Souvenirs típics de Grècia

Hola companys!

Com que ja queda menys per marxar cap a Atenes, us mostraré els souvenirs típics que poden trobar a Grècia.

Koboloi

Té origen religiós: va ser creat pels àrabs l'any 700 per poder dur a terme les seves 99 pregàries a Alà, ja que permetia portar el compte de les pregàries. Avui en dia es fabrica de diferents materials i colors i molta gent l'utilitza com a costum i com a element per rebaixar l'estrès o fins i tot per deixar de fumar.

Per tradició el komboloi s'hereta de pares a fills, però només entre els homes de la família i el fan servir en qualsevol moment, és com un joc.

Ouzo

L’Ouzo és un licor d'origen grec amb fort gust dolç i olor de regalèssia. Fet a base de raïms madurats i anís.

Retsina

És un vi blanc resinat grec que s'ha elaborat durant almenys 2.000 anys. El seu sabor únic va tenir el seu origen en la pràctica de segellar els recipients del vi, particularment àmfores, amb la resina del pi d'Alep en èpoques antigues.

Joies amb greques

Aquestes figures geomètriques representen el cicle de la vida. Els graons són les etapes de la vida de l'ésser humà: el primer graó representa la base o inici i comença des de la concepció fins al naixement, el segon es relaciona amb l'etapa de la infantesa, el tercer correspon a la joventut, i el quart és una etapa on l'individu ha madurat en tots els aspectes; això està representat per la línia horitzontal.Després ve un decaïment de l'energia de la vida de manera que la línia va cap avall i amb això es representa la vellesa i la mort. Finalment s'estabilitza amb una altra línia horitzontal que representa la vida en l'altre món. 

Ull turc

Algunes fonts diuen que l’origen de l’ull blau és causada per la invasió dels pobles del nord, ja que els nòrdics tenien els ulls blaus i els pobles d’Anatòlia van pensar que ells els tiraven mal d’ull i per contrarestar-ho van crear l’ull blau.

 

Reproduccions de ceràmiques i estàtues

Són copies en miniatura d’autèntiques peces de ceràmica trobades a Grècia o d’estàtues de déus i personatges mitològics. 

I fins aquí la meva entrada amb els souvenirs típics de Grècia.

Ja en falta menys, quines ganes d'anar-hi!!!

Les llengües clàssiques no estan mortes!

Avete!

Per què la gent creu que el llatí o el grec són llengües inútils?

No esteu farts d’aquesta conversa?

-I tu, que estudies?

-Batxillerat Humanístic, llatí, grec..

-Però si això no serveix per a res! On es parla el llatí? I el grec clàssic?

Diuen que el llatí i el grec són llengües mortes, però jo crec que són ells els qui tenen el seu cervell mort, no pensen que el llatí és una llengua que encara es parla al món i que si no fos per ella no tindríem la nostra llengua i la nostra cultura; i qui diu llatí diu grec. Podríem posar un munt de perquè serveix el llatí, com per exemple per ampliar el nostre vocabulari, per entendre millor el nostre món, per reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua, per no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament...

Podria continuar... però la millor justificació és que tant el llatí com el grec són l’arrel d’algunes de les llengües que parlem avui dia i de la cultura dominant a Europa; per aquest motiu, són molt importants encara. A més nosaltres, tant països americans com països europeus, rebem el nom de ‘llatins’, quina millor excusa?

Hi ha gent que pensa que com que són “velles” són inútils, però dient això es demostra la ignorància. La veritat és que ens trobem amb molta gent que no fa l'esforç de reflexionar el perquè del grec o del llatí i que només segueixen allò que creuen que els servirà a la vida: no van més enllà ni intenten entendre coses tant increïbles com la màgia que tenen aquestes llengües.

O que ens diuen que és útil o inútil, això o allò, amb arguments que no són res més que excuses de mal pagador. Amb els ignorants obstinats amb què és millor no perdre el temps. No trobeu que avui en dia és important que la gent tingui coneixements i entengui i estudiï l’origen de les llengües gràcies a les quals han sorgit aquelles amb les quals avui dia nosaltres ens podem comunicar? Que hagués estat del nostre alfabet si els grecs no haguessin aportat la seva part? Que hagués estat de la nostre història si no haguéssim adaptat les paraules llatines al nostre català?

Penso que estudiar aquestes llengües avui ens fa grans, ens fa cultes, ens fa entendre des de l’inici d’on venim i d’on ve la nostra llengua.

Sí que és cert que abans de conèixer el llatí o el grec tenia por d’agafar aquesta modalitat, que fossin assignatures per perdre el temps, em feia la pregunta de: per què serveixen les clàssiques? Però cada dia la meva professora em va ensenyant la utilitat d’aquesta llengua… I ara penso tot el que em podia haver perdut sinó hagués triat aquesta modalitat, m’hauria perdut aquest món de fantasia i de coneixement.

Amb quasi un curs de grec i dos de llatí, em torno a fer la pregunta: ¿què entenc jo per clàssiques? És entendre l’ensenyament com un medi per despertar l’esperit crític, la curiositat i l’entusiasme pel món que ens rodeja, de la cerca del bé i la bellesa. Aquests són els meus arguments per defensar la nostra presència a les aules de clàssiques. Què queda si no existeix el grec? Un munt de paraules sense sentit... I es perd aquella satisfacció que tenim quan fem etimologia i veiem d'on provenen moltes de les paraules que utilitzem a la vida quotidiana, i a partir d’aquest coneixement, les entenem i les recordem.

Dient això no vull criticar les altres modalitats, ni dir que una és millor que l’altra, només em defenso de les crítiques que rebem per ser humanístics, que és molt més que estudiar batxillerat humanístic; és una actitud, és una manera molt àmplia de veure el món, de comprendre que tot està relacionat, i que tot, i per tant, tots, som importants.

I per acabar us deixo un enllaç amb una cançó rap.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada i esperem que els de 2º estiguin menjant per nosaltres! Bon cap de setmana, tripulació!

Raquel

In extremis

Avete discipuli!
Avui m’apropo fins a aquesta ombreta jo, és a dir, la Noemi d’(1) alias Eunomia, el meu (2) alter ego grec.

(3) Et hic et nunc parlaré amb (4) bona fide i (5) ex professo amb llatinismes.(6) Sic, fem un petit repàs per a les PAU que ens esperen a la cantonada, però tranquils,(7) in dubio, (pro reo) podeu consultar (8) a posteriori al final de l’entrada per saber si us moveu amb tanta desinvoltura com creieu entre llatinismes.

(9) De factu, estic aquí per dir-vos adéu, però no us ho preneu (10) ad litteram; ja sabeu que jo mai marxo, simplement és un fins després.

I ara que ja s’han acabat els exàmens i només hem de repassar, aquets són moments de reflexió, i pensant-ho bé, ens coneixem (11) ab eterno i gairebé abg ovo, i hem passat moments de tot tipus, bons i dolents: viatges, excursions, rialles, empipades, et alia però (12) ante omnia sempre hem sigut nosaltres mateixos (13) inter nos sense reprimir-nos, i és això el que ens caracteritza i com (14) dixit Lucas cadascú és del seu pare i de la seva mare, (15) si ne qua non, no hauríem passat tants moments increïbles.

Ja sento com els nostres camins comencen a separar-se i sé que cadascú de nosaltres arribarà a les seves pròpies metes llunyanes, (16) Deo volente, malgrat que tots nosaltres provablement caurem en l’equivocació alguna vegada, ja que (17) errare humanum est.

Així que aneu (18) ad cautelam, perquè dintre de poc ja sabrem què significa estar al macrocosmos.

Ha estat tot un plaer compartir aquest (19)maremagnum de sensacions, i tants i tants moments amb vosaltres, mazetas latinas! :)

Fins a sempre, companys i companyes :D

In memoriam et ad aeternum

_____________________________________________________

1 àlies, sobrenom, malnom/ 2 altre jo/ 3 I ara i aquí/ 4 bona fe/ 5 expressament / 6 Així, d’aquesta manera/ 7 en cas de dubte, a favor de l'acusat/ 8 després (de l’acció)/ 9 de fet/ 10 al peu de la lletra/ 11 des de fa molt temps/ 12 Sobre tot/ 13 entre nosaltres/ 14 va dir/ 15 sense la qual no/ 16 si Déu vol/ 17 equivocar-se és humà/ 18 amb compte/ 19 gran quantitat, enrenou.

