Avete!
Per què la gent creu que el llatí o el grec són llengües inútils?
No esteu farts d’aquesta conversa?
-I tu, que estudies?
-Batxillerat Humanístic, llatí, grec..
-Però si això no serveix per a res! On es parla el llatí? I el grec clàssic?
Diuen que el llatí i el grec són llengües mortes, però jo crec que són ells els qui tenen el seu cervell mort, no pensen que el llatí és una llengua que encara es parla al món i que si no fos per ella no tindríem la nostra llengua i la nostra cultura; i qui diu llatí diu grec. Podríem posar un munt de perquè serveix el llatí, com per exemple per ampliar el nostre vocabulari, per entendre millor el nostre món, per reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua, per no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament...
Podria continuar... però la millor justificació és que tant el llatí com el grec són l’arrel d’algunes de les llengües que parlem avui dia i de la cultura dominant a Europa; per aquest motiu, són molt importants encara. A més nosaltres, tant països americans com països europeus, rebem el nom de ‘llatins’, quina millor excusa? 
Hi ha gent que pensa que com que són “velles” són inútils, però dient això es demostra la ignorància. La veritat és que ens trobem amb molta gent que no fa l'esforç de reflexionar el perquè del grec o del llatí i que només segueixen allò que creuen que els servirà a la vida: no van més enllà ni intenten entendre coses tant increïbles com la màgia que tenen aquestes llengües.
O que ens diuen que és útil o inútil, això o allò, amb arguments que no són res més que excuses de mal pagador. Amb els ignorants obstinats amb què és millor no perdre el temps. No trobeu que avui en dia és important que la gent tingui coneixements i entengui i estudiï l’origen de les llengües gràcies a les quals han sorgit aquelles amb les quals avui dia nosaltres ens podem comunicar? Que hagués estat del nostre alfabet si els grecs no haguessin aportat la seva part? Que hagués estat de la nostre història si no haguéssim adaptat les paraules llatines al nostre català?
Penso que estudiar aquestes llengües avui ens fa grans, ens fa cultes, ens fa entendre des de l’inici d’on venim i d’on ve la nostra llengua.
Sí que és cert que abans de conèixer el llatí o el grec tenia por d’agafar aquesta modalitat, que fossin assignatures per perdre el temps, em feia la pregunta de: per què serveixen les clàssiques? Però cada dia la meva professora em va ensenyant la utilitat d’aquesta llengua… I ara penso tot el que em podia haver perdut sinó hagués triat aquesta modalitat, m’hauria perdut aquest món de fantasia i de coneixement.
Amb quasi un curs de grec i dos de llatí, em torno a fer la pregunta: ¿què entenc jo per clàssiques? És entendre l’ensenyament com un medi per despertar l’esperit crític, la curiositat i l’entusiasme pel món que ens rodeja, de la cerca del bé i la bellesa. Aquests són els meus arguments per defensar la nostra presència a les aules de clàssiques. Què queda si no existeix el grec? Un munt de paraules sense sentit... I es perd aquella satisfacció que tenim quan fem etimologia i veiem d'on provenen moltes de les paraules que utilitzem a la vida quotidiana, i a partir d’aquest coneixement, les entenem i les recordem.
Dient això no vull criticar les altres modalitats, ni dir que una és millor que l’altra, només em defenso de les crítiques que rebem per ser humanístics, que és molt més que estudiar batxillerat humanístic; és una actitud, és una manera molt àmplia de veure el món, de comprendre que tot està relacionat, i que tot, i per tant, tots, som importants.
Espero que us hagi agradat aquesta entrada i esperem que els de 2º estiguin menjant per nosaltres! Bon cap de setmana, tripulació!
Raquel
