Avete!
Avui em tocava a mi fer l’entrada en aquest bloc i se’m va ocórrer la idea de fer-la sobre els diferents complexos dels quals parla la psicologia que tenen noms de provinents de l’antiguitat clàssica, perquè entre la història mitològica i el transtorn hi ha alguna similitud.
Abans d’explicar alguns complexos hem de saber què és un complex. En psicologia un complex està format per un conjunt d’idees reprimides i associades a l'experiència de la persona. Aquestes idees són inconscients i turmenten el comportament de la persona afectada i influeixen sobre la seva personalitat.
Una vegada explicat us mostraré alguns dels complexos amb nom grecoromà:
Complex d’Alexandre
Complex d’Antígona
Antígona segons la mitologia va consagrar la seva vida als seus pares Iocasta i Edip d’una manera obsessiva.
Fa referència a la fixació excessiva en la figura dels pares i la incapacitat
per acceptar les lleis de la vida i de l'amor.
Complex d'Aquil·les
Aquil·les era un guerrer grec al qual la seva mare va banyar en la llacuna Estígia per fer-lo invulnerable, però el va agafar pel
taló i aquest va ser el seu únic punt dèbil. Aquest complex fa referència a
voler ocultar la pròpia debilitat, (sovint la impotència o la homosexualitat) i donar
aparença d'heroisme.
Complex de Dafne
Apol·lo es va enamorar de la nimfa Dafne i la va
perseguir per fer-la seva, però quan va estar a punt d’agafar-la, ella amb l’ajuda
del seu pare es va convertir en l'arbre del llorer. Aquest complex es pot produir en les noies joves que tenen por a la sexualitat. També s'anomena angoixa de
penetració.
Complex d'Edip
Edip va ser un personatge grec el qual sense saber-ho va matar el seu pare
i es va casar amb la seva mare. Aquest complex el pateixen aquells nens que
senten desig amorós pels seus progenitors o volen seduir i mantenir una relació
sexual amb el progenitor del sexe oposat i eliminar el pare que sobra.
Aquest complex pot presentar dos fases diferents:
Complex d'Edip positiu: és en el qual el nen sent odi o rivalitat pel
progenitor del mateix sexe i atracció sexual pel progenitor del sexe oposat.
Complex d'Edip negatiu: atracció sexual pel progenitor del mateix sexe i
rivalitat i odi pel progenitor del sexe oposat.
Complex d’Electra
Electra en la mitologia grega era filla d’Agamèmnon i Clitmenestra. El
seu pare va ser assassinat per Egist, amant de Clitmenestra, i per la seva mare.
Electra es va venjar d'aquell assassinat concencent el seu germà Orestes de matar la seva mare i Egist.
Aquest complex fa referència a la fixació afectiva de la nena en la figura
del pare d’una manera obsessiva.
Complex de Narcís
Narcís era un personatge de la mitologia grega que al veure's reflectit
en l'aigua d'un riu es va enamorar de si mateix. Eco estava enamorada d'ell, però
ell no la va correspondre i llavors ella es va morir en una cova.
Aquest complex fa referència a la sobreestimació d'un mateix. Les persones que el pateixen es caracteritzen pel desig de ser estiamats i no d'estimar. Queden atrapats en
el propi jo.
I fins aquí la meva entrada. Espero que us hagi agradat.
Sabríeu dir-me algun complex més que tingui nom agafat de la mitologia o les històries de l’antiga Roma o Grècia?
Raquel Molina
2 BTX B
6 comentaris:
Es una entrada mol bona i molt instructiva. Jo no sabia que hi habien tantes patologies mentals extretes del món clàssic... Moltes felicitats Raquel :)
Quina entrada més interessant! Per curiositat he estat buscant i n'he trobat un altre: el complex d'Agripina, que és semblant al d'Èdip. Mentre que Èdip no sabia que estava cometent incest, Agripina intentà seduir el seu fill Neró.
Bona entrada!
Raquel,
una entrada molt interessant, tot i que a mi personalment no em convenç aquesta interpretació que fa la psicologia dels mites clàssics.
Sigui com sigui, em sorprèn que no hagis parlat d'un complex que havien citat de passada a classe arran de l'obra de teatre que vam veure a l'Hospitalet.
Ja podeu imaginar que estic parlant de Medea. Qui pot explicar en què consisteix aquest complex?
Bona feina!
Molt interessant, sí senyor.
Auí el complex de Medea: Situació patològica que pateixen mares denominant-se "Síndrome de Medea", on s'ha d'incloure no només l'abandonament i el dany físic, sinó també les agressions psicofísiques o afectiu-emocionals o el dany social, econòmic i fins i tot la mort que, de vegades, puguin rebre els fills de pares separats.
Per veure la història completa: http://eca-psicologia-c.blogspot.com.es/2009/12/complejo-de-medea.html
Bon treball Raquel !!! Doncs no puc respondre a la teva pregunta perquè no en sé cap ... Però ara desprès de llegir-la en sé més coses. :D
Em sembla molt interessant la teva entrada, tot i que penso que es poden interpretar moltíssimes coses a partir dels mites. Tot en el fons són històries que poden donar-se a les nostres vides.
Bona feina, Raquel!!
Publica un comentari a l'entrada