"Media naranja"

Avete omnes!!

Avui toca una entrada sobre l’amor, ja que demà és Sant Jordi i què millor que celebrar-ho que aprenen d’on ve l’expressió “mitja taronja”.

Situem-nos al Banquet de Plató, en el discurs d’Aristòfanes, on s’explica això:

Diu el mite que abans eren tres gèneres humans: home (ἀνήρ), dona (γυνή) i un compost de tots dos, és a dir, un androgin (ἀνδρο+ γυνή).

A més, la forma de tots ells era rodona, semblant a una taronja, amb l'esquena i els costats en cercle, amb quatre mans i quatre cames i dos cares que eren iguals a sobre d'un coll circular. També tenien un sol cap per als dos rostres col•locats en direccions oposades, quatre orelles i dos òrgans sexuals.

Eren tren els gèneres perquè l’home era descendent del Sol, la dona de la Terra i l’androgin de la Lluna, que participava de tots dos astres.

Aquests andrògins tenien molta força i eren molt poderosos, així que van començar a desafiar els déus i van intentar escalar fins al cel per atacar-los.
L’Olimp no era precisament un lloc on toleressin aquest tipus de comportaments, així que Zeus es va reunir amb les altres deïtats i van acordar un càstig; va tallar cadascun d’ells en dos, i per tant els va fer més dèbils.

Va agafar totes les pells, les va cordar com bosses tancades i les va concentrar al que ara anomenem maluc.

Zeus, per acabar de completar els homes i les dones, va passar els òrgans sexuals al davant, per facilitar la reproducció, perquè abans els tenien a fora i parien els fills a terra.

També perquè en el cas de dona i dona o d’home i d’home, tingués lloc la plenitud en la relació (no se li escapava cap ni una a Zeus, ehh!).

Una vegada van quedar dividits en dos, els homes i les dones van començar a poblar la Terra, però trobaven a faltar la seva meitat.

L’esforç de tot l’Olimp no va poder evitar que quedés el record d’aquella unitat; per això els éssers humans segueixen buscant la seva altra meitat per recuperar la seva força i plenitud. (mitja taronja).

També explica la tendència homosexual, perquè tots tres gèneres busquen la seva meitat, i per tant, els homes rodons busquen homes, i les dones dones.

Finalment, us posaré aquesta història en forma de cançó, amb imatges i tot. Es diu Origin of Love, de Hedwig and the Angry inch.

 

 

M’ha sortit potser una mica llarga l‘entrada, però val la pena conèixer la història, que és força interessant.

Valetee =)

San

Cibeles a la romana

I aquí sóc de nou, Ερατω, la vostra estilista personal, per posar-vos al corrent de les tendències d’ara: ah, que no ho sabeu? Es torna a portar la moda romana. No us havíeu adonat? No? Doncs, acompanyeu-me que trobareu que no hi ha tanta diferència entre el que portaven els romans i el que portem nosaltres.

Bé, la moda romana, òbviament, era per als homes d’una manera i per a les dones d’una altra; depenia de la classe social, i podien estar feta amb diferents tipus de tela; es vestia d’una forma o d’una altra, segons la posició econòmica. Com ja sabeu (ja que nosaltres també som així) les modes o el que duien es portava l’any en què estiguessin, és a dir, ells també es preocupaven per tenir una estètica més o menys presentable, com el que s’anomena ara: per anar a la moda.

Durant el període de la república per als homes era tal i com heu imaginat sempre: portaven una toga, una mena de túnica, i com a roba interior una mena de calçotets anomenats subligaculum, (això no calia que ho haguéssiu imaginat, jaja). Arribaren a l’època de l’Imperi en què l’home portarà dues túniques superposades la subucula i la túnica exterior.
Les túniques podien ésser de llana (que era un material abundant i bastant manejable per confeccionar els dissenys), de lli o barrejats; podien ser amples o cenyides a la cintura per un cinturó.

