Χαῖρετε!
Segurament alguns de vosaltres haureu sentit a parlar o haureu vist les pel·lícules del "Senyor dels Anells", per a mi de les millors pel·lícules de la historia, inspirades en els llibres de J.R.R Tolkien. Doncs bé, avui m'agradaria parlar-vos sobre un dels aspectes més curiosos i que més em fascinen, tant de la pel·lícula com dels llibres: la llengua "èlfica".
John Ronald Reuel Tolkien (3 de gener de 1892 -2 de setembre de 1973) fou un autor clàssic de la literatura anglesa. Fou filòleg, poeta, novel·lista i professor d'universitat, però una de les seves grans aficions era la creació de llenguatges de ficció, fet que es fa palès en la seva obra literària, fins a l'extrem que molts consideren que és la base de les seves novel·les més importants. Des de molt jove, començà a jugar amb els idiomes, i creà per primera vegada una llengua que anomenà "animalic".
A l'hora d'escriure la trilogia del Senyor dels Anells, junt amb el Silmarillion i el Hobbit, va inventar fins a 14 idiomes. Quan aquestes novel·les de fantasia es van dur al món del cinema, es va impartir un curset a molts dels actors per ensenyar-los cada idioma, el que li toqués al personatge, per tal de poder parlar-lo de manera fluida.
De llengües èlfiques dins de la pel·lícula i dels llibres, en trobem de molt diferents. Per tant, existeixen diferències entre les llengües que parlen cada grup d'Elfs diferents dins de la pel·lícula o del llibre. Un exemple pot ser la diferencia entre les llengües que parlen Aragorn i Arwen, i la llengua que empra Galadriel.
Una d'aquestes llengües és el Quenya o llatí èlfic, l'idioma dels Alts Elfs de la Terra Mitjana i Estimen. Una forma primerenca del Quenya era la llengua comuna dels Elfs, però els segles van passar i va caure en desús. En la novel·la, l'utilitzen els exiliats Noldorin i els seus descendents, com un idioma cerimonial, usat només en ocasions especials. J.R.R. Tolkien va relacionar el Quenya amb el llatí, l'idioma oficial de l'Imperi Romà, que es manté viu encara amb un ús cerimonial per mitjà de la religió i institucions acadèmiques, així que podríem dir que el Quenya i el llatí s'assemblen en quant al seu ús.
Pel que fa a les regles gramaticals, el Quenya també mostra algunes similituds amb el llatí. Esta compost per deu casos, alguns dels quals segur que us sonaran: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu, possessiu, locatiu, alatiu, instrumental i per últim el respectiu. A continuació podem observar les seves funcions:
De llengües èlfiques dins de la pel·lícula i dels llibres, en trobem de molt diferents. Per tant, existeixen diferències entre les llengües que parlen cada grup d'Elfs diferents dins de la pel·lícula o del llibre. Un exemple pot ser la diferencia entre les llengües que parlen Aragorn i Arwen, i la llengua que empra Galadriel.
Una d'aquestes llengües és el Quenya o llatí èlfic, l'idioma dels Alts Elfs de la Terra Mitjana i Estimen. Una forma primerenca del Quenya era la llengua comuna dels Elfs, però els segles van passar i va caure en desús. En la novel·la, l'utilitzen els exiliats Noldorin i els seus descendents, com un idioma cerimonial, usat només en ocasions especials. J.R.R. Tolkien va relacionar el Quenya amb el llatí, l'idioma oficial de l'Imperi Romà, que es manté viu encara amb un ús cerimonial per mitjà de la religió i institucions acadèmiques, així que podríem dir que el Quenya i el llatí s'assemblen en quant al seu ús.
Pel que fa a les regles gramaticals, el Quenya també mostra algunes similituds amb el llatí. Esta compost per deu casos, alguns dels quals segur que us sonaran: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu, possessiu, locatiu, alatiu, instrumental i per últim el respectiu. A continuació podem observar les seves funcions:
CASOS
|
FUNCIÓ
|
|
Nominatiu
|
La funció del nominatiu és ser el subjecte del
que parla el verb.
|
|
Acusatiu
|
La
forma acusativa s'usa només en el Llibre de Quenya, i durant l'exili dels
Noldor va desaparèixer, sent absorbida pel nominatiu. Els escriptors moderns
mai utilitzen el cas acusatiu. "El seu propòsit era marcar al
substantiu com l'objecte directe del verb."
|
|
Genitiu
|
El genitiu correspon a la preposició de. La
seva terminació és -o i sempre reemplaça l'última -a, però no una altra
vocal.
|
|
Datiu
|
El
datiu té la terminació -n en la majoria dels casos. Podria ser traduït amb
les preposicions a i para, i freqüentment correspon a l'objecte indirecte.
|
|
Ablatiu
|
Aquest cas té la terminació -llo i significaria
"de" o "des de".
|
|
Possesiu
|
La
funció d'aquesta declinació és expressar la pertinença, i la diferència entre
el genitiu i el possessiu és que el possessiu indica la possessió
d'alguna cosa en el moment en què es parla (sigui en passat, present o futur)
mentre que en el genitiu, l'objecte té el seu origen en el "amo",
però a poc a poc el genitiu ha pres les funcions del possessiu. La terminació
del possessiu és -va.
També
podria ser traduït com un cas adjectival, si és usat per fer adjectius més
que substantius, per exemple: taurë huinéva "bosc obscur". En
aquest últim cas deriva el substantiu en un adjectiu que dóna l'efecte de
propietat: "Mindon Eldaliéva" Torre élfica”, en comptes de Torre
dels Elfs (encara que ambdues traduccions són correctes, depèn del que la
persona vulgui dir.).
|
|
Locatiu
|
Aquest cas té la terminació -ssë i comporta el
significat “d'en”.
|
|
Altiu
|
Aquest
cas té la terminació -nna, i significaria "dins",
"damunt" o "sobre"
|
|
Instrumental
|
Aquest cas té la terminació -nen i la seva
funció és marcar l'instrument pel qual va ser fet alguna cosa, la causa o la
raó. Una traducció podria ser amb les preposicions "per" o
"amb", però sempre manté el significat de la declinació.
|
|
Respectiu
|
A
aquest se li ha anomenat un cas misteriós, esmentat només en una carta de
Tolkien a Dick Plotz a mitjans de la dècada dels seixanta. Té la terminació -s; alguns autors l'han usat com una alternativa per al final del cas locatiu.
|
|
Naire Eldingolemon
Ai! ana i dôl, pella i osto
ambossë, sinome feanya caitas
Luin ehtelë, ataquë i culuina
ve tier telpe ar taurë laiqua
Eruva ainan coan, ortanyë camnyar,
nai encenuvanyë?
Namarië tenna enomentielma!
aina coa, namarië! feanya, namarië!
I per últim, si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, us adjunto un enllaç de consulta en el qual podreu trobar més informació, i, per si us animeu a aprendre aquest idioma, un link de descàrrega d'un manual que us instruirà pas a pas amb exercicis per poder practicar.
Γειά σας!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada