Tot tornant de Grècia

Χαιρετε!

Avui fa una setmana que vam tornar del nostre viatge a Grècia i encara estem paint per poder assaborir amb calma els moments que, de ben segur, ens quedaran gravats en la retina i en la memòria per sempre.

Perquè estic convençuda que tots i cadascun de nosaltres tenim els nostres moments màgics, aquells que hem compartit i també aquells que hem viscut intensament en el nostre interior i que és difícil plasmar amb paraules. I és que és cert que entre tots, els 48 alumnes i els 5 professors que érem, hem aconseguit que aquest viatge sigui inoblidable, per tot el que hem après i, especialment, per tot el que hem viscut.

Hi ha hagut una mica de tot: moments de riures i alguns de plors, moments d'emoció i d'avorriment, moments durs de son, de cames cansades i mals de panxes, de fred, de calor,  d'esgotament, però més enllà d'això crec que han predominat els moments d'èxtasi davant un monument o una quasi posta de sol, d'admiració davant la majestuositat del Partenó, de sorpresa davant l'extensió d'Atenes, d'angúnia sota les erugues, d'esplendor davant l'alçada de l'Olimpeion, de petitesa sota els lleons de Micenes, de por de les vespes de la tomba d'Atreu, de llibertat i amplitud dalt l'acròpolis de Micenes, d'estretor i claustrofòbia en la baixada a la cisterna, de meravella davant el pont vinós d'Egina, de gelor dalt la muntanya on és el temple d'Afea, de divertiment en la taverna escoltant música grega, de corredisses pels passadissos, de...

Tanta intensitat només es pot viure viatjant! Espero haver sabut transmetre no només el meu amor per Grècia, sinó també la meva passió pel viatge, pel moviment -com deia Heràclit, tot fluiex-, pel fer camí i conèixer ports que els vostres ulls ignoraven i per fer-vos més savis a cada pas.

Gràcies Grècia!