jocs d'Hera

Xαίρειτε!

La història de la participació femenina a l’esport comença al 776 A.C. a la ciutat d'Olímpia.

Durant molt de temps l’esport per a la dona ha sigut un terreny completament prohibit.

I no menys a la Grècia arcaica, on les dones eren excloses en la participació no només com a esportistes sinó també com a espectadores. 

Únicament les dones solteres podien assistir, ja que si una dona casada assistia a aquets jocs el càstig si era descorberta era pena de mort. 

Això es justificava perquè els atletes, tots mascles, competien completament despullats, exhibint els seus cossos com a símbol de perfecció i dedicació.

Tanmateix, com que ja hi havia dones a les quals agardava l'esport, al final es van organitzar els Jocs d'Hera: se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat.
Primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit. Només feien la sisena part de la distància de la pista (160,2 m) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Normalment se celebraven després dels Jocs Olímpics.

Laura Sánchez

Jocs de la fam grecoromans?

Avete!

Aprofitant l'estrena de la tercera part dels JOCS DE LA FAM, avui us en parlaré. 

Tots sabem que la influencia de la cultura clàssica arriba a tots els àmbits de la vida diària, des de en l’àmbit publicitari fins a les cançons. Fins i tot la podem trobar en novel·les modernes com “Els Jocs de la fam” i això és del que us parlaré avui.

La primera mostra d’aquesta influencia es la Cornucòpia,  el corn en el qual estan totes les armes i els aliments a l’arena. Aquest objecte té estreta relació amb el corn de l’abundància (cornu copiae, en llatí) pertanyent a la cabra Amaltea.

L’arena, on els tributs lluiten a mort per coronar-se guanyadors, ens recorda sens dubte al lloc de l’amfiteatre on es duien a terme les lluites de gladiadors que tenien lloc a l’antiguitat. L’estètica dels gladiadors també la podem observar durant la desfilada de tributs, en Cato i Clove,  els nois del districte 2, el districte que entrenava els seus habitants per a la guerra.

D’altra banda, el fet de que cada any s’enviïn un noi i una noia a morir en aquests jocs macabres també ens pot portar al cap el mite del minotaure, segons el qual Minos cada nou anys exigia a Atenes un tribut de víctimes joves que serien devorades més tard pel monstre meitat home meitat toro.

I de la mateixa manera que Teseu s’ofereix voluntari a salvar els seus companys, Katniss anirà en el lloc de la seva germana.

Un altra influència la trobem en la part del llibre on surt el llatinisme “panem et circenses” (pa i jocs de circ) per explicar que mentre la gent estigués entretinguda i tingués menjar podrien passar per alts els crims comesos pel govern.

Al segon llibre de la saga, “En flames”, surt en Finnick Odair, un noi del districte quatre, el de la pesca, que utilitza un trident per lluitar. Posidó, deu del mar, tenia com a símbol el trident, que en aquest llibre pertany a un noi del districte marítim.

A més trobem alguns referents en els noms d’alguns dels personatges: Cató, Sèneca, Plutarc, Càstor i Pòl·lux. Recordeu qui eren? Podríeu dir amb qui tenien relació? Podeu trobar alguna influència més? 

Espero que us hagi agradat l’entrada.

Valete!

Cristina Campaña

Les figures literàries

Χαίρετε!

Com ja sabeu, a català i castellà sobretot, quan fem l'anàlisi d'un poema ens fan aprendre les figures literàries per poder-les reconèixer. Bé, doncs potser us resultarà més fàcil aprendre-les  si sabeu la seva etimologia. I d'això us parlaré en aquesta entrada.

Al·legoria: Ve del grec ἁλληγορία (allegoria), formada de αλλος (un altre), ἁγορά (àgora= assemblea, plaça pública, mercat, discurs) i el sufix - ια (-ia = qualitat). En retòrica, es refereix a explicar un concepte abstracte per mitjà de diverses metàfores continuades. 

• Ex.: Ajeia l’amic en llit d’amor. Els llençols eren de plaers , i el cobrellit era de llanguiments , i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit.

Al·literació: Aquesta paraula procedeix del llatí, prefix a- (ad= proximitat), littera (lletra) i del sufix -ció (acció i resultat). Repetició d'uns mateixos sons. 

• Ex.: S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes

Antítesi: Compost del grec ἀντίθεσις, compost del prefix ἀντί (anti= en contra) i θέσις (posició). Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase. 

• Ex.: Riu que riu, me fa un petó que, sent de foc, va gelar-me.

Asíndeton: Del grec ἀσύνδετον, ἀ (sense), σύν (amb), δετον (lligar). És una figura retòrica que consisteix en l'eliminació de nexes o conjuncions que uneixen els elements d'una oració. 

• Ex.: Indecisa, rara, nova /ara comença la rosa

Apòstrofe: Del grec ἀπόστροφη, format per ἀπό (lluny de) i στροφή (voltejar). Figura retòrica que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc. 

• Ex.: Oh, sol, escolta'm!

Epítet: Del grec ἐπίθετον, format per ἐπι- (sobre), τιθέναι (posar). Adjectiu o participi la fi principal del qual no és determinar o especificar el nom, sinó caracteritzar-lo. 

• Ex.: On va aquella vela blanca/ perduda en l’abisme blau?

Hipèrbaton: Del grec ὑπερβατόν, format per ὑπερ (per sobre) i βαίνειν (caminar). Figura de construcció que consisteix en una alteració de l'ordre gramatical dels mots. 

• Ex.: L’enramellada Flora,/ per cobrir de les illes la nuesa,/ nova catifa de verdor ha estesa.

Hipèrbole: Del grec ὑπερβολή, format per ὑπερ (per sobre) i βολή (llançament). Figura que consisteix a augmentar o disminuir excessivament allò del que es parla. 

• Ex.: Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes.../ -He deixat al paper tota la sang.

Metàfora: Del grec μεταφορά, format per μετά (fora o més enllà) i φέρειν (traslladar). Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. 

• Ex.: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna

Metonímia: Del grec μετωνυμία, format per μετά (canviar) i ὄνομα (nom). Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra. 
Ex.: Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Paral·lelisme: παρά- (al costat de, al costat de, contra de), ἄλλος (un altre), més el sufix -isme (sistema). El paral·lelisme és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura gramatical. 

• Ex.: té un revolar triomfal la vívida crinera, té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Paronomàsia: Del grec παρονομασία, format per παρά (al costat) i ὄνομα (nom). Figura consistent a col·locar propers en la frase dos vocables semblants en el so però diferents en el significat. 

• Ex.: Privats de sou i son.

Pleonasme: Del grec πλεονασμός, format per πλέων (ple, molt). Figura de construcció, que consisteix a emprar en l'oració una o més paraules innecessàries perquè tingui sentit complet, però amb els quals s'afegeix expressivitat al que s'ha dit. 

• Ex.: Ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

Polisíndeton: Del grec πολυσύνδετον, format per πολύς (molt), σύν (amb), δετον (lligar). Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 

• Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

Sinestèsia: Del grec συναισθησία, format per συν (amb) i αἰσθησία (sensació) i el sufix -ia (utilitzat per crear substantius abstractes). Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. 

• Ex.: Hi havia un silenci verd.

Espero que aquesta entrada us serveixi perquè recordeu una miqueta més les figures literàries. 
Adéu!

Sandra Ruiz

Grec i llatí en història de l’art

Avete! 
Avui us parlaré sobre algunes paraules que ens surten en història de l’art i que són d’origen grec o romà.

Eqüestre:  La paraula eqüestre ve del nom llatí equus que vol dir “cavall” i del sufix –estris que vol dir “propi de” .

Escultura eqüestre

Sedent: Aquesta paraula ve del verb llatí sedeo i significa “estar assegut”.

Escultura de Zeus sedent

Jacent: Aquesta paraula ve del verb llatí iaceo i significa “estar estirat”.

Escultura d'Ariadna adormida

Teatre: La paraula és d’origen grec i ve de la paraula grega θέατρον que significa “lloc on veure un espectacle”.

Teatre d’Epidaure

Amfiteatre: Aquesta paraula ve del grec ἀμφί, que significa “dels dos costats” i θέατρον que havíem dit que significa “lloc d’espectacle”.

El Colosseu de Roma

Peristil: És una paraula d’origen grec formada pel prefix περί, que vol dir “al voltant” i pel substantiu στύλος que vol dir “columna”. La definició: envoltat de columnes, cosa que en una casa romana es trobava en el pati on hi havia el jardí i al centre hi solia haver plantes, flors i alguna font.

Imatge d’un peristil

També pot indicar temple rodejat completament per columnes i amb aquest mateix ús podem trobar altres paraules formades pel substantiu στυλος amb numerals al principi:  δύο (di), τε¡έτρα (tetra), ἕξ (hex), ὀκτώ (octo), δέκα (deca).

(2)Dístil: Té dos columnes construïdes a les façanes.

(4)Tetràstil: Té quatre columnes construïdes a les façanes.

(6)Hexàstil: Té sis columnes construïdes a les façanes.

(8)Octàstil: Té vuit columnes construïdes a les façanes.

(10)Decàstil: Té deu columnes construïdes a les façanes.

Temple perípter: És una paraula composta pel prefix περί que vol dir “al voltant”  i πτέρος que vol dir “ala”. La  seva definició: envoltat completament per columnes.

Partenó

Temple amfipròstil: És una paraula formada pel prefix ἀμφί que significa “dels dos costats”, πρό (davant) i στύλος (columna). La seva definició: pòrtic amb columnes a les dues façanes més estretes.

Temple Atena Niké

Encara en queden unes quantes més. En podeu dir alguna?

Espero que us hagi agradat.

Valete!

Melanie Lara

Halloween a la romana

I Halloween, què?

Ara està de moda celebrar Halloween, que ens sembla una festa estrangera. Ara bé, cal saber que les seves arrels no ens són tan estranyes, ja que aquesta tradició també ens ha arribat, importada dels celtes, a través dels romans.

Quan els romans van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. 

Aquest dia les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes vagaregaven pel món dels vius.

La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És aquest l’origen de la tradició de les carabasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la festa d'All Hallows Eve, forma en antic anglès de Tots Sants. 

Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).

Tanmateix els romans, ja tenien la seva pròpia festa d'espantar morts: les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar els difunts i dimonis que podien perseguir les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi  a les Fasti del que havia de fer el paterfamilias:

"A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia."

Amb aquest ritual consideraven que tots els dimonis i fantasmes havien estat foragitats de casa i la família ja estava protegida i segura.

I per què es celebra a tants pobles aquesta festa en aquestes dates? 

L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres, la natura perd esplendor… sembla que la natura mori. De fet, segons el mite grec de les Estacions, Demèter s'entristeix perquè Persèfone torna a l'Hades, l'interior de la terra). 

Però també és el moment de la sembra i de confiar que a la primavera tot tornarà a la vida. 

També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent!

Així doncs, ja veieu que totes les tradicions són molt semblants i totes són per honorar els difunts i la renovació del cicle de la vida.

Creieu que hem canviat gaire? Penseu, doncs, per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten? 
Ara podríeu dir que hem canviat molt..., i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

Valete!