A principis del s. II dC es van cansar de la toga, ja que era una roba pesant i incòmoda i molts cops necessitaven ajuda dels seus esclaus per poder posar-se-la; també perquè els temps van canviar, els costums, les regles socials, etc. i des d’aquest moment la toga només era utilitzada per a les ocasions especials, i fou reemplaçada per la lacerna (un xal plegat amb obertures per als braços), i la casaca i la jalona grega, es converteixen en pal•li, un tipus de capa. Els esclaus també portaven una “capa” anomenada penula, que els era més còmoda per treballar, igual que els camperols que preferien la subucula, una mena de samarreta de lli, que més era apropiada per a les moltes hores exposats al sol.

La meva part preferida arriba ara, noies. Parlem, doncs, de la moda femenina.
Encara que la toga semblés un element purament masculí, abans que es posés de “moda” entre ells, les dones també la portaven.
Quan les dones ja no podien portar la toga, aquestes es van inventar una roba anomenada palla, que era una mena de capa o vel que es podia enrotllar o posar com una toga.
Però... aquesta peça no era molt habitual entre les matrones romanes ja que les prostitutes anunciaven pels carrers el seu ofici amb una roba similar a la toga. Això de sobte va fer que les dones portessin la palla més com una caputxa que no pas com una toga en miniatura. A sota de tota aquesta roba, les dones també duien roba íntima (sí, no eren tan “picapiedras”): utilitzaven com els homes el subligaculum, que els cobria fins a la cintura, i el strophium que és l’antecessor del sostenidor.

Tot això era el que portaven a sota, i superposaven després dues túniques: la subucula, que era com una camisola i l'estola, que no portava mànigues, era allargada i amb una banda bordada: instita. La túnica sense mànigues s’anomenava colobium i la de mànigues amples dalmàtica. Òbviament les túniques per a dones no eren cenyides i un cordill les subjectava al voltant dels malucs. Durant l’època de l’imperi les patrícies es col•locaven a sobre de l’estola una túnica petita confeccionada especialment per a elles.
També usaven el pal•li, però aquest tenia diferents significats segons com estigués posat. Si era col•locat com un vel sobre el cap, significava que la dona era vídua, i si el portaven sobre el cap en forma de vel que s’enrotllava pel coll pels seus extrems, era simplement per estètica.

I això és tot de moment, nois.
Aquí us passo un vídeo perquè pugueu fer-vos-en una lleugera idea de com era menys o menys tot fent un petit detall!

 ἡ ᾿Εράτω

Las matemáticas son una ciencia exacta: siempre sabes que las vas a suspender.

Avui em toca a mi!
No sé perquè però sempre penjo les entrades en dia 13…

Sóc Hèctor, el qui va gosar enfrontar-se al diví Aquil·les, sí, sí, aquell del taló. Jo era el fill més gran del rei Príam i el guerrer més valerós de tota Troia (Abans era el personatge de Polinices però no m’agradava gaire així que l’he canviat).

Seguim explicant pervivències de la cultura clàssica a l’actualitat. En la meva entrada deixarem de parlar de lletres, de moment, per parlar de números. Sí, parlem de les matemàtiques. Les temudes, horribles i desesperants matemàtiques. Ja fa uns anys que no les fem, especialment nosaltres els humanístics; no obstant, quan havíem de realitzar tots els càlculs i resoldre problemes... no ens adonàvem (és el meu cas almenys) que fèiem servir el grec o, més aviat, les seves lletres.

Veiem perquè s’utilitzen les lletres gregues en les ciències.

Α(α): S’utilitza per denominar el primer o millor en alguna cosa (macho alfa). En estadística representa el coeficient de significació (ves a saber que vol dir això).

B(β): En l’astronomia, la lletra beta es fa servir per denominar la segona estrella amb més lluminositat respecte altres.

G(γ): Per als rajos gamma presents en la física i l’astronomia.

D(δ): S’utilitza en les matemàtiques per denominar una variable que ha patit un canvi respecte a una variable anterior.

E(ε): Per representar petites quantitats que tendeixen a zero.

H(η): Es denomina amb aquesta lletra els rendiments dels motors i transformadors en tecnologia.

Θ(θ): Mesura de l’angle en les matemàtiques.

I(ι): Utilitzat en anglès i francès per expressar petites quantitats numèriques.

L(λ): En la física representa la longitud d’ona. En biologia hi ha un virus que es diu lambda. També serveix per expressar funcions en les matemàtiques.

M(μ): En estadística, per exemple, s’utilitza per expressar la mitjana esperada d’una distribució.

