Avete, Clara vos salutat!
Segur que algun cop a la vostra vida heu sentit a parlar
de L’art d’estimar d’Ovidi,
especialment si esteu cursant el Batxillerat humanístic. Si us heu quedat in albis, no patiu, tot seguit sortireu
de dubtes.
L’art d’estimar (Ars amatoria) és una
obra didàctica que pretén ensenyar l’art de la seducció i
l’amor, i està dividida en tres llibres.
En el primer, Ovidi dóna consell als homes per agradar a
les dones: explica els llocs més idonis per fer-ho i els hi aconsella el que poden
fer i el que no a partir de les seves experiències pròpies. En el segon llibre
explica com mantenir encesa la flama de l’amor i també dóna idees per dur-ho a
terme. Per acabar, en el tercer l’autor aconsella a les dones les millors
tàctiques a seguir per tal d’agradar als homes.
Aprofitant que el passat divendres va ser Sant Valentí,
un dia en què l’amor és el principal protagonista, mencionaré grosso modo alguns dels consells que
donava Ovidi per seduir l’enamorat.
Després de llegir-me el llibre, vaig qüestionar-me el següent:
Podrien ser útils les tècniques d’Ovidi avui en dia, o han passat tants segles
que les tàctiques per enamorar o fer que l’amor perduri han canviat
totalment?
La veritat és que, com deia Heràclit, tot flueix i canvia. Malgrat això, n’hi ha algunes tècniques que encara es podrien aplicar actualment,
i amb èxit. Us ho demostraré amb alguns exemples:
Ovidi explicava a L’art
d’estimar que per començar a agradar a la dona has d’apropar-te a ella i
parlar-li amablement, així com també has de saber donar-li conversa i fer-la
riure. D’aquesta manera, començaràs amb bon peu i tota la resta serà bufar i
fer ampolles.
Per tal de mantenir l’amor, les cartes romàntiques i els
regals són una bona solució per tenir l’estimada contenta (com recordava la Sílvia a l'entrada del dia de Sant Valentí).
Assegurava també
que un discurs dolç i creïble és el millor aliat per seduir-la, i que les
probabilitats d’encertar són altes si ho fas en dates assenyalades, com el dia
del seu aniversari o qualsevol altre en què estigui de bon humor.
Assenyala que la bellesa està a l’interior però que
l’aspecte físic també és important, per això aconsella no descuidar-lo. També
menciona que el vi resulta favorable per perdre la vergonya, però el que no
és favorable és abusar-ne, ja que d’aquesta manera la dona no causaria una bona
impressió.
És clar, hi ha aspectes que han canviat una mica, com el
lloc ideal per lligar, per exemple. Ovidi aconsellava trencar el gel en llocs
com l’amfiteatre, el circ o en les cerimònies de triomf. I nosaltres avui difícilment anem a aquesta mena de llocs... Si no és d'excursió de l'institut!
Així doncs, alguns d’aquests consells podrien ser de gran
utilitat avui dia. A la majoria de les dones els agrada que els homes
prenguin la iniciativa i els parlin, i sobretot que les facin riure. Potser
les cartes romàntiques han passat a la història, però mantenir l’estimada
contenta és una gran tècnica perquè l’amor sigui més durador.
Respecte a l’assumpte de l’aspecte físic, adreçat tant
als homes com a les dones, actualment segueix tenint importància. A qualsevol
persona li agradarà més algú que tingui una bona higiene personal que algú que
no en tingui. Finalment, tampoc hem d’oblidar la qüestió del vi: si n'abuses, segons com,
pots trobar-te en una situació compromesa i d’aquesta manera no aconseguiràs
mai el teu objectiu: seduir a aquella persona especial.
Després d’haver llegit l’entrada...
Què en penseu
vosaltres? Creieu que les tàctiques d’Ovidi us serien útils actualment? Seguiríeu
els seus consells d’Ovidi per lligar?
Independentment de la vostra resposta, si heu llegit
aquesta breu obra estareu d’acord amb mi en una cosa: Ovidi dominava molt bé el tema!
I si per circumstàncies de la vida no heu llegit L’art d’estimar us donaré un consell: feu-ho! No té desperdici!
Valete!
Valete!
3 comentaris:
Doncs, a veure, jo crec que sí funcionarien les tàctiques, però no tinc un caràcter tan extrovertit com per intentar posar-les en pràctica, ni poca vergonya. Però suposo que sí que poden funcionar. Realment, sembla que Ovidi tenia experiència en el tema, o això sembla.
Bona entrada!
s'omple el pit en veure el petit racó que en cara roman al final de la pàgina de Súnion.
Aquest blog segueix millor del que el recordava.
Congrats a tots aquells petits que estimen o intenten estimar tant les clàssiques com la capitana. Feu una gran feina!
Publica un comentari a l'entrada