Astèrix i els llatinismes

Avete, companys!

Avui us faré una entrada que crec que pot ser divertida. Tracta sobre els llatinismes que René Goscinny va utilitzar (juntament amb Albert Uderzo) en el seu famós còmic Astèrix. Concretament en dos dels llibres: “Astèrix el Gal” i “Astèrix legionari”.

Començaré per “Astèrix el Gal”, ja que aquesta va ser la seva opera prima. Només començant a llegir les vinyetes de la primera pàgina ja en trobem tres llatinismes (com podreu comprovar a la primera imatge). Ipso facto, que, com tots sabeu, vol dir Immediatament, en el acte; Sic, que vol dir Així, tal com és; i per últim tenim el Vae victis, que en català es pot traduir com ¡Ay, dels vençuts!

A partir de la meitat del còmic es poden veure com hi apareixen expressions ja més complicades d’entendre o expressions dites per personatges famosos de la història de l’Antiga Roma. 

Així, podem trobar l’expressió Aut Caesar aut nihil. Aquesta frase, lema d’en Cèsar Borgia, va sorgir en el moment en què Juli Cèsar creuà el riu Rubicó per envair Roma, i va dir als seus soldats que només l'acompanyessin els que volguessin. Com a resposta d’aquests soldats sorgí doncs, la famosa frase. 

Una altra expressió que per mi em sembla una mica difícil d’endevinar és Illico presto, i vol dir Ara mateix. Aquesta expressió, a més, és molt semblant o gairebé el mateix que Ipso facto.

Dues pàgines més endavant observem un parell d’expressions més, com són Quid novi?, que vol dir Què hi ha de nou? i que era d’ús quotidià en l’Antiga Roma quan dos individus es trobaven. 

L’altre Sursum corda, vol dir Amunt els cors, i era dita pels sacerdots durant la celebració de la Santa Missa per a la unió amb Déu. 

Més endavant veiem el De facto (clarament De fet), Quomodo vales?, salutació comú en les cartes i que vol dir, com ja sabem, Com estàs?, i finalment trobem una frase que a mi, personalment, m’agrada molt: Vanitas vanitatum et omnia vanitas. 

Aquesta última expressió vol dir literalment Vanitat de vanitats i tot és vanitat. És un extracte d’un passatge de la Bíblia, concretament l’Eclesiastés 1:2, que ens recorda que som mortals i que fem el que fem acabarem en mans de la mort. Aquesta expressió s'assembla doncs, al Memento mori.

En "Astèrix legionari” també apareixen força llatinismes que analitzaré més breument, així com les frases més importants. 

Apart de les frases que a continuació comentaré, apareixen expressions ja conegudes o menys importants, com Quomodo vales?, Quo vadis?, o Vis comica, que fins ara no havia sortit i que vol dir Força còmica, o la capacitat d’algú de fer riure, com Plaute.

No fa res hem estudiat Virgili i m’ha fet gràcia veure una frase seva tan famosa per a tots nosaltres com és Timeo danaos et dona ferentes, Temo els grecs encara que portin regals. 

I no podia faltar, i en paraules de Cèsar mateix, l’Alea iacta est. 

Finalment i per acabar, per a tots els amants de la filosofia, no podia sortir una altra frase llatina que el Cogito, ergo sum de Descartes.

En conclusió, tinguis l’edat que tinguis llegir historietes d’Astèrix és com veure els Simpson: mai passaran de moda i són un bon model per aprendre petites coses de la llengua i la cultura del 50 aC., i depenent on viatgin els nostres gals, alhora que riem i desconnectem del dur estudi que suposa en la realitat el llatí i el grec (per als qui en facin).

I a vosaltres què? Us agrada Astèrix? Creieu també que és una bona base per aprendre  i entendre?

Espero que la meva entrada hagi despertat el vostre interès de trobar en els vostres còmics escenes d’aquest tipus. 

Gràcies per la vostra atenció.

Valete!