N(ν): Freqüència d’una ona en física.

Ξ(ξ): En termodinàmica expressa l’avanç d’una reacció.

Π(π): Lletra famosa per les matemàtiques, la constant pi és un número (3.14) que expressa la relació entre una longitud de circumferència i el seu diàmetre.

Ρ(ρ): En les mates, el radi en un sistema de coordenades; en física la densitat d’un material i en electricitat la resistència.

Σ(σ): La sigma majúscula en les matemàtiques és un símbol per expressar el sumatori.

T(τ): En economia, la lletra tau s’utilitza per designar els impostos cobrats per un Estat.

Φ(φ): La lletra fi es fa servir en les matemàtiques per designar la funció Fi de Euler. És el número daurat en les matemàtiques, un valor molt present en la natura i en l’art. És un símbol per denominar el conjunt buit.

Ψ(ψ): La Psi es un símbol en la psicologia i també representa la funció digamma en les matemàtiques.

Espero que us hagi agradat l’entrada, o, si més no, que hagi servit per demostrar que si el grec, i llatí també, són llengües mortes, aleshores estem rodejats de zombis.

Valete!

Ο Ἥκτωρ

Premis blocs de Catalunya 2011

Avete omnes!
Després d’un any i mig de feina intensa, el nostre bloc, que acomiada els que foren els seus primers autors, continua viu i amb força salut. Ja portem 250 entrades i quasi 30650 visites, 45 seguidors registrats i molts més que ens segueixen des de l’anonimat.

I crec que hem aconseguit sentir entre tots que tenim entre mans quelcom valuós, que és el nostre projecte comú, que ens pertany i ens fa pertànyer a quelcom diferent.

Ara volem compartir-lo amb la comunitat blocaire de Catalunya. Aquest és el principal objectiu d’haver-lo presentat al VI Premi Blocs Catalunya: donar-lo a conèixer i mostrar la nostra feina en el món dels blocs en la qual intentem aunar noves tecnologies amb llengües i cultura clàssiques.

Així doncs, aquí deixem constància de la nostra participació, i a més, us animem a participar amb les vostres votacions perquè el nostre bloc sigui ben valorat entre la blogosfera catalana.

A la pàgina de la STIC.CAT teniu detallat el procediment. El procés de votació dels Premis Blocs Catalunya 2011 està obert a qualsevol persona que vulgui participar-hi, però per fer-ho caldrà registrar-se com a usuari a la web de STIC. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter.

Si us agrada i creieu que val la pena fer-ne difusió, voteu-lo i entre tots fem-lo gran. Trobareu el nostre bloc a la categoria Educació.

Gràcies a tothom!

"Tu, hijo, un amor en cada puerto..."

Que no “enganxava” l’Odissea tot aquell públic que romania hores escoltant els rapsòdes? Doncs m’atreviria a dir que aquells mateixos temes són els que actualment porten milers d’espectadors als cinemes.

Ah, sí, lapsus mentis, sóc... Bé, sincerament no recordo qui sóc dins aquest univers paral·lel, encara que pels passadissos m’anomenen Sergi (o no xd).

Però, començarem pel principi, és a dir, amb les històries de fa un parell de milers d’anys en les quals personatges –herois- com Teseu, Jasó o Odisseu havien d’acomplir la seva missió i aconseguir els seus propòsits –l’un assassinar el botxí de la població del seu regne, l’altre robar el toisó d’or a un drac terrible, i el darrer, ja ho sabeu, tornar a casa- i aprofitaven l’ocasió i els seus encants naturals per seduir totes les fèmines capaces de proporcionar-los informació útil o ajut d’alguna mena.

Així, sabem que Teseu va endur-se Ariadna després d’eliminar el minotaure gràcies a la seva indispensable ajuda però per coses del destí va abandonar-la a l’illa de Dia on van aturar-se a meitat del trajecte (també trobem versions on s’esmenta que Teseu abandonà Ariadna per petició divina per possibilitar el seu matrimoni amb Dionís).

