Avete!
Avui he decidit parlar-vos d’una tema interessant, i que
segurament us heu plantejat alguna vegada: com i a què jugaven els nens romans?
Hi existien joguines com les que vam utilitzar nosaltres?
Nens jugant |
Actualment hi ha diferents joguines per a cada edat.
Doncs a Roma era exactament igual. Els
nens es passaven la major part del temps jugant perquè els romans consideraven
que era una cosa natural per la seva edat. Ells també jugaven a mares i pares o
a lluita, per exemple. És a dir, imitaven els adults igual que en la nostra
època.
Quan eren nadons, la
primera joguina que tenien normalment era un sistrum, un sonall que es feia quasi sempre amb ceràmica i amb
alguns còdols dintre però també es podia fer d’altres materials. Alguns d’ells
els van trobar a tombes.
Sonall |
Quan eren una mica més grans, se’ls donava una crepundia: era una col·lecció d’objectes
que es posaven sobre una corda i així el nadó les podia agafar. D’aquest tipus
de joguina se n’han conservat molt poques.
Crepundia |
Quan ja eren grans tenien més diversitat de jocs i joguines.
Aquí deixo alguns exemples:
El tres en ratlla, joc al que també hem jugat alguna vegada
en les nostres vides. Ells jugaven al tres en ratlla circular i també al normal
però es veu millor la forma circular perquè els que s’han trobat estaven
gravats en pedres de marbre i estan molt gastades. També tenien laberints.
Jocs de tres en ratlla |
Les nenes jugaven amb nines o amb plats de joguina. Les
nines no tenien aspecte de nadó com les d’ara, si no més bé tenien aspecte de
quan les dones a Roma estaven a punt de casar-se. Les nines eren un model a
seguir per les nenes. Estaven fetes de fang, de ceràmica, etc...i fins i tot
existien algunes articulades.
Nines de joguina |
Els plats de joguina eren petits i molts fets de ceràmica.
Plats de joguina |
Espero que us hagi agradat saber
alguns dels jocs i joguines amb que es divertien els nens romans i a més a més,
saber que les nostres joguines ja les utilitzaven des de fa molts anys.
Valete!
Tània Valera
2n BTX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada