Els vestits romans

Avete omnes! 

Jo sóc l’esclau Perseu i com que demà la familia Valeria tenen el casament de la seva filla Valeria, jo m’encarrego de preparar la roba que es posaran. El vestit habitual dels romans és la túnica, feta de lli i formada per dues peces de roba cosides juntes. Arriba fins a sota dels genolls i es lliga al cos amb un cinturó. Els romans es vesteixen  únicament amb la túnica en ambients familiars o al camp.

HOMES

Però com que demà van de casament aniran més formals. Comencem amb els homes: per sortir al carrer o per qualsevol acte públic a sobre la túnica es posen la toga, el vestit nacional romà. Tot romà lliure ha de portar la toga perquè no el confonguin amb un esclau com jo. És blanca de llana i amb forma d’el·lipse. Com posar-se la toga és complicat, jo els ajudo a posar-se-la. I des del dia abans ja tinc col·locats bé els plecs d’aquesta gran peça de roba. Per portar-la a sobre han de deixar el braç dret lliure, i amb l’esquerre sostenir els caps de la toga. A l’hivern, sota una toga gruixuda porten fins a quatre túniques, una camisa, un tapacoll de llana i unes bandes que els tapen les cuixes i les cames.

Hi ha diferents tipus de togues per distingir de quin tipus de persona es tracta: 

- la toga pura, sense ornaments. 

- la toga praetexta adornada amb una banda de porpra, és el vestit dels infants i adolescents fins al setze anys, de les noies fins al matrimoni, dels magistrats i d’alguns sacerdots. 

- la toga picta és la que s’usa durant les desfilades i les festes de triomf. 

- I la toga candida que es posen els candidats a càrrecs públics; és més blanca de l'habitual i d’aquí ve que la persona que es presenta a una elecció sigui anomenat candidat.

Com a roba interior, els homes portaven una mena de calçotets anomenats subligaculum.

DONES

Les dones romanes han deixat d’utilitzar la toga a sobre de la túnica i es cobreixen amb una peça de roba anomenada stola, un vestit llarg fins als peus que se subjecta a la cintura amb un cinturó i queda més femení. Per sortir en públic les romanes es posen damunt un mantell anomenat palla, que els cobreix les espatlles i si volen també el cap. Com a roba interior, porten una peça de roba per aguantar el pit anomenada fascia pectoralis o strophium.

EL CALÇAT I ELS COMPLEMENTS

Les sabates que acompanyen la toga són els calcei, n’hi ha de diferents tipus: el calceus patricius, lligat amb quatre tires de cuir i de color, i el calceus senatorius, de cuir negre. També es porten una mena d’esclops (socci) i quan no estan en públic es posen les sandàlies (soleae). Tant els homes com les dones portaven el mateix calçat.

                               

Per cert, ara que me'n recordo, ahir vaig haver d’anar a casa de n'Aurelius, un amic del meu amo, a deixar les seves sandàlies perquè el meu amo se les pogués posar abans d’entrar al triclini de la domus de l’amic,  ja que anava a fer un banquet amb ell i segons mana una vella tradició, si ets el convidat i vas a passar-hi unes quantes hores a una domus que no és la teva, has de dur les sandàlies.

Entre els romans no existeix el costum de portar barret. Només quan fan un viatge o han d’estar molta estona al sol. L’anomenen petasus. La dona pot portar un ventall (flabellum) o una ombrel·la (umbella).

Quant a ornaments personals, els romans només solen dur un anell (anulus) que els serveix de segell. Les romanes porten més joies: anells, agulles (acus i fibulae), arracades (inaures), braçalets (amillae), collarets (monilia o torques) fins a gruixudes cadenes d’or al coll o al turmell (periscelis).     

PENTINATS

Els homes lliures solen portar el cabell curt o rapat a zero, els joves poden portar-los llargs. Les noies joves llueixen trenes recollides a la part alta del cap i els pentinats de les matrones són ben complicats. Els els fa l'ornatrix. i porten cintes, flors, perles, etc. I ja existeixen les perruques i els tints!

Bé, doncs ara que ja us he explicat com es vesteixen els meus amos, vaig a preparar la túnica blanca sense adorns caiguda fins als peus i les sandàlies de color safrà que li posaré demà a Valeria. I amb l’ajuda de la Melisa, que es va dedicar a ser un temps ornatrix, es farà el pentinat segons la tradició del casament, amb un ferro de llança corbat en 6 trenes separades i li col·locarem una garlanda de flors i  el flammeum, el vel de color taronja.

                                  

Quin dia que ens espera!

Laura Jovani

1r BTX

Cibeles a la romana

I aquí sóc de nou, Ερατω, la vostra estilista personal, per posar-vos al corrent de les tendències d’ara: ah, que no ho sabeu? Es torna a portar la moda romana. No us havíeu adonat? No? Doncs, acompanyeu-me que trobareu que no hi ha tanta diferència entre el que portaven els romans i el que portem nosaltres.

Bé, la moda romana, òbviament, era per als homes d’una manera i per a les dones d’una altra; depenia de la classe social, i podien estar feta amb diferents tipus de tela; es vestia d’una forma o d’una altra, segons la posició econòmica. Com ja sabeu (ja que nosaltres també som així) les modes o el que duien es portava l’any en què estiguessin, és a dir, ells també es preocupaven per tenir una estètica més o menys presentable, com el que s’anomena ara: per anar a la moda.

Durant el període de la república per als homes era tal i com heu imaginat sempre: portaven una toga, una mena de túnica, i com a roba interior una mena de calçotets anomenats subligaculum, (això no calia que ho haguéssiu imaginat, jaja). Arribaren a l’època de l’Imperi en què l’home portarà dues túniques superposades la subucula i la túnica exterior.
Les túniques podien ésser de llana (que era un material abundant i bastant manejable per confeccionar els dissenys), de lli o barrejats; podien ser amples o cenyides a la cintura per un cinturó.

A principis del s. II dC es van cansar de la toga, ja que era una roba pesant i incòmoda i molts cops necessitaven ajuda dels seus esclaus per poder posar-se-la; també perquè els temps van canviar, els costums, les regles socials, etc. i des d’aquest moment la toga només era utilitzada per a les ocasions especials, i fou reemplaçada per la lacerna (un xal plegat amb obertures per als braços), i la casaca i la jalona grega, es converteixen en pal•li, un tipus de capa. Els esclaus també portaven una “capa” anomenada penula, que els era més còmoda per treballar, igual que els camperols que preferien la subucula, una mena de samarreta de lli, que més era apropiada per a les moltes hores exposats al sol.

La meva part preferida arriba ara, noies. Parlem, doncs, de la moda femenina.
Encara que la toga semblés un element purament masculí, abans que es posés de “moda” entre ells, les dones també la portaven.
Quan les dones ja no podien portar la toga, aquestes es van inventar una roba anomenada palla, que era una mena de capa o vel que es podia enrotllar o posar com una toga.
Però... aquesta peça no era molt habitual entre les matrones romanes ja que les prostitutes anunciaven pels carrers el seu ofici amb una roba similar a la toga. Això de sobte va fer que les dones portessin la palla més com una caputxa que no pas com una toga en miniatura. A sota de tota aquesta roba, les dones també duien roba íntima (sí, no eren tan “picapiedras”): utilitzaven com els homes el subligaculum, que els cobria fins a la cintura, i el strophium que és l’antecessor del sostenidor.

Tot això era el que portaven a sota, i superposaven després dues túniques: la subucula, que era com una camisola i l'estola, que no portava mànigues, era allargada i amb una banda bordada: instita. La túnica sense mànigues s’anomenava colobium i la de mànigues amples dalmàtica. Òbviament les túniques per a dones no eren cenyides i un cordill les subjectava al voltant dels malucs. Durant l’època de l’imperi les patrícies es col•locaven a sobre de l’estola una túnica petita confeccionada especialment per a elles.
També usaven el pal•li, però aquest tenia diferents significats segons com estigués posat. Si era col•locat com un vel sobre el cap, significava que la dona era vídua, i si el portaven sobre el cap en forma de vel que s’enrotllava pel coll pels seus extrems, era simplement per estètica.

I això és tot de moment, nois.
Aquí us passo un vídeo perquè pugueu fer-vos-en una lleugera idea de com era menys o menys tot fent un petit detall!

 ἡ ᾿Εράτω