Pel que fa a Jasó, penso que va ser una mica més terrible que Teseu ja que després d’arribar a casar-se amb Medea, qui va proporcionar-li conjurs per tal de pispar la desitjada pell d’or, de fugir amb ella εἰς Κόρινθον, i d'engendrar dos fills, va deixar-la per prendre en matrimoni Glauca, la filla del rei de Corint i per tant, esdevenir rei de Corint en un futur no excessivament llunyà. Tot i això, l’última paraula la tenia Medea, que en un atac de gelosia extrema va assassinar els seus dos fills (¿quina culpa tindrien? angelets...) i la nova muller del seu estimat, Glauca.

Doncs, bé, parlant de xarxes, vaixells i rais, mentre llegia l’Odissea visualitzava el seu protagonista amb gran similituds amb l’únic personatge que durant 23 pel·lícules conserva la mateixa edat encara que hagi estat interpretat per 6 actors diferents.

Sí, parlo de Bond, James Bond, l’inigualable seductor, l’assassí infraquejable, que missió rere missió conserva el seu carisma i sex-appeal, que, com un iman, atreu el gènere oposat.

En ocasions, però, tant per a Odisseu com per a en Bond, les dones amb qui es trobaran seran un parany i únicament els proporcionaran problemes o pèrdues de temps encara que sempre, SEMPRE, acaben al llit amb elles, coses de l’atzar/la sort dels campions/exigències del guió.

Així, podem enumerar les integrants d’aquest selecte club: la nimfa Calipso que va retenir Odisseu durant anys ignorant la seva tristor (i plors) i com no, beneficiant-se’l; la seductora-seduïda Circe, que va mostrar a Odisseu i els seus nautés la resta del camí de tornada a l’enyorada Ítaca i va rebre l’agraïment tal i com ella desitjava. I finalment la dolça i innocent Nausica, que ajuda castament Odisseu.

Igualment al costat del seductor Bond trobem qualsevol de les belles esposes dels seus arxienemics que són solament utilitzades com a trampa mortal com per exemple, Paris Carver (Teri Hatcher) a Tomorrow Never Dies. També serien incloses totes aquelles sicàries enemigues com Xenia Onatopp (Famke Janssen) a GoldenEye.

Tot i això, a la majoria d’ocasions, l’heroi aventurer d’aquesta mena veia en l’altre sexe un filó d’on extraure profit -Strawberry Fields(Gemma Arterton) a Quantum of solace-, i gentilment les recompensava de la manera més antiga de la història...

s.

Petits relats d'un Judici

Γεια σας nois i noies!

Sóc Metis, i avui us porto una entrada una mica diferent: són diversos testimonis del Judici de Paris, però són especials. He fet molts quilòmetres per aconseguir-los! No us espanteu si sembla massa llarg, la història és apassionant i divertida.

A. “Feia un dia preciós, completament preciós. Feia dia de casar-se, així que Peleu i jo vam decidir celebrar les nostres noces aquell dia, i la veritat semblava que tot sortiria molt bé. Vam convidar déus i mortals, però, com que la crisi ens estava apretant una mica, vam acordar retallar despeses i no convidar a tothom. Doncs bé, tant de bo ho haguéssim fet perquè d’entre els no-convidats, Eris, la Discòrdia, s’ho va prendre malament i, enfurismada com estava, va presentar-se al banquet.”

B. “Amb passos verds i el rostre ràpid, o al revés, ja no me'n recordo, va llençar enmig de tots els convidats una poma daurada. D’acord, la poma era realment bonica, però no va agradar-me gens el que va fer, i menys a la meva recent esposa. Ens va prendre protagonisme: nosaltres erem el centre de les mirades aquell dia, i quan vaig veure-la entrar, vaig saber que al final del dia Tetis se'm queixaria. I no és que em faci por, que jo sóc molt home, però quan s’enfada és una mica massa… no sé… titànida?”

C. “Per a la més bella, això és el que posava a la poma. No sabria explicar el que vaig pensar. Vaig desitjar no ser el déu dels déus aquell dia, perquè sabia què passaria abans que ningú obrís la boca, i ja n’estava avorrit. La competició de sempre per la mateixa tonteria. Hauria de treure’m el problema de sobre. Fins i tot imaginava les ridícules frases que podien arribar a dir: “Ha de ser per a mi”, “Però jo sóc més maca”, “De cap manera, és meva! …”

D. “De cap manera, és meva! Això vaig cridar tan aviat com ho vaig llegir. Havia de ser per a mi, i estava disposada a tot per posseir-la. Vaig col·locar-me bé la diadema mentre mirava el meu marit, que en aquell moment posava cara de pomes agres, mai millor dit, encara que, en realitat, només n'hi havia una, daurada i ben bonica.”

E. “Oh, oh, oh. Un concurs de bellesa! No pot existir res que m’agradi més que això. A més, no cal ser massa llest per adonar-se de qui guanyarà… He estat Miss Olimp tantes vegades com s'ha celebrat el certamen.”

F. “Vaig aixecar-me tan veloç que el casc quasi va caure a terra. Flairava competició i havia de guanyar tant sí com no. Vaig adoptar una posició d’atac i vaig dirigir una mirada desafiant a les altres deesses. Teòricament m’hauria d’haver estat fácil competir amb l’esposa venjativa i la Barbie Petxina, sóc la deessa de la victòria.”

G. “Jo mirava Zeus de reüll. La seva cara era un llibre obert, així que vaig saber que caldrien dos minuts perquè fes el crit i m’encarregués a mi qualsevol feina per solucionar la situació. No en tenia prou amb ser el pare dels déus, que a sobre havia de ser-ho també dels ganduls.”

H. “Yo que etaba tan agustico pasturando con mi’ ovejicas y me se presenta un zeñó volando con tres hermozas zagalas. Ay homá, qué ricas, pensé.”

I. “Paris no obria la boca, més ben dit, no la tancava, i em preguntava si m’estava escoltant o estava en estat de xoc. En tota la seva vida no havia vist res d’igual. De tota manera, va acceptar la prova i va començar a mirar-se detingudament les divinitats, i crec que elles van començar a oferir-li recompenses (millor qualificades com a suborns) només per guanyar-se’l, perquè, a ell, qualsevol de les tres ja li estava bé.”

J. “Crec que odiaré tota la meva vida Afrodita. Però en què estava pensant per oferir-me com a premi a aquell pastor més rústec que el tío la vara ? I és clar, ell no seria tan ximple com per no triar-la a ella. I encara s’atreveixen a dir que vaig fugir amb ell. Però algú l’ha mirat bé, aquest paio?”

K. “Per les barbes de Neptú! Vaig enfadar-me més que si m’haguessin pres la corona d’Esparta. Helena, la meva Helena! Vaig mobilitzar les meves terres després de plorar una mica. Havia de recuperar-la d’immediat i tots m’ajudarien.”

L. “¿Y yo cómo iba a imaginá to el meollo que iba a traer el asunto eze? Si lo llego a sabé, no decido na, si totá, no ma sirvío pa’ na, la moza eza tié meno gracia que una oz mellá. Ante de formá to ese jaleo, que m’hubiera avisao, yo se la devuelvo toa enterica, ¿sabes tú?. Anda, anda, qué Guerra Troya, si tampoco fue pa tanto…”

Ara sabríeu relacionar cada paràgraf amb la imatge del seu personatge? És molt fàcil!

Bé mariners, espero que us hagi agradat, o que com a mínim hagueu rigut com jo escrivint aquesta Crònica d'un Judici Anunciat.

Valete!

η Μητις

El viatge d'Odisseu

Γεια σας ναυταί!

Fa dies que vam iniciar el nostre viatge a Ítaca a través de les pàgines de l'Odissea. Ja sabeu -la maga Circe us en va avisar- que no és un viatge senzill, que trobarem esculls i entrebancs i que, a voltes, voldrem abandonar.

Però no ho farem; anireu comprenent que cal fer un petit esforç més, perquè no sabem què ens espera en la parada següent... i això ens donarà forces per a fer una nova passa.

Veurem i viurem moments de tota mena, alguns instants voldrem fugir atemorits, d'altres una son dolça ens arrossegarà cap a l'oblit, altres ens entendriran; i sempre hi haurà a prop algun/a Calipso disposada a fer-nos desistir de la nostra idea, que malgrat tot creixerà i s'anirà fent forta mentre ens fem més i més savis.

El camí està decidit, el coneixem (o no), i sabem on volem arribar. Per això els esforços seran tots profitosos.

Gaudiu del viatge, apreneu tant com us sigui possible i arribeu ben plens de vivències a l'Ítaca on tots anem.

Us deixo dos videos.

En el primer podeu sentir el poema "Viatge a Ítaca" de Konstandinos Kavafis, en grec modern.

En el segon, una petita meravella sonora: el poema en traducció anglesa, recitat per sir Sean Connery, amb música de Vangelis.

I per acabar us penjo la versió catalana, recitada per Lluí Soler. Més endavant, trindreu altres cançons inspirades en  l'Odissea.

Να έχετε καλό ταξίδι!

L'estiu a L'ombra II

Γεια σας!

Un nou curs ha acabat i entre unes coses i altres em quedava pendent el comiat definitiu. Ja vaig dir adéu als alumnes de 2n, però faltava l'a reveure als alumnes de primer i quart.

Així doncs, a tots els alumnes de primer i quart que continueu l'any vinent amb mi, us dic fins al setembre. Agafeu forces que el que ve -especialment 2n- és dur i us en caldran moltes. Procureu no oblidar tot el que heu après.

A aquells que seguiran a primer, renoveu forces i torneu amb un esperit nou disposat a véncer aquest primer escull. I als que heu decidit canviar de romb, us desitjo molt bon viatge, que la nova barca us dugui a bon port. Nosaltres serem aquí pel que necessiteu.

I pel que fa al bloc, després de 167 noves entrades, 9 vídeos de producció pròpia, enigmes visuals i frases de la setmana, nous recursos enllaçats i una darrera col•laboració dels alumnes de 4t amb les seves 14 presentacions de mitologia, amb més de 21300 visites aquest curs i un munt de comentaris, toca penjar el cartell TANCAT PER VACANCES!

Però enguany, he pensat fer com a la TV, que els mesos de vacances fa PROGRAMACIÓ D'ESTIU i torna a passar les sèries de més èxit. Per això, per a ocasionals visitants i nostalgics mariners, aniran apareixent algunes entrades ja publicades en aquests darrers dos cursos. Si voleu rememorar moments del blog, ara teniu l'oportunitat.

Poca cosa més. Que tingueu molt bones vacances i gaudiu de la família, els amics, els amors, la platja, la muntanya, la lectura, la festa i els instants màgics de les nits d'estiu.

Carregueu piles, que l'any vinent promet ser tan intens i meravellós com el que ha passat!

BONES VACANCES A TOTHOM!!!!

Enhorabona per les PAU!

Avete omnes!

Avui el nostre bloc està de celebració i d'enhorabona, ja que l'entrada d'avui és únicament per felicitar-vos a tots pels excel·lents resultats obtinguts en les proves d'accès a la universitat.

Així, us vull donar la més merescuda ENHORABONA pels vostres resultats.

Per diverses raons:

• Primer, perquè heu aprovat els 28 alumnes de l'INS Gallecs que us presentàveu. Això vol dir el 100 % d'aprovats, fet que succeix per primera vegada en la història de l'institut.
• Segon, perquè també per primera vegada, una alumna, la nostra Metis, l'Anabel Morales, ha obtingut una menció d'honor en superar la fase general amb una nota superior a 9. Moltes felicitats, Anabel, filla d'Atenea!!!
• Tercer, perquè entre els excel·lents resultats, comptem quatre exàmens qualificats amb 10, un de tecnologia industrial, un altre d'anglès, i DOS de llatí !!! A més a més, molts de vosaltres heu tret notes que estan entre el 9.5 i el 8, tant a l'examen de LLATÍ com al de GREC! Enhorabona a tots!
• Quart, perquè la vostra nota mitjana supera en 1,87 punts la mitjana de Catalunya de llatí, i en 1,69 la de grec. Diuen que l'examen era fàcil, però a la vista dels resultats a Catalunya, queda clar que per a vosaltres va ser fàcil perquè havíeu treballat molt i molt!

Per acabar, repeteixo les meves felicitacions, i aprofito per recordar als futurs alumnes que de vegades no és tan important la ponderació com els bons resultats que es puguin obtenir en les matèries que curseu durant el batxillerat.

Ara, només queda esperar que us acceptin en la carrera que voleu fer i gaudir de les merescudes vacances.

Penseu que, com va dir R.R., "el vostre èxit és el nostre èxit". Estic molt orgullosa de tots vosaltres. M'heu fet molt feliç!

Gràcies!