Avete, companys!
Avui us faré una
entrada que crec que pot ser divertida. Tracta sobre els
llatinismes que René Goscinny va utilitzar (juntament amb Albert Uderzo) en el
seu famós còmic Astèrix. Concretament en dos dels llibres: “Astèrix el Gal” i “Astèrix legionari”.
Començaré per
“Astèrix el Gal”, ja que aquesta va ser la seva opera prima. Només començant a llegir les vinyetes de la primera
pàgina ja en trobem tres llatinismes (com podreu comprovar a la primera
imatge). Ipso facto, que, com tots sabeu, vol dir Immediatament, en el acte; Sic,
que vol dir Així, tal com és; i per últim tenim el Vae victis, que en català es pot traduir com ¡Ay, dels vençuts!
A partir de la
meitat del còmic es poden veure com hi apareixen expressions ja més complicades
d’entendre o expressions dites per personatges famosos de la història
de l’Antiga Roma.
Així, podem trobar l’expressió Aut Caesar aut nihil. Aquesta frase, lema d’en Cèsar Borgia, va
sorgir en el moment en què Juli Cèsar creuà el riu Rubicó per envair Roma, i va
dir als seus soldats que només l'acompanyessin els que volguessin. Com a resposta
d’aquests soldats sorgí doncs, la famosa frase.
Una altra expressió que per mi em
sembla una mica difícil d’endevinar és Illico
presto, i vol dir Ara mateix. Aquesta expressió, a més, és molt semblant o
gairebé el mateix que Ipso facto.
Dues pàgines més
endavant observem un parell d’expressions més, com són Quid novi?, que vol dir Què hi ha de nou? i que era d’ús quotidià en
l’Antiga Roma quan dos individus es trobaven.
L’altre Sursum corda, vol dir Amunt els cors, i era dita pels sacerdots
durant la celebració de la Santa Missa per a la unió amb Déu.
Més endavant veiem
el De facto (clarament De fet), Quomodo vales?, salutació comú en les
cartes i que vol dir, com ja sabem, Com estàs?, i finalment trobem una frase
que a mi, personalment, m’agrada molt: Vanitas
vanitatum et omnia vanitas.
Aquesta última expressió vol dir literalment
Vanitat de vanitats i tot és vanitat. És un extracte d’un passatge de la
Bíblia, concretament l’Eclesiastés 1:2, que ens recorda que som mortals i que fem
el que fem acabarem en mans de la mort. Aquesta expressió s'assembla doncs, al Memento mori.
En "Astèrix
legionari” també apareixen força llatinismes que analitzaré més breument, així com les frases més importants.
Apart
de les frases que a continuació comentaré, apareixen expressions ja conegudes o
menys importants, com Quomodo vales?, Quo
vadis?, o Vis comica, que fins
ara no havia sortit i que vol dir Força còmica, o la capacitat d’algú de fer
riure, com Plaute.
No fa res hem estudiat Virgili i m’ha fet gràcia veure una frase seva tan famosa per a tots nosaltres
com és Timeo danaos et dona ferentes, Temo
els grecs encara que portin regals.
I no podia faltar, i en paraules de Cèsar mateix, l’Alea iacta est.
Finalment i per acabar, per a tots els amants de la filosofia, no podia
sortir una altra frase llatina que el Cogito,
ergo sum de Descartes.
En conclusió, tinguis l’edat que tinguis llegir historietes d’Astèrix és com veure els Simpson: mai passaran de moda i són un bon model per aprendre petites coses de la
llengua i la cultura del 50 aC., i depenent on viatgin els nostres gals, alhora que riem i desconnectem del dur estudi que suposa en la realitat el
llatí i el grec (per als qui en facin).
I a vosaltres
què? Us agrada Astèrix? Creieu també que és una bona base per aprendre i entendre?
Espero que la meva entrada hagi despertat el vostre interès de trobar en els vostres
còmics escenes d’aquest tipus.
Gràcies per la vostra atenció.
1 comentari:
La teva entrada m'ha deixat "in albis", m'agradat molt es podria dir que és el "summum", bona feina, trobo que és una entrada divertida i original, personalment jo no era conscient de que haguessin llatinismes en els comics d'Astèrix i Obelix.
Publica un comentari a l